La lectura de la reedició ampliada del llibre “Cita a Sarajevo”, de Francesc Bayarri, és una bona opció per aquestos dies d’estiu. Al 1969, a Carcaixent, va aparèixer assassinat un refugiat que funcionava amb el nom de Vicente Pérez Garcia, realment es tractava del general croata Luburic, el qual, entre altres coses, havia comandat diversos camps de concentració a la Croàcia incorporada a l’imperi dels nazis. No vull avançar detalls del relat de Bayarri, sols apuntaré com aquest general aconseguí fugir dels aliats en acabar la guerra, gràcies a les ajudes de diversos religiosos catòlics sota la direcció del Pare Oltra, un carcaixentí que havia fet la guerra amb Franco i estava molt ben relacionat amb el règim.
Luburic va muntar una impremta a Carcaixent, lloc on precisament fou descobert el seu cadàver i on va viure sense cap problema fins aleshores, malgrat que sobre ell hi havia moltes denuncies per crims execrables i, per tant, tenia comptes amb la justícia a Iugoslàvia, que com sabeu fou un estat plurinacional nascut després de 1945 i, a més a més, regit pel General Tito, un altre dictador, aquest de signe comunista. Qui matà a Luboric? Va estar ajusticiat per un agent del govern de Tito?
La temàtica, doncs, ens presenta prou elements: la relació entre el franquisme i els nazis, fins i tot, després de la seua derrota, la intervenció en el tema del govern de Iugoslàvia, tot el misteri sobre l’assassí… La veritat és que més que una investigació periodística sembla que estàs llegint una novel·la negra, però el fet fou així de real.
L’autor ha fet un gran treball de periodisme d’investigació, amb un final molt interessant ja que ens trasllada a l’actual Sarajevo, marcada per nous episodis de violència ètnica, en un context molt condicionat pels conflictes nacionals, apareguts, com recordareu, després de la desfeta de la Federació Iugoslava. He de recordar com, durant alguns anys, l’esmentat estat federal comunista va ser vist com un model alternatiu al soviètic, ja que feia la impressió, falsa com comprovarem, d’haver solucionat el problema nacional de forma positiva, cosa que jo vaig comprovar al 1970 en una visita que vaig fer de tres setmanes al “regne” de Tito.
