Aquest concepte ha aparegut expressament en les propostes de resolució presentades pel PSPV, Compromís i Esquerra Unida, però no en la del PP, que ha reclamat un “procediment que revise el model de finançament, que talle el dinàmic deute-dèficit i reconega les seues causes històriques”.
Aquesta proposta de resolució ha sigut defensada pel diputat Rubén Ibáñez, qui ha insistit en la necessitat de “dir a la ciutadania” que s’està “d’acord en allò bàsic”. Segons el parer d’aquest diputat, l’informe sobre finançament autonòmic presentat pels experts convocats per Les Corts “deixa sense discurs” aquells que culpen del dèficit i el deute als “grans esdeveniments”.
“La nostra idea bàsica és que serveis com sanitat i educació es financen íntegrament, com a tot el territori espanyol, i que el criteri de repartiment siga la població de cada territori, sense drets adquirits. Pot explicar per què s’oposen? Quins interessos ocults hi ha després d’aquest no?”, ha agregat.
En representació dels tres grups de l’oposició, ha exercit el torn de rèplica a aquesta proposta el portaveu de Compromís, Enric Morera, qui ha insistit que “sense autonomia financera no hi ha autonomia política” i ha advertit el PP que ignora la part del citat informe dels experts en el qual parla de “un deute il·legítim, atribuïble a la pocavergonya, d’uns 2.900 milions d’euros”.
“Tenim un Govern submís, que no reclama; en cas contrari faria cas a (Alfonso) Rus i demanaria el deute històric. Estem farts de veure com s’aproven resolucions i vostés no exigeixen el que ens toca”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha insistit que “hi ha 13.000 milions d’euros esperant-nos, es tracta de tenir un president que quantifique el deute i el reclame a Madrid però vostés no són de fiar, com han demostrat en retirar la proposta sobre l’Estatut d’Autonomia del debat del Congrés i anteposar criteris de partit als de la Comunitat”.
La proposta socialista en aquesta matèria contempla, entre altres assumptes, la cessió d’un major percentatge dels grans tributs a les comunitats autònomes; la de Compromís demana que la inversió prevista s’adeqüe tant a la població com a l’aportació valenciana al PIB estatal; i la d’EU planteja una reforma fiscal que “exigisca més esforç a aquells que més tenen”.
