En una reunió de més de quatre hores, els sis magistrats de la Sala Civil i Penal han acordat, per majoria, investigar “els fets relatius a la presumpta desobediència” a la resolució del TC, “així com tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, hi estiguen relacionats”.
De les set querelles i 25 denúncies presentades, només s’han acceptat total o parcialment les referents a aquests fets i als tres alts càrrecs de la Generalitat. Així, s’han rebutjat les dirigides contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; els consellers d’Interior i Presidència, Ramon Espadaler i Francesc Homs respectivament; els membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon, i el líder d’ERC Oriol Junqueras.
El ple també ha acordat acumular totes les querelles i denúncies admeses a tràmit en una de sola, en concret la més antiga: la presentada pel sindicat ultradretà Manos Limpias. Per això, el cas l’instruirà el magistrat Josep Manel Abril. Totes les resolucions es notificaran als querellants i als querellats a partir del 8 de gener.
Totes les denúncies i querelles, inclosa la de la Fiscalia, s’havien anat repartint entre els diversos magistrats perquè decidiren si s’admetien a tràmit o no. En tots els casos, excepte en el de la querella de la Fiscalia, es va demanar al ministeri públic que es posicionara, però la Fiscalia volia esperar la decisió del TSJ català sobre la seua pròpia querella. Per a superar aquesta espera i evitar decisions divergents en casos similars, el president de l’alt tribunal català, Miguel Ángel Gimeno, va decidir que fos la Sala sencera qui admetés a tràmit o no les denúncies i querelles.
Ja abans del mateix 9-N es van presentar querelles i denúncies de particulars i organitzacions contra Mas i altres càrrecs públics pels preparatius de la consulta inicialment prevista i, finalment, pel procés participatiu, acusant-los principalment dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Els escrits acusaven els polítics de saltar-se la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, però alguns també els acusaven de sedició o coaccions. El mateix 9 de novembre es van presentar desenes de denúncies en jutjats de guàrdia de tot Catalunya, algunes de les quals també apuntaven contra els directors d’institut o els funcionaris que havien permès l’obertura dels punts de votació. Durant el cap de setmana, la Fiscalia havia demanat als Mossos informació sobre el procés, però alhora va oposar-se a qualsevol mesura cautelar per retirar les urnes dels col·legis electorals.
Després del diumenge de votacions, les mirades es van posar sobre el Ministeri Públic. Tot i que semblava que en pocs dies es presentaria la querella, les reticències i diferències de criteri sobre els possibles querellats i els delictes que se’ls atribuirien per part d’alguns membres de la Fiscalia Superior de Catalunya van fer que emeteren un informe contrari a la presentació del text. No obstant això, el fiscal general de l’Estat d’aleshores, Eduardo Torres-Dulce, va convocar una junta de fiscals de sala i gairebé per unanimitat van ordenar presentar la querella, que finalment va ser formalitzada el divendres 21 de novembre, contra Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Educació Irene Rigau, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.
Aquest dilluns el TSJ català ha admés a tràmit la querella de la Fiscalia i, parcial o totalment, altres querelles i denúncies, sempre que es dirigisquen contra Mas, Ortega i Rigau i que siguen per la suposada desobediència a la resolució del TC que el 4 de novembre va suspendre cautelarment la celebració del procés participatiu del 9-N, convocatòria alternativa que la Generalitat va tirar endavant després que el TC, setmanes abans, suspenguera la consulta formal convocada inicialment.
