RedactaVeu / Alacant
Un juliol més, l’atur registrat descendeix a les comarques del Sud. La temporada alta turística segueix demandant mà d’obra, encara que en menor quantitat que mesos anteriors (és el menor descens de l’atur des de febrer). És, a més, la menor retallada de l’atur del País Valencià. Cal assenyalar que aquesta reducció de l’atur (-865) es produeix en un mes en què s’han produït 55.547 contractes (4.923 més que el mes de juny) i que l’augment de la mitjana d’altes en seguretat social ha sigut de +8.421 respecte al mes passat. Açò indica que l’augment de la contractació i de les altes en seguretat social no han tret a tantes persones de la desocupació com poguera indicar, eixos contractes i el temps d’alta ha beneficiat persones que ja estan treballant però que ho estan fent amb contractes temporals d’escassa durada, la qual cosa assenyala un augment de la precarietat laboral.
Per sectors, augmenta l’atur en agricultura (+168) i en el col·lectiu sense ocupació anterior (+182) i descendeix en la resta, destacant, com sempre, el sector serveis que descompta 958 inscripcions en el registre de l’atur. És cada dia major la dependència estructural que el mercat productiu del sud del país presenta d’un sector serveis estacional, precari i on l’economia submergida és un mal endèmic.
Per sexes, la major part de la retallada de l’atur beneficia les dones, la qual cosa sol ser característic d’una ocupació precària, temporal i parcial. Cal assenyalar que augmenta el registre de persones en atur menors de 25 anys (+252). Ha augmentat el nombre de persones en atur del col·lectiu “sense ocupació anterior” (+182), en concret, destaca l’augment de joves menors de 20 anys (+107) i del grup entre 20 i 24 anys (+160) que, en aquest mes, arreplega joves estudiants que no han treballat abans però que necessiten ocupació per a pagar-se els estudis, sobretot, per la retallada de beques i la pujada dels preus dels estudis universitaris arran de la infame Llei Wert i donat l’impacte brutal de les mesures anticrisi en les economies familiars que està obligant les famílies a demandar més ingressos salarials per a cobrir les seues necessitats bàsiques, inclosa, òbviament, la formació dels joves.
El nombre de persones que reben alguna prestació per desocupació s’ha situat en 94.679 al mes de juny, tenint en compte que en dit mes l’atur registrat va ser de 199.048 persones, el percentatge de persones en atur registrat que rebien prestació suposava el 47’6%; no obstant açò, l’EPA del segon trimestre situa el nombre de persones en atur en 233.900, per la qual cosa la cobertura de les prestacions per desocupació es quedaria en un 40’5%. Si es poguera afinar més (incloent persones en atur que no arreplega l’estadística de l’EPA) la cobertura d’aquesta prestació es quedaria en poc més d’una de cada tres persones sense ocupació. De totes maneres, s’explique com s’explique, el col·lectiu de persones en atur que no reben prestació és molt gran i requereix de polítiques específiques de protecció social, per aquest motiu és tan important la creació, com han proposat els sindicats majoritaris, d’un pla d’ocupació per a persones en atur de llarga durada i la creació d’una renda mínima garantida per a les famílies sense ingressos. Les demandes van lligades a una reforma fiscal diferent a la que proposa el govern, ja que s’hauria de basar en impostos més justos.
Amb aquest panorama, declaracions, com les del President Rajoy, que declaren la fi de la crisi són per a CCOO “irresponsables i motivades exclusivament per motius polítics i electoralistes, no perquè s’haja produït la recuperació productiva necessària”. I continuen: “Aquesta depèn de la recuperació de l’activitat financera i de crèdit dels bancs que, fins al moment, no ha aparegut”. Les comarques del Sud del país segueixen marcades per l’estacionalitat, la precarietat, la temporalitat, l’economia submergida, el curt termini productiu, la morositat pública i la desprotecció social.
