ALACANT. Com a via paral·lela al Mercat d’Alacant i perpendicular a la cèntrica avinguda Alfons X el Savi, el carrer de José Gutiérrez Petén és una de les vies més emblemàtiques de la ciutat. Antigament coneguda com a carrer de García Morato –militar franquista–, durant uns breus mesos va ostentar el nom de Miquel Grau, el jove que va ser assassinat durant la Transició per un militant d’extrema dreta. Després del replantejament de la llista de carrers franquistes que va fer el Partit Popular amb el seu veto a la proposta socialista del 2016, Miquel Grau va ser eliminat del nomenclàtor alacantí. Com ell, altres noms de personatges emblemàtics es van quedar sense la via que en principi se’ls havia assignat.
Un dels més cridaners és el d’Amado Granell, el republicà valencià que va viure durant uns anys a Alacant i va participar en l’alliberament de París. Amb motiu del 75 aniversari d’aquesta fita històrica que va permetre acabar amb la Segona Guerra Mundial, des del grup municipal Compromís d’Alacant, van criticar que encara no s’hagueren inclòs en les plaques municipals els noms que en el seu dia el ple municipal va aprovar per unanimitat. Un carrer que, en canvi, sí que tenen València o Borriana.
“Miquel Grau, Amado Granell o la poeta Premi Nacional de Poesia 2011, Francisca Aguirre”, destaca el regidor de Compromís Natxo Bellido en declaracions a aquest diari, són alguns dels noms que encara no s’han afegit en la ciutat. Un cas paradigmàtic, ja que el jove compta amb l’homenatge d’Alacant: l’Ajuntament li va concedir la Medalla d’Or a títol pòstum i va instal·lar una placa commemorativa al centre de la ciutat –sovint, víctima de pintades per grups d’extrema dreta–. Tot i que els carrers franquistes que el Partit Popular es va comprometre a retirar ja no ocupen els edificis, ara el conflicte ve perquè molts noms que es van plantejar inicialment ja no es troben a la ciutat. “El PP es va comprometre a incloure’ls en el nomenclàtor, però encara no s’ha fet”, explica el regidor.
De fet, l’any passat, quan va començar el canvi de carrers, Compromís va criticar que s’haguera eliminat la perspectiva de gènere en vetar carrers com el de les 27 constituents, de les dones diputades i senadores que van entrar a l’hemicicle després de la legislatura franquista. També van caure del nomenclàtor del carrer la cineasta Cecilia Bartolomé Pina, la literata Carmen Conde o Federica Montseny, la primera dona ministra d’Espanya. No només això: el desacord entre els partits va provocar que no es retirara la placa de la plaça de Calvo Sotelo.
A més, des de Compromís tampoc veuen amb bons ulls que actualment no existisca una Comissió de Memòria Històrica a l’Ajuntament d’Alacant en la qual s’incloguen totes aquestes propostes. Bellido reitera que el PSPV, Compromís i Podem van presentar una moció al plenari de juliol per a crear aquesta comissió, però es va tombar per la majoria de dretes de la ciutat, on governen en coalició el PP i Ciutadans, i amb el suport de Vox.
Els carrers que mai es van posar
La ciutat d’Alacant va iniciar el 2016 el camí per a retirar els carrers franquistes que quedaven en la localitat i substituir-los pels noms com ara Miquel Grau, Miguel Hernández o Francisca Aguirre. El tripartit del PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís –encapçalat pel socialista Gabriel Echávarri, que va dimitir perquè va ser investigat per corrupció– va aprovar en la Comissió de Memòria Històrica el canvi de 46 carrers d’acord amb la Llei de Memòria Històrica. La substitució del nomenclàtor de la via pública es va paralitzar el març del 2017. Una situació que va provocar arran d’un recurs del Partit Popular –en aquell moment, en l’oposició– que un jutjat ordenara la reposició de les plaques franquistes.
Finalment, el desembre del 2017 va aprovar per unanimitat el canvi de 36 carrers de la ciutat. En aquell moment, els grups d’esquerres criticaven que alguns dels noms que s’havien proposat inicialment “s’havien quedat fora”, però que continuarien treballant. Això sí, amb el canvi de govern a la localitat, el llistat de noms no es va ratificar fins a juliol del 2018, quan el PP va convocar la Comissió de Memòria Històrica a proposta de Compromís i presumira de ser qui feia complir la Llei de Memòria Històrica.
De fet, va ser en aquesta comissió quan diversos noms que en principi substituirien els personatges franquistes van caure del llistat. Des del PP, afegien que es remetien a les exigències de les Juntes de Districte. El llistat, però, havia aprovat en el plenari pels grups i, especialment, havia sigut revisat per les entitats de memòria històrica de la ciutat. Finalment, el 25 de juliol de l’any passat s’iniciava el canvi de noms de la localitat; una substitució del nomenclàtor municipal que es va prorrogar durant els mesos de setembre i octubre. Això sí, sense incloure els noms que l’esquerra encara reclama.
