Aquest dilluns 1 de setembre, quan es compleixen dos anys des de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions (RDL), Amnistia Internacional, Centre pels Drets Econòmics i Socials, Metges del Món i Red Acoge denuncien que l’Estat espanyol “ha incomplit les recomanacions de diversos mecanismes de Nacions Unides i del Consell d’Europa”, que demanaven la reforma del RDL i recordaven que l’Estat espanyol té “obligacions legals en matèria del dret a la salut, també pel que fa a les persones migrants en situació administrativa irregular”.
Fins i tot abans de l’entrada en vigor del RDL, ja el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides va sol•licitar a l’Estat espanyol que la reforma legislativa “no limitara l’accés de les persones als serveis de salut, qualsevol que fóra la seua situació legal, i va demanar al Govern que avaluara l’impacte d’aquesta reforma en els col•lectius en situació de vulnerabilitat.
Per la seua banda, al juny de 2013, el relator especial de Nacions Unides sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d’intolerància va qualificar la reforma sanitària com un “fet lamentable” i va mostrar la seua preocupació per la imposició de barreres econòmiques.
A l’abril de 2014, sis relators especials i experts Independents de Nacions Unides, liderats per la relatora especial d’extrema pobresa i drets humans van recordar al Govern espanyol que les normes bàsiques de drets humans “no poden ser ignorades per les pressions fiscals”. Així mateix, al gener de 2014, el Comitè de Drets Econòmics i Socials del Consell d’Europa va destacar que aquesta reforma era contrària a la Carta Social Europea, de la qual l’Estat espanyol és Estat part.
Segons el comunicat d’Amnistia Internacional, “malgrat el consens existent” entre els organismes internacionals, les seues insistents cridades i expressions de preocupació i les peticions reiterades de reforma del RDL, “el Govern espanyol no les ha tingut en compte”. Per contra, “les autoritats han seguit implementant la reforma sanitària i han continuat adoptant normes que aprofundeixen encara més en l’exclusió sanitària, com és el cas de l’Ordre SSI/1475/2014, de 29 de juliol, que regula el procediment de subscripció del conveni especial de prestació d’assistència sanitària”.
Les organitzacions que subscriuen aquest comunicat, alerten que l’import econòmic que s’estableix per a subscriure el conveni, podria suposar una “barrera a l’accés a l’atenció sanitària de les persones en situació de major vulnerabilitat”.
En aquest sentit, les organitzacions recorden que els estàndards internacionals sobre el dret a la salut exigeixen l’accessibilitat econòmica com un dels elements essencials del dret a la salut. Aquests convenis obliguen a un pagament a vegades superior als d’un segur privat per una prestació sanitària molt limitada, que no inclou l’accés a especialistes i obliga el pacient a pagar-se el cent per cent de la medicació.
En aquests dos anys, el Ministeri de Sanitat ha retirat la targeta sanitària a 873.000 persones. En aquest temps “no ha fet públic cap anàlisi sobre l’efecte dissuasori de la reforma sanitària en persones migrants en situació administrativa irregular, ni en la identificació de les dones víctimes de violència de gènere i de tracte”.
L’accés a la medicació és un altre dels punts d’especial preocupació de Metges del Món, ja que l’increment del copagament farmacèutic d’una banda, i el fet que les persones excloses del Sistema Nacional de Salut hagen d’abonar el cent per cent de la medicació per una altra, “està afectant la continuïtat dels tractaments en les persones en situació més vulnerable, la qual cosa pot tenir serioses repercussions en la seua salut, sobretot quan es tracta de malalties greus”.
L’1 de setembre de 2012 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 16/2012 (RDL). Amb aquest RDL, l’Estat espanyol ha incorregut en una “violació dels drets humans, per limitar el dret a la salut que podria afectar el dret a la vida d’alguns dels col·lectius més vulnerables de la societat i per tractar-se d’una mesura regressiva i discriminatòria”.
Les persones sense targeta sanitària només seran ateses en els següents casos: urgències, suposats d’embaràs, part i posparto, menors, sol•licitants de protecció internacional i víctimes de tracta d’éssers humans en període de restabliment i reflexió. No obstant açò, persones amb malalties cròniques com el càncer o diabetis no tenen accés a assistència sanitària gratuïta.
Un cas que pot ser il•lustratiu de l’impacte negatiu de la reforma sanitària és el d’Alpha Pam, ciutadà senegalès de 28 anys sense targeta sanitària, que va morir de tuberculosi el 21 d’abril de 2013, a pesar que el tractament gratuït de la seua malaltia es trobava contemplat en els criteris generals sobre assistència sanitària a persones migrants de les Illes Balears.
