IAE Nepal: intervenció valenciana ‘complicada, esgotadora i amb moltíssima pressió’

Leo Part / Manises

L’emoció i l’alegria va embargar a tots i cadascun dels i les components del Grup de rescat valencià d’IAE Rescue en xafar de nou el País Valencià després de la seua ‘esgotadora’, ‘complicada’ i ‘amb moltíssima pressió psicològica’ intervenció humanitària realitzada a Nepal.

L’alegria d’estar de nou a casa i de retrobar-se amb els familiars, es va veure completada per la grata sensació de trobar-se a l’aeroport de Manises amb un fum de representants de diferents mitjans de comunicació àvids de valoracions de la seua actuació, així com d’un nodrit grup de companys i amics de l’ONG amb seu a Algemesí amb pancartes de benvinguda.

Les primeres paraules del cap del Grup de Rescat i Localització d’IAE a Nepal i president d’aquesta ONG, Moisès Belloch, per tal que resumira en una frase la intervenció realitzada pel grup defineix a la perfecció el treball humanitari realitzat a la capital nepalesa: “Esgotadora”.

“Hem treballat moltíssim en la zona, amb moltíssima pressió psicològica per haver d’estar carregant i descarregant. Pressions per part de l’exèrcit, pressions de la policia i és dur treballar sota tanta pressió en una zona de treball”, explica Belloch. A més i per si fóra poc, calia que la seua intervenció fora ràpida ja que “es va fer necessari treballar ràpidament per a descartar que hi haguera algú en vida sota els enderrocs, abans que entrara la maquinària pesada”, amb la qual cosa les possibilitats de trobar supervivents es redueixen a zero.

Foto: La Veu del País Valencià.

El cansament per l’esforç realitzat i la forta pressió era visible en els rostres dels nou voluntaris, com també en el comportament de les seues quatre mascotes. I és que com explicava Belloch davant els micròfons, aquest terratrèmol és “molt complicat: no era un terratrèmol normal, en el qual la zona està totalment destrossada, sinó que havíem de cercar una zona amb possibles supervivents, i desplaçar-nos en vehicles enmig d’un absolut caos circulatori”. No obstant això, el grup va arribar en perfecte estat de salut i molt satisfet pel treball realitzat a Nepal.

^{La veterinària de l’ONG donant a beure als gossos a l’arribada a València. Foto: La Veu}

L’actuació de l’equip valencià a Nepal es va centrar en diferents zones. En una primera fase, “l’exèrcit era el que ens marcava una mica la línia de treball, i ells ens portaven amb el seu vehicle i recolzats per la policia també, que era qui tractava amb la gent, anaven veient on hi havia gent desapareguda. Ens anaven portant per diferents zones de la capital -Katmandú-, en les quals nosaltres passàvem els equips canins, els equips electrònics de localització i a partir d’ací, si no es localitzava ningú amb vida, anàvem canviant d’edifici en edifici”. I és que a Katmandú no existeixen grans zones devastades, com sol ser habitual, sinó esfondraments puntuals d’edificis repartits per tota la ciutat.

Després, els 9 voluntaris valencians passaren a una segona fase, en la qual, segons Moisès Belloch, “les possibilitats que hi haguera algú viu eren complicades” i se centraren en “el que la gent necessitava en aqueix moment que era ajudar-los a rescatar els cossos dels familiars que estaven atrapats”. “Perquè moltes vegades, les conseqüències del terratrèmol no solament són les primeres, sinó que la família en intentar traure als qui creuen que estan en vida es provoquen col•lapses posteriors i queden atrapats també”. El fet d’estar ajudant-los en aqueixos moments “per a ells és fonamental”, detalla Belloch davant les càmeres.

^{Moisès Belloch, amb els periodistes. Foto: La Veu.}

Pel que fa la dificultat de trobar supervivents, el cap del GLR d’IAE Nepal va deixar clar que les característiques del tipus d’estructures presents a Nepal, especialment pel que fa al tipus de materials de construcció utilitzats, “feia que quedaren molt pocs espais de supervivència. I per açò en aquesta catàstrofe ha sigut una de les quals menys víctimes s’han pogut rescatar en el conjunt total dels equips de treball que han estat en la zona”.

^{Foto: IAE.}

El grup de rescat valencià -el primer de tot l’Estat Espanyol que va acudir a Nepal- capitanejat per Moisès Belloch (bomber del parc de Xàtiva), ha estat integrat per quatre gossos especialitzats –Ira, Mali, Cody i Casper, totes femelles-, i altres 8 voluntaris –José Francés (mecànic,la Ribera Baixa), Pedro Rodilla (bomber del parc d’Alzira), Julián Cortijo (bomber del parc de Paterna), Josep Sanjuán (mestre a Carcaixent), José Castelló (funcionari resident a Guardamar); John Vañó (comercial, Olleria); José Sala (comercial, Albalat de la Ribera) i Maria José Rodríguez (infermera a l’hospital La Fe de València).

^{Foto: La Veu del País Valencià.}

Preguntat per alguna situació humana que haja impactant el grup de forma especial, el portaveu d’Intervenció, Ajuda i Emergències contestava: “Realment és tot”. Per què? Belloch dona la resposta: “La família te demana ajuda perquè almenys els ajudes a localitzar el cos, siga viu o mort. El que volen és saber aqueixa incertesa… Quan li dius que no, que realment està mort, doncs al menys ja tenen un descans i ja saben exactament la situació”.

‘Hem estat adaptant-nos a les necessitats dels nepalesos, què ñes als qui hem anat a ajudar’

Però sobretot, el que més va ‘pesar’ en el grup de rescat valencià era la pressió de l’entrada de maquinària pesada -xinesa- en els edificis afectats per a llevar enderrocs. “L’estar treballant ràpidament per a descartar que hi haja algú viu abans que es ficara la maquinària generava moltíssima pressió”, explica Belloch, qui conclou: “Han sigut moltíssimes vivències, perquè cada familiar tenia el seu propi problema, cada familiar necessitava d’un tipus d’ajuda i nosaltres hem estat adaptant-nos als que necessitaven els nepalesos, que és als qui hem anat a ajudar”.

^{Dos membres de l’ONG IAE arribant a l’aeroport per a rebre els seus companys. Foto: La Veu.}

^{Moment de l’arribada de l’expedició valenciana a Manises. Foto: La Veu.}