RedactaVeu / Madrid.
I sembla que la cosa no acaba ací. Un dels nostres usuaris (prefereix mantenir l’anonimat) ens ha fet arribar un greu cas de discriminació lingüística que ell mateix ha patit per part d’una institució pública de la Comunitat de Madrid. Segons l’afectat, “fa uns mesos obriren una borsa d’idiomes, de català concretament, i decidí enviar la documentació per concórrer, és a dir, apuntar-me per fer una prova i si la passes hi entres a formar-ne part”. Segons la convocatòria, dos dels requisits segons l’Annex 1 de la mateixa eren una titulació de l’àrea d’Humanitats i el certificat de Nivell Avançat (B2) o d’Aptitud de la llengua a la qual s’optava, el català en aquest cas. En el cas que ens ocupa, va adjuntar la Llicenciatura en Història i el nivell Avançat de Valencià de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI).
Un cop recollida tota la documentació i després de fer els tràmits pertinents, el candidat va ser informat amb la resolució provisional que quedava exclòs de la convocatòria per “no aportar la titulació necessària”. La primera reclamació, sempre segons l’afectat, va ser via telefònica i la resposta per part d’una treballadora de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid va ser “pedimos el catalán i la titulación aportada no es de catalán”. A més, i no contenta amb això segons relata la víctima, continuà dient que “para nosotros, a pesar que tiene similitudes, no son la misma lengua”.
La víctima d’aquesta discriminació ja ha presentat la reclamació oportuna per a resoldre aquest error de la institució madrilenya. Hem de pensar que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) té com a definició del terme valencià: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”, una entitat que té com a objectiu vetlar per l’ús del valencià i és l’autoritat normativa actual d’aquesta llengua. A més, si observem la definició que el mateix diccionari de la Real Academia Española té sobre l’entrada ‘valenciano’, tenim: “Variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”
Tot açò, junt amb les 46 sentències fermes (Document elaborat per Alfons Esteve i Gómez, Cap Tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València) en les quals els tribunals demostren jurídicament la unitat de la llengua en tots els aspectes, és a dir, l’equiparació dels termes “valencià” i “català” per referir-se a la mateixa llengua, fan de la resolució que exclou aquest candidat un clar atac a la unitat de la llengua fet des d’una institució pública.
Ací el vídeo en què Moisès Vizcaino (editor de La Veu) lliura les sentències al CJC:
