Xavier Pérez / València.
Que ve ‘la pava’! Aquest era el crit d’horror que llançava la població valenciana quan veien aparèixer a l’horitzó l’Aviazione Legionària italiana o l’aviació alemanya en els bombardejos feixistes sobre les poblacions republicanes valencianes.
Aquesta alerta significava estampida general cap als refugis antiaeris que els republicans havien construït per a salvar-se d’una mort segura.
A la ciutat de València, on hi ha 41 refugis catalogats, la Junta de Defensa Passiva, creada pel Ministeri de Defensa el 22 de juny de 1937, va ser l’organisme encarregat de la construcció de refugis antiaeris. Per a aquest propòsit es va editar un fullet que contenia instruccions i plànols on es detallaven les característiques fonamentals.
I és que el fet que era pels ports valencians per on arribava l’ajut militar provinent de la Unió Soviètica i que les vies fèrries foren el camí per on transitava la majoria de l’ajut militar que es dirigia a Madrid, és el que explica els primers bombardejos. Després aquests s’intensificaren i, als objectius militars, s’hi va afegir el de provocar el terror entre la població, per a la qual cosa havien de causar víctimes entre la població civil.
En total es feren més de 50 refugis, la majoria d’ells en el centre de la ciutat. Es distingeixen dos models de construcció de refugis: el voltat i el de llinda, tots a prova de bomba. I és que durant aquells anys al País Valencià en aquestos bombardejos moriren més de 1.800 persones que no pogueren arribar als refugis.
Refugi Lluís vives de València.
En el marc del 80è aniversari de la capitalitat de València a la República, l’ajuntament ja ha començat a posar en valor el refugi de la Guerra Civil que hi ha al mateix edifici municipal.
Els primers treballs són d’estudi mural i estratigràfic del refugi per avaluar l’estat actual dels elements originals de la construcció i trobar evidències del seu ús inicial ocultades per anys de reformes. A partir d’aquests estudis es valorarà quan es pot obrir al públic.
Amb l’actuació ja encetada han començat a aparèixer alguns elements propis del refugi, com ara la pintura roja original a les parets dels accessos, les voltes enlluïdes o els sistemes de ventilació de les estances. Tots els elements serviran per a optimitzar el projecte de restauració del refugi i la seua posada en valor.
La intervenció s’inclou en el projecte de recuperació d’edificis en relació amb la capitalitat de València durant la República, que inclourà també dos refugis més de la Guerra Civil que hi ha a la ciutat. “Aquests refugis tenen un important valor patrimonial que volem recuperar amb aquesta actuació. A més, formen part de la història de la nostra ciutat i per això els volem obrir a la gent. A diferència del que passava amb el Partit Popular, aquest equip de govern no vol amagar la història de la ciutat. Per això rehabilitarem i obrirem aquests espais a la ciutadania”, ha afirmat la regidora de Cultura GlòriaTello.
Refugi Ajuntament de València.
Bombardejos i refugis a tot arreu
Però a banda de València ciutat, més de 50 municipis de tot el País patiren els bombardejos de les aviacions feixistes. Cal destacar que només cinc ciutats sumen 1.408 víctimes: València, amb 515; Alacant, amb 490; Xàtiva, 144; Castelló, 131 i Sogorb, 128. Si a elles s’afigen Sagunt, amb 78 morts, Alcoi (64) i Vila-real (48), arribem a les 1.600 víctimes. Aquestes huit ciutats són un concentrat del que van ser els atacs aeris.
En aquestes i altres localitats del País Valencià s’ha ficat en valor aquests “llocs de salvació” de la “mort per l’aire”. Aquestes tasques de divulgació, com a Alcoi, cal intensificar-les perquè no es perda la memòria del patiment dels valencians per culpa de l’horror i la tragèdia perpetrada per Franco i els seus aliats italians i alemanys.
Refugi Cullera.
