Estes conclusions s’han obtingut en el laboratori IPP de Florència, i pròximament s’unirà a l’estudi el Laboratori d’Incendis Forestals del Centre d’Investigació Forestal CIFOR de l’INIA.
Les mostres de xiprer s’estan sotmetent a diferents proves per analitzar la inflamabilitat i les propietats de la combustió de les fulles i la fullaraca dels arbres. Aquestes parts, en cas d’incendi, són les que propaguen el foc de superfície, la ignició de les copes i la posterior extensió de foc actiu o passiu de copes.
Els estudis de laboratori, que es prolongaran al llarg dels pròxims mesos, es duen a terme amb el material vegetal de les parcel·les experimentals de xiprers de tots els països de l’arc mediterrani que participen en el projecte CypFire.
Per a Bernabé Moya, director del departament d’Arbres Monumentals de la Diputació de València, el comportament del foc durant un incendi forestal “està condicionat en gran mesura per les característiques i propietats físiques i químiques dels combustibles”. “De la conducta del combustible depén l’inici i la propagació del foc, i a més, és l’únic factor sobre el qual es pot actuar directament i de manera preventiva, ja que els factors meteorològics i topogràfics estan imposats”, ha afegit.
Les conclusions obtingudes en aquest projecte estan en línia amb els resultats de les anàlisis realitzades en les parcel·les de xiprers que gestiona IMELSA, en les quals únicament van entrar en combustió les copes de 12 dels 946 xiprers, mentre que la vegetació limítrof formada per un bosc mixt de pins, alzines, roures valencians, coscolls, ginebres, savines i argilagues va quedar calcinada.
