VALÈNCIA. L’entitat Maestrat Viu alerta que al terme municipal de Cervera del Maestrat s’arrancaran “suposadament” dues oliveres mil·lenàries i es desplaçaran des del seu entorn natural fins a l’àrea urbana, “tot incomplint la llei valenciana de patrimoni arbori i desatenent altres exemples positius de gestió del patrimoni, com són el Museu Natural d’Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas de la localitat veïna de la Jana o el Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion, situat a Ulldecona”.
Aquesta associació comarcal en defensa de la llengua i la cultura pròpies es va posar sobre avís arran d’una publicació apareguda a les xarxes socials de l’Ajuntament de Cervera del Maestrat el passat 23 de novembre, segons expliquen en la seua web. En aquesta publicació del consistori s’anunciava la plantació de dues oliveres mil·lenàries a la plaça de les Fàbriques de Cervera, on actualment s’estan duent a terme obres de remodelació.
Segons es pot llegir en la publicació en Instagram, “els treballs consistiran, essencialment, en l’anivellament de superfícies (amb objecte d’eliminar qualsevol barrera arquitectònica), la col·locació de paviment i voreres amb pedra de Borriol, l’execució de rampes d’accés i la introducció de mobiliari urbà (bancs i jocs infantils). Com a novetat, cal destacar la plantació de dues oliveres mil·lenàries i la col·locació de dues estàtues de pedra del reconegut escultor cerverí Agustí Ballester”.
Una queixa pública per a alertar del perill que suposa el trasllat dels arbres
Maestrat Viu remarca que “el manteniment dels exemplars en l’espai on han crescut és, segons tots els estudiosos i institucions que treballen per a la preservació patrimonial, la millor manera de preservar-los i de fer pedagogia sobre el cultiu de les oliveres, l’oliva i l’oli, tant des d’una perspectiva antropològica com de desenvolupament rural”.
Per això, després de llegir que es replantaran dos exemplars d’olivera mil·lenària, el col·lectiu ha iniciat una queixa pública per a alertar del perill que suposa. En aquest sentit, recorden que es tracta “d’un bé patrimonial reconegut” i que “el conjunt de les Terres de Cruïlla –el Maestrat, les Terres de l’Ebre i el Matarranya– representa la major concentració del món d’exemplars d’olivera farga monumental.
Maestrat Viu també assenyala que el municipi de Cervera pertany a la mancomunitat de la Taula del Sénia, “des d’on s’advoca per la pedagogia i les campanyes ciutadanes a fi de protegir les oliveres mil·lenàries i monumentals”.
En la nota publicada en la seua web, l’associació apunta que ja “s’ha posicionat en altres ocasions a favor del patrimoni arbori compartit entre valencians, catalans i aragonesos, tal com figura en una publicació del dia 7 de febrer del 2018, en la qual, juntament amb el col·lectiu Terres de Cruïlla, reclamava la protecció del patrimoni arbori català al mateix nivell que el valencià”. En aquest sentit, Maestrat Viu lamenta que “en territori català la llei no protegeix els exemplars monumentals” i que “s’estan produint contínuament espolis que en territori valencià no haurien de produir-se segons la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat Valenciana, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana”.
L’Ajuntament nega que tinga previst trasplantar cap arbre “singular o monumental”
“L’Ajuntament de Cervera mai trasplantarà cap arbre, siga olivera o de qualsevol altre tipus, catalogat singular o monumental o que tinga algun valor excepcional o notable”. Aquest és l’aclariment que fa l’alcalde del municipi, Adolf Sanmartín, “en relació amb el suposat trasplantament de dues oliveres mil·lenàries”. Preguntats per Diari La Veu arran de la queixa pública iniciada per Maestrat Viu, des del consistori expliquen que “s’està intentant seleccionar dues oliveres de la zona, cedides per propietaris, amb l’objectiu de ser col·locades a la nova Plaça Fàbriques, però complint sempre, com no podia ser d’altra forma, amb els preceptes de perímetre del tronc i antiguitat marcats per la llei i el decret de Patrimoni Arbori de la Comunitat Valenciana dels anys 2006 i 2018, respectivament”.
Des de l’Ajuntament de Cervera expliquen que s’han demanat “els preceptius informes tècnics tant a organismes de reconeguda solvència –la Taula del Sénia– com als serveis ambientals de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat”. “Aquestes conclusions, evidentment, seran les que determinaran les actuacions a dur a terme”, remarquen.
L’alcalde lamenta “la confusió que ha pogut produir la notícia que va aparéixer en la xarxa oficial de l’Ajuntament relativa al trasplantament de dues oliveres mil·lenàries”. “En cap moment es volia fer referència a oliveres monumentals o de naturalesa excepcional o singular, ni molt menys transgredir o vulnerar la legislació valenciana aprovada a l’efecte”, conclouen des de l’Ajuntament.
Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia: el primer patrimoni agrícola valencià que va reconéixer la FAO
Les oliveres mil·lenàries estan repartides per una vintena de municipis del nord del País Valencià, el sud de Catalunya i l’est d’Aragó, de manera que eixe territori es converteix en la zona amb la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món. A la comarca del Baix Maestrat se’n poden trobar als termes de la Jana –on fins i tot hi ha el Museu Natural d’Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas–, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Sant Rafel del Riu, Traiguera, Vinaròs, Càlig, Sant Jordi, Rossell, Sant Mateu i Benicarló, entre d’altres. De fet, de les més de 5.700 oliveres mil·lenàries que hi ha inventariades, 3.161 es troben al País Valencià; 2.587, a Catalunya, i 19, a Aragó.
La Mancomunitat de la Taula del Sénia va enllestir al juny del 2018 la candidatura a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) de les oliveres mil·lenàries. Després de sis mesos de feina, es va entregar l’expedient al Ministeri de Cultura; aquest es va encarregar de presentar-lo a la FAO, l’organització específica de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació. El 30 de novembre de l’any passat, la FAO va reconéixer aquest patrimoni paisatgístic i agrícola, les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia, com a SIPAM.
