La Conselleria d’Educació inclou per primera vegada els ajuntaments de la zona del Carxe en les ajudes de promoció del valencià per a ajuntaments i mancomunitats.
En aquest sentit, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, ha assistit hui a la presentació d’“El Carxe, territori de frontera”. La mostra il·lustra la situació del valencià en aquesta zona de Múrcia que aplega diferents nuclis de població i que fita amb la localitat del Vinalopó Mitjà que acull l’exposició, El Pinòs.
Durant la visita, Rubén Trenzano ha tingut l’oportunitat de mantindre una reunió amb representants dels consistoris murcians (Favanella, Jumella i Iecla) dels quals depenen els nuclis de població del Carxe, aixi com amb l’alcalde del Pinòs, Lázaro Azorín Salar. A la reunió també han assistit representants de diversos col·lectius culturals del Vinalopó Mitjà.
Durant la trobada s’ha abordat el contingut del quart informe dels experts designats pel Consell Europeu dins el tractat de la Carta Europea de les Llengües, que té com a objectiu protegir les llengües regionals i minoritàries. Aquest informe, fet públic recentment, insta expressament les administracions d’ambdós territoris a col·laborar per recuperar i promocionar el valencià a la zona del Carxe.
Per primera vegada
El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha aprofitat la visita per anunciar que “per primera vegada” les ajudes a la promoció del valencià per ajuntaments i mancomunitats “inclouran també els ajuntaments d’aquesta zona valencianoparlant de Múrcia”, com a “primer gest” per tal de donar compliment a les directrius del Consell d’Europa.
Rubén Trenzano ha valorat molt positivament la trobada i ha expressat la seua confiança en el fet que “prompte es cree un espai de col·laboració per tal que les dos administracions autonòmiques es puguen trobar per avançar en el camí de recuperació del valencià a aquesta zona que ens marca Europa. En aquest sentit, ha assenyalat que aquestes mesures que exigeix el Consell Europeu “són ben concretes”. De fet, ja a l’anterior informe de la Carta Europea de les Llengües s’instava a introduir el valencià en els ensenyaments de primària en la zona del Carxe, segons Trenzano.
També ha recordat que aquestes mesures no només es limiten a l’àmbit autonòmic, ja que “els informes del Consell Europeu també insten el govern central a prendre les mesures oportunes per protegir el valencià i, específicament, protegir-lo a aquesta zona del Carxe, peticions que, de moment, no han sigut ateses”.
22 pobles
El valencià va arribar al Carxe després que la zona es repoblara amb colons de les poblacions veïnes al segle XIX. Així, arribà a parlar-se a 22 pobles d’aquesta comarca situada a més de mil metres d’altura, tot i que alguns d’ells estan deshabitats a hores d’ara. Es tracta la Alberquilla, Balonga, el Canalís de Crespo, el Canton, la Canyada de l’Alenya, els Càpitos, el Carrascalejo, les Cases del Conill, les Cases dels Frares, el Collado dels Gabriels, les Coves de Penya-roja, els Escandells, Esperit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, la Raixa, la Sarsa, la Tosquilla, Xamaleta, el Carxe, Canyada del Blat i Torre del Rico.
