Plataforma per la Llengua ha fet públic, aquest divendres, un comunicat en què manifesta que els atacs a la nostra llengua “perjudiquen el turisme”.
L’entitat considera que “cada actuació dels comerços contra el valencià perjudica el turisme i dóna una mala imatge del sector per als clients pròxims, per als valencians i valencianes i els catalans en general, que són el mercat turístic més proper i potencial del País Valencià”.
Des de l’ONG del català, s’ha anunciat que es demanarà al president de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, que s’orienten les iniciatives empresarials turístiques per crear una dinàmica de respecte al valencià. Aquesta competència formativa de l’Agència està prevista dins de l’article 10 del seu reglament, dins de l’àrea de formació empresarial per a tot el territori.
L’objectiu és, segons Plataforma per la Llengua, “evitar nous casos de discriminació o de mania ideològica contra consumidors” com ha passat a l’hotel ‘El Bichet’ dels Poblets o al bar Carpe Diem de Benidorm, “perquè qualsevol ciutadà té dret a comunicar-se en valencià”.
En la nit del 25 d’agost, el propietari de l’hotel ‘El Bichet’ dels Poblets, ubicat a Dénia (la Marina Alta) va obligar un grup de sis joves a abandonar el lloc per estar parlant en valencià. El mateix establiment reconeix els fets a la seua pàgina de Facebook. Uns dies abans, el 22 d’agost, al bar Carpe Diem de Benidorm, un cambrer es va negar a atendre una clienta en valencià.
L’ONG del català subratlla que els casos de discriminació o d’atac a l’ús del valencià van en contra de la legalitat de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, “però, sobretot van contra la primera norma del turisme, que és voler entendre el visitant, sense prejudicis ni odis ideològics”. Per això, afirma, el valencià, com a llengua pròpia, “ha de ser un element més de la imatge d’identitat del producte turístic valencià”, ja que “oposar-se a l’ús del valencià va en contra el criteri més elemental del turisme, que és esforçar-se per comprendre sempre el client, bé siga autòcton o bé estranger”.
Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, recorda que la ciutadania té dret sempre a usar el valencià, “tant en les relacions públiques com privades, sense que puga derivar-se de l’exercici del dret a expressar-se en valencià qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció”.
Aquest dret està regulat en la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Igualment, el dret a no ser discriminat per parlar valencià està recollit en l’article 14 de la vigent Constitució Espanyola del 1978, on es regula la igualtat davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó d’opinió o llengua.
