El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), Davyth Hicks, ha denunciat, aquest dimecres, al Parlament Europeu, que “la discriminació lingüística és un tipus de racisme”. Hicks, juntament amb eurodiputats i representants de la societat civil del País Valencià, Catalunya, Euskadi, Gal·les, Irlanda o de les minories hongareses a Eslovàquia i Romania, participa en un seminari, a Brussel·les, que pretén aglutinar suport polític per elaborar una directiva europea de llengües.
L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha explicat a l’ACN que volen promoure una normativa “com cal i que es puga implementar”.
El seminari, organitzat per Liadh Ní Riada amb el suport d’ELEN i dels grups de l’Esquerra Unitària Europea (GUE), així com amb el dels Verds-Aliança Lliure Europea, s’allargarà tot el dia i comptarà amb la participació, entre d’altres, de la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres.
Considerar les discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals
“El que demanem és que les institucions europees consideren les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals”, ha explicat Mestres a l’ACN. Segons ella, alguns estats no es prenen encara prou seriosament la situació, tot i que en el cas del català hi ha “casos greus, agressions fins i tot físiques i insults”. “Els estats membres no s’ho prenen seriosament, caldrien sancions i que es vagen coneguent cada vegada més aquests casos, que es posen sobre la taula”, ha recordat.
“Hem de mantenir la pressió”, ha explicat Davyth Hicks, que considera “brillant” l’informe que va elaborar la Plataforma per la Llengua, titulat ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta’, i que ja es va presentar a Brussel·les el 17 de març. “Aquesta situació no és acceptable a l’Europa del segle XXI, necessitem mesures per protegir la gent”, ha remarcat Hicks.
La discriminació lingüística, un tipus de racisme
Segons ell, la UE ja obre procediments d’infracció per qüestions de racisme ètnic i això s’ha d’ampliar a les qüestions lingüístiques. “Volem els mateix tipus de mesures, procediments d’infracció contra Espanya i, fins i tot, França per aquestes discriminacions a llarg termini que veiem com sistèmiques”, ha remarcat. Davyth Hicks ha insistit que la qüestió “està esdevenint un tema de drets humans”. “Així com teníem el racisme i vam lluitar-hi en contra durant anys, creiem que la discriminació lingüística és un tipus de racisme i tothom, tant la societat civil com la UE, ha d’actuar en contra, perquè és inacceptable”, ha reiterat.
Ramon Tremosa (CDC), Jordi Sebastià (Compromís), Josep Maria Terricabras (ERC), Liadh Ní Riada (Sinn Féin), Davyth Hicks (ELEN) i Josu Juaristi (Bildu) durant l’acte. Foto: Pous L. (ACN)
L’organitzadora del seminari, Liadh Ní Riada, ha celebrat que tot i que són de “diferents partits polítics” hi ha eurodiputats que comparteixen “l’espai comú” de protegir les diverses llengües europees. “Volem una directiva de llengües, una com cal, que es puga implementar. Fem molt per protegir espècies en perill d’extinció de tot tipus i hauríem de mirar de protegir les nostres llengües, és la nostra cultura, la nostra herència, hem de celebrar la diversitat i garantir no només que la protegim, sinó que es manté per a les properes generacions”, ha afirmat a l’ACN. Ní Riada considera que impulsar una “estratègia col·lectiva” pot arribar a ser “molt útil al Parlament Europeu” per arribar a assolir aquesta normativa.
L’eurodiputada irlandesa del Sinn Féin ha destacat que els parlants de llengües com el català o l’irlandès no les haurien de descriure com a “llengües minoritàries”, perquè llavors sembla que se la considere “de segon rang”. Ní Riada ha lamentat la situació del català i considera que és “absolutament inacceptable”. “El que s’ha fet és horrible, hi ha probablement molts més problemes en termes de drets humans, la situació és pitjor, que el que veiem a Irlanda”, ha indicat en referència a les denuncies plantejades per la Plataforma per la Llengua.
Al seminari, titulat ‘Respecte per la diversitat lingüística? La discriminació de la llengua a la UE’, hi han participat els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (CDC), el valencià Jordi Sebastià (Compromís) i el basc Josu Juaristi (Bildu), entre d’altres. També hi han participat els experts català i valencià Miquel Strubell i Ferran Suay.
