“Jo no sé si és el primer cop que un regidor a Oriola parla valencià en un ple”, així començava la seua al·locució el regidor Karlos Bernabé, de Canviem Oriola, de l’Ajuntament d’Oriola (el Baix Segura), després d’anunciar que faria un experiment. En la seua intervenció, el regidor assegurava que per parlar valencià en un ple municipal “no ha de passar res, no cauen les parets, no arriba la fi del món…” fent veure que l’ús del valencià a les comarques castellanoparlants no és una qüestió política ni motiu de provocació.
Bernabé continua destacant la importància que té que els ciutadans d’aquestes comarques puguen parlar el valencià ja que “puc treballar en un mercat de 10 milions de parlants. Puc treballar a Catalunya, puc treballar a les Illes, puc treballar al Pirineu…” per a continuar dient que “puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon o puc llegir a Joan Fuster perquè també són meus”.
Tot seguit, i inquirit per una altra regidora que li demana que parle en castellà, el regidor canvia de llengua no sense abans recordar-li que “amb aquesta llengua puc parlar amb la gent de Barba-roja, que és gent d’Oriola també” i que “sols un regidor que puga entendre la idiosincràsia i les necessitats de la gent de València que parle valencià, pot demanar els nostres drets com a castellanoparlants”.
Finalment, el discurs de Bernabé, ara en castellà, demanant que “només amb la solidaritat amb qui és valencianoparlant podem construir enteniment amb el Govern valencià”. Per a concloure el seu discurs fent una comparativa amb l’actitud dels membres del Consell autonòmic (Oltra i Climent) que visitaren Oriola i respongueren l’alcalde “amb un somriure a la boca, que les llengües no han de ser barreres que ens separen sinó ponts que ens unisquen” mentre recorda que “m’encantaria que qualsevol alcalde d’Oriola fóra capaç de pujar a València i dir això també en valencià”.
