VALÈNCIA. Sis mesos després, el PSOE ha tornat a guanyar les eleccions. Pel camí s’ha deixat 3 escons, però ha eixit millor parat que Unides Podem, el seu soci preferent o el seu principal rival polític –a hores d’ara és difícil definir-lo–. Malgrat tot, i encara que els socialistes valencians han mantingut els resultats del 28A i la formació morada ha perdut 1 diputat (7 en tot l’Estat), la inequívoca victòria d’aquest diumenge no s’ha celebrat com a tal.
L’ambient durant les últimes hores de la vesprada al Mercat de Tapineria, lloc escollit pel PSPV per a seguir els comicis, era de molta tensió. La possibilitat de millorar els 123 escons que van aconseguir el 28A es difuminava amb les poques dades que els arribaven des de Ferraz. Les primeres enquestes que disposava el partit el situava lluny dels vora 130 escons que havien previst. Tot apuntava que la incògnita de la nit no era quant creixerien, sinó com de gran seria la caiguda. Ja amb les primeres enquestes públiques a peu d’urna, el secretari d’organització, José Muñoz, cridava a “no generar expectatives massa exigents”.
Els primers resultats de l’escrutini eren certament encoratjadors. El PSOE es va mantindre durant gran part de la nit amb 11 escons a les circumscripcions valencianes, un més que en les passades eleccions. Va ser llarga l’estona en què semblava que la recol·lecta valenciana de vots socialistes salvaria els resultats de Sánchez i fins i tot li permetria guanyar un diputat. L’avançament del recompte, però, va trencar aquesta il·lusió fins a sumir el PSPV de nou en la tensió. El degoteig era constant: 124, 123, 122, 121, 120… I ahí va parar el comptador.
La secretària general de la demarcació de València, Mercedes Caballero, va ser la primera a reaccionar davant dels mitjans. La lloctinent socialista, ferma defensora de la versió de Ferraz sobre la repetició electoral –és a dir, la responsabilitat és de Podem i de la dreta per no haver permés un govern en solitari del PSOE–, es va mantindre fidel a la línia oficial. “La ciutadania ha tornat a dir alt i clar que vol un govern socialista”, va afirmar, tot afegint que “ha castigat aquells que van afavorir que es bloquejara el govern de progrés”, en referència a Podem i Ciutadans. Va reivindicar la victòria, sí, però sense cap alegria. Més aviat, la lectura principal va ser una altra: mireu com la resta ha perdut més que nosaltres.
L’ambient d’abatiment generalitzat no va desaparéixer amb els resultats definitius. Després d’una important espera, ja que estava previst que Ximo Puig parlara després de la compareixença de Sánchez a Madrid, el PSPV va decidir que el seu secretari general intervinguera. Puig va saludar els membres del partit allí presents –alts càrrecs i intermedis, ja que la militància no es va deixar caure– amb fingit triomfalisme. Fingit, semblava, sense massa ganes de fingir.
Per si quedava cap dubte, la seua compareixença va ser del tot reveladora. Puig va dedicar gran part a lamentar l’ascens de l’extrema dreta de Vox, “l’únic punt amarg” de la nit. Això sí, prou per a amargar-la sencera. Però més enllà de lamentar-se, també va afegir que “totes les arengues i crits dels fanàtics tindran una resposta” i va celebrar que el País Valencià “no vol saber res del feixisme i el neofranquisme”.
A diferència de Caballero, el també president de la Generalitat no va insistir en el mal resultat de la resta de partits. Tampoc d’Unides Podem, el seu soci de govern en el Botànic. Va parlar de “bloqueig”, però per a insistir que no pot tornar a ser el resultat d’aquests comicis i que cal “buscar fórmules” perquè governe Pedro Sánchez, qui ha de “dirigir el nou moviment per a formar un govern progressista” amb “mirada oberta i inclusiva”. Això sí, no va parlar de coalicions, ni de fórmules botàniques, ni va cridar “con Iglesias sí” o “con Casado no” com feia la militància a Ferraz.
