En declaracions als periodistes als passadissos de Les Corts, Cotino ha justificat la seua absència en el ple d’ahir -en el qual es va debatre la petició de diverses comissions de recerca relacionades amb ell- perquè acudia a l’acte del Dia de la Policia a Alcalá de Henares.
Respecte a les acusacions de l’oposició sobre les adjudicacions de la Generalitat a l’empresa familiar Sedesa, Cotino ha defensat que va deixar de ser accionista en 2007, i que entre 2004 i 2007 el 88% de la facturació de l’empresa es va fer a Administracions alienes a la Generalitat o a empreses privades.
Cotino ha explicat que, “ara i abans”, dóna el 50% dels diners que guanya a institucions socials i benèfiques, com Cáritas.
Per a la diputada de Compromís Mònica Oltra, si Cotino tinguera “tanta vergonya com fe, dimitiria”, perquè és “insostenible” que un president de Les Corts “no puga presidir una sessió” perquè hi ha quatre punts que l’afecten “directament” amb “sospites de corrupció molt fundades”.
El portaveu socialista, Antonio Torres, ha assenyalat que Cotino, com a segona autoritat del País Valencià i com a exmembre del Consell ha de ser “transparent” i aportar tota la documentació que permeta conéixer el volum de negoci que Sedesa i altres empreses de la seua família han rebut de la Generalitat.
Ha destacat que, fins al 2002, Cotino va ser l’accionista majoritari de les empreses de la seua família, que han rebut més de 850 milions d’euros en adjudicacions d’obres, a més de part del concurs de places de residències de majors, i préstecs i avals de Bancaixa que han generat “menyscapte econòmic” a la Caixa.
El diputat d’Esquerra Unida Ignacio Blanco, qui ahir va ser expulsat del ple i hui li han permés tornar, ha assenyalat que Cotino ha cercat “excuses” per a absentar-se del debat de quatre qüestions que l’afecten, la qual cosa evidencia la seua “debilitat” i hauria d’abandonar la presidència de Les Corts, “que no pot estar associada a escàndols polítics de corrupció”.
