Marina Bou / Barcelona.
“Un dels millors polítics valencians i un dels millors periodistes”. D’aquesta manera es referia -amb un tuit- el director del digital Vilaweb, Vicent Partal, als protagonistes de l’acte d’aquest divendres a l’Espai del diari a Barcelona, on Edicions Balandra ha presentat dos llibres de la seva col·lecció: ‘Botiflers!’ d’Ignacio Blanco i ‘Estribord’ d’Adolf Beltran. Ambdós, ha dit Partal, autors fortament “compromesos amb el país i la seva gent”.
El que va ser síndic del grup d’Esquerra Unida a les Corts i candidat a la presidència del Consell, Ignacio Blanco, ha recollit a la seva obra algunes de les intervencions més importants de la legislatura entre el 2011 i el 2015. Una legislatura -ha dit el mateix Blanco- “decisiva” per la transformació que, el maig de l’any passat, va unir les esquerres per dinamitar els vint anys de dreta espanyolista al País Valencià i la “complicitat social” amb què governaven en una època de bonança econòmica anestesiant. I és que el tan esmentat canvi no va ser cosa d’un dia, sinó un “procés de desgast” que Blanco ha volgut plasmar en paper: “No tota la política passa al Parlament, però funcionà com la caixa de ressonància del que passava a la societat”. Corrupció, retallades de drets, privatització de serveis públics, incompetència en la gestió… quatre anys de despropòsits denunciats per una oposició ferma i representada per tres partits clau, segons l’exsíndic: el PSPV, Compromís i EUPV.
‘Botiflers!’ neix del resultat de les darreres eleccions. Esquerra Unida, que havia treballat per destapar la corrupció i les pràctiques autoritàries del govern del PP, quedava fora del parlament i Blanco apartat d’un govern amb greus dificultats econòmiques, fiscals i -segons ell- “ara també socials”. L’objectiu: deixar testimoni de la feina feta per l’oposició i explicar el moment històric que vivia el País Valencià, donada la manca de documentació al respecte. Amb la publicació dels 17 capítols del llibre, Blanco aborda alguns dels temes més controvertits de la passada legislatura: des de “les retallades més sagnants de la història de la democràcia” fins al decret vela; passant per l’accident del metro de València. “Quan -juntament amb altres grups- vam plantejar l’obertura d’una comissió d’investigació, vam trobar-nos amb la inhumanitat del Partit Popular”, recorda. El primer discurs a un parlament de l’estat espanyol per reclamar el dret a triar entre monarquia i república, també s’ha recollit al llibre.
Amb tot, sense dubte, el clímax de la fallida del PP la recull el capítol ‘La identitat que ens fa país’. El menyspreu a la llengua i la cultura valencianes, juntament amb la destrucció dels mitjans públics propis, és -en paraules de Blanco- “la tragèdia” del poble valencià. I va ser amb aquest discurs al parlament, que la societat valenciana va conèixer Ignacio Blanco: “Pensava que em tallarien -com sempre- al cap de pocs segons, però la comissió la presidia una diputada del PSPV. Vaig parlar vuit minuts, improvisant un discurs que em va eixir del cor i del cap”. En dues ocasions va dirigir-se als populars com a “botiflers”; una paraula que -ha afirmat- identifica la seva trajectòria parlamentària (sempre enfocada des d’un prisma “d’esquerres, sindicalista i de treballador públic”) i “una perfecta definició de la política valenciana”. Botiflers són els “traïdors al poble valencià”, els que “apliquen mesures de Madrid” contra la ciutadania valenciana.
Com no podia ser d’una altra manera, Blanco dedica un capítol del llibre a la corrupció -al malbaratament per la visita del papa a València o el cas Taula, entre altres- i als privilegis de “la casta” política com a pauta del comportament “simptomàtic” del PP. A més, l’autor es centra en “la política d’opacitat” del partit; que -diu ell- en ocasions va fer ús “d’amenaces” per evitar l’airejament d’informacions compromeses. L’últim discurs de Blanco a les Corts, conclogué amb paraules de la militant alemanya Rosa Luxemburg: “Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.
Tot i tractar-se d’una novel·la, el llibre d’Adolf Beltran -‘Estribord’- està estretament connectat al de Blanco. “A un any del canvi polític, ha nascut Balandra edicions com a editorial independent a València, i això és un símptoma del que passa al País Valencià: estem en una societat plural, i les diferents veus comencen a sentir-se”, ha dit el periodista. La seva obra es situa a l’estiu del 2009, “els inicis del que acabaria convertint-se en la legislatura de desgast del PP”. A partir d’un relat popular sobre una balena passejada pel barri de Velluters de València, Beltran planteja la història d’un arquitecte que viatja als Estats Units quan Barack Obama acaba d’arribar al govern. Un cop allà, es troba immers en una trama policíaca i de corrupció. “Com a periodista, estic acostumat a tractar amb la corrupció, però com a escriptor havia de tractar-la des de la distància per no perdre’m en la seva frondositat”, explica. Amb tot, a la novel·la, Beltran evoca aspectes de la política i la societat valencianes, amb la ciutat com a “escenari de la memòria” i un antic palau desaparegut al barri de Velluters -degradat fins a avui mateix- com a emblema de les pràctiques corruptes del que fins ara havia estat el poder absolut.
“Com ens ha canviat el temps? Què anem deixant enrere i a quines coses no podem renunciar?” L’escriptor intenta respondre també aquestes preguntes. “La dreta ens va vendre el missatge que calia superar el complex d’inferioritat valencià i això va degenerar en l’abandonament dels nostres escrúpols. Però hem après”, assegura Beltran. Amb tot -matisa- aquesta situació no s’ha viscut només al País Valencià: “Cal que ens allunyem d’aquesta excepcionalitat”, que ha servit tants anys de coartada a la dreta espanyolista.
