Sergi Tarín / València.
Este dimarts comença tot. En 11.000 fulls repartits en 38 toms (peça 3 de Gürtel) és narra el primer capítol del saqueig a mans plenes de l’administració valenciana per la trama Gürtel i amb la complicitat del Partit Popular. S’expliquen els 5 milions que s’emportà Orange Market i unes altres empreses satèl·lit de la xarxa corrupta per l’adjudicació irregular de l’estand de la Comunitat Valenciana a la Fira de València (Fitur). Un milió per cada any, entre el 2005 i el 2009.
La gran protagonista és una mena d’antítesi de Madame Bovary: l’exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana 11 anys de presó i 34 d’inhabilitació pels presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d’influències i suborn. Si la madame de Flaubert volgué ser una dona lliure enmig d’un món encotillat, la Martínez alacantina fou una dona obedient, filla de la seua època. L’època Camps. De fet, professà una obediència furibunda a l’expresident de la Generalitat i fou una de les primeres converses dins del zaplanista territori alacantí del 2003. El premi fou la Conselleria de Turisme al 2004, fins que pujà de galons a la Presidència de les Corts el 2007.
La fidelitat al líder no ha tingut, de moment, cap escletxa. El maig de 2012, Martínez declarà com a imputada i apuntà cap a baix: la responsabilitat en les adjudicacions fou dels tècnics de la Conselleria. “Firmava el que em posaven al davant”, s’excusà. Però el fiscal i el jutge instructor, José Ceres, han vist en tot moment clars indicis de culpabilitat. El novembre de 2013, el jutjat ordenà l’embargament del seus béns per no satisfer la fiança de 636.500€. Martínez, qui assegurà estar vivint “l’experiència més dura de la seua vida després de la mort dels familiars”, s’ha atrinxerat a l’ajuntament de Novelda, d’on és alcaldessa. La negativa a dimitir ha provocat fins i tot el trencament del seu grup municipal, ja que el passat 3 de març hi renunciaren cinc edils, deixant-la en una minoria de set. Este dilluns Martínez ha estat expulsada del PP i passarà al grup dels No Adscrits. ¿Continuarà callant en favor de ningú?
Vanitat i excés
Però anem al principi de la història. El 2004 el Partir Popular perd les eleccions generals i la trama Gürtel, amb un fort arrelament en la formació conservadora, es trasllada a València. Ací troba un Francisco Camps afeblit per la guerra interna amb Eduardo Zaplana, el seu predecessor. Camps necessita estructura per bastir un nou poder i la trama li oferix dissenyar-li una imatge de polític solvent. I ho fa amb la perícia pròpia d’un malabarista de les paraules com és Álvaro Pérez, el Bigotes, que utilitza l’afalac constant per guanyar la voluntat del vanitós Camps. Les converses telefòniques en les quals l’expresident es dirigix a Pérez amb frases com “amiguet de l’ànima”, “’t’estime un ou” o “el nostre és molt bonic”, demostren el grau de claudicació i complaença.
De fet, molts polítics del PP han declarat que la presència de Pérez en la seu de la formació, sol o en companyia de Camps, era freqüent. I, és clar, quan després anava als despatxos per dir-los que es presentava a tal o a qual convocatòria, ja no calia dir res més. Tots sabien a qui, com i amb quines condicions s’havia d’adjudicar. I així ho féu en el 2005 La Perla, malnom que utilitzava Gürtel per referir-se a Martínez per l’ús recurrent que d’esta expressió feia en dirigir-se a la gent.
En el cas de Turisme hi ha un matís d’excés, ja que les bases per al disseny, muntatge i desmuntatge de l’estand valencià a Fitur de 2005 es redactaren des d’Orange Market i després es lliuraren a la Conselleria, que les copia fil per randa, fins i tot amb errates. En les noves bases a mesura, s’infravalorava la qüestió tècnica i prevalien els aspectes subjectius com ara “la creativitat”. En eixe sentit, la Intervenció General de l’Estat és contundent: “[Orange Market] presentava l’oferta més cara” i “no només no hauria pogut aconseguir ser adjudicatària de cap contracte, sinó fins i tot ser admesa com a empresa participant en el concurs, per mancar de la necessària solvència tècnica”.
Però l’estand no fou l’únic mos de la trama a Turisme. També hi ha una adjudicació de 149.000 a dit (a partir de 60.000 devia haver concurrència pública) a Orange Market per a un esmorzar a Fitur. I durant els anys següents, la xarxa de ‘la corretja’ també muntà irregularment la parada valenciana en cinc fires més: TCV València, Expovacaciones Bilbao, STIC Barcelona, Intur Valladolid i Exporural.
Rellotge de 2.400€
La Perla, que declararà el 15 de maig, en plena campanya electoral, estarà acompanyada en la banqueta per una nodrida nòmina de subalterns. El principal és Rafael Betoret, excap de gabinet, qui ja es declarà culpable de suborn juliol de 2011 al “cas dels vestit” per rebre regals de la trama en atenció al càrrec públic. La Perla també va ser obsequiada amb un rellotge de 2.400€ i un mocador de Loewe, però no hi serà jutjada en haver prescrit el possible delicte. A Betoret, el fiscal li demana 11 anys de presó. La resta de funcionaris de l’Agència Valenciana de Turisme acusats són: Isaac Vidal (excap de Mercat i Comunicació), Jorge Guarro (excap de Servei de Promoció), Ana María Grau (excoordinadora de fires) i Juan Bover (excap de Serveis d’Infraestructures Turístiques de la Generalitat). La fiscalia hi sol·licita entre 11 i 7 anys de presó. Finalment també hi ha Angèlica Such, successora de Turisme de Matínez, a qui la Fiscalia li exigix 9 anys d’inhabilitació especial.
Però un dels gran incentius del judici és que, per primera volta, es jutjarà els líders de la trama: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez. I amb ells Isabel Jordan (exadministradora de les empreses de la trama), Mónica Magariños (exempleada) i Cándido Herrero (exconseller delegat d’Orange Market). Per a la cúpula, que declararà els dies 17 i 24 d’abril, la Fiscalia demana entre 10 i 11 anys i mig de presó.
El judici se celebrarà cada divendres fins l’octubre. En acabar este primer capítol, es jutjaran unes altres causes d’una trama d’ampli espectre criminal i que va funcionar com una conselleria solapada del saqueig. Per exemple hi ha les peces 1, 2 i 6, referides al presumpte finançament il·legal del PP valencià per a les campanyes electorals de 2007 i 2008. Suposadament, la formació conservadora hauria aconseguit 2 milions extres per als seus actes (per damunt del sostre que marca la llei) a partir d’adjudicacions públiques a constructores que després retornaven el favor al PP en forma de tribut, i amb factures falses emeses per Orange Market. D’altra banda, la peça 5 aborda l’extens firmament d’adjudicacions il·lícites a Gürtel a través de contractes fraccionats per evitar el concurs públic. Un buidatge que afectà les conselleries de Presidència, Sanitat, Benestar Social i Cultura i Esports. I finalment, encara en instrucció, els 7,4 milions amb què la xarxa foradà Ràdio Televisió Valenciana durant la visita de Benet XVI a València, l’estiu de 2006. Un assumpte tèrbol que provocà la dimissió de Juan Cotino, expresident de les Corts i mà dreta de Camps, i la seua imputació el novembre de 2014.
