Ells, milicians de Castelló i València, foren els primers a marxar cap al front. A la capital de la Plana el colp d’estat del 18 de juliol de 1936 fou sufocat de seguida per l’acció combinada de les autoritats republicanes i l’empeny popular. A Castelló s’organitza una milícia popular per alliberar Terol, en mans dels facciosos. Ara bé, la Junta Delegada enviada a València pel Govern de la República imposà que a la columna miliciana, amb efectius de Castelló i la ciutat de València i dirigida políticament pel diputat Francesc Casas Sala, se li afegiren els continguts de guàrdies civils de Castelló. El dia 25 la columna sortí de Castelló. A Sagunt se li uní el grup de València, per a fer la via de Terol. Abans d’arribar-hi, però, a la població de la Puebla de Valverde, els guàrdies civils obren foc amb traïdoria contra els milicians confiats. Els que no aconsegueixen fugir a temps, són capturats per a posteriorment ser afusellats. Les víctimes de la vil carnisseria, milicians, tots valencians, encara romanen soterrats, oblidats, en una fossa comuna al cementeri de la petita població de la comarca del Gúdar-Javalambre terolenc.
