VALÈNCIA. “És la gran exposició que Jarque es mereix, però, no és suficient”. La tasca fotogràfica del valencià “no ha estat reconeguda” i, en bona mesura, “continua als calaixos”. Tot i això, amb la mostra que va inaugurar aquest dimecres, 5 de juny, el Museu Valencià d’Etnologia (fotogaleria) servirà per a saldar els deutes que la societat valenciana tenia amb un dels principals notaris gràfics de les tradicions i la vida d’una Espanya i una ciutat que es regia per dos poders: “el religiós i el militar”, va reconéixer Tania Castro durant la presentació de ‘Jarque. La càmera i la vida’, que es podrà visitar a la sala X de la Beneficència fins al 29 d’octubre.
La mostra és la major retrospectiva que s’ha fet del fotògraf després de la seua mort el setembre del 2016. Es va fer una “xicoteta exposició” al Palau de la Generalitat després del seu traspàs, va recordar com a antecedents José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus, i fa pocs mesos, l’Ajuntament de València va presentar també una mostra, però, la del Museu Valencià d’Etnologia reuneix més de 200 imatges que van congelar les tradicions de la societat valenciana entre els finals del 60 i els finals del 80 amb la seua peculiar mirada irònica que travessa tota la seua basta producció. A més, duu un any d’investigació al darrere, amb catalogació i reproducció d’algunes fotografies que són inèdites.
Per tal de pal·liar les mancances, les dues institucions van sumar esforços per a fer una exposició “amb molta història” que brinda “l’oportunitat de veure imatges de molta càrrega sensible d’una Espanya i una València que ja no estan i que és la nostra història”, va assenyalar la filla del fotògraf, Ana Jarque.
Jarque va ser un “personatge singular” que va destacar per l’ús de “la ironia en la seua mirada”, va recordar durant la presentació Xavier Rius, diputat de Cultura en funcions de la Diputació de València. A més, es va atrevir a afegir cert grau d’experimentació a les imatges, manipulant-les i pintant-les. La seua premissa: “La foto no es dispara, es pensa”, va emfatitzar la comissària, li va servir per a “fer escola”, va destacar Rius.
“Saber qui som”
Rere l’exposició hi ha un any de recerca, de bussejar en els calaixos de la casa de Francesc Jarque. “Necessitaria deu vides per a comissariar aquesta mostra i deu sales més per a exposar tota l’obra de Jarque”, va manifestar Tania Castro qui, junt amb el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, van reivindicar la necessitat de crear una càtedra dedicada a l’obra del fotògraf valencià. “Paco estimava la natura, era generós i estava compromés políticament”, va destacar la comissària.
L’exposició, que no segueix un ordre cronològic, està estructurada per àrees temàtiques, amb frases extretes dels milers de llibretes que el fotògraf omplia amb poemes, pensaments i escrits –algunes de les quals, recollides durant el seu empresonament a la presó Model de València– per a explicar i posar en context les imatges, collages i dibuixos que inunden la sala X de la Beneficència.
En l’exposició es poden trobar seccions com ara les dedicades al País Lluminós; els humans com a objectes d’estudi; la gent de margent de terra; la memòria tres els rostres; el viatge per l’Espanya dels 60-70; estampes naci-onales; l’Espanya rural; festes; llums i ombres; la lluita per la llibertat d’expressió, maquetació i disseny, i intel·lectuals.
“Bo seria rescatar com a societat les fotos de Jarque per a saber qui vam ser”, va emfatitzar Castro. De moment, però, València ha saldat els deutes pel que fa a la difusió d’una part de la immensa obra del fotògraf –Castro ha localitzat 45.000 diapositives a la casa de Jarque– amb una mostra “íntima i personal” que posa l’accent en la seua mirada de la societat, d’aquest mestre que va congelar, a través de les fotos, les festes i les tradicions, ja que va publicar més de 100 llibres dedicats a la cultura popular.
