BARCELONA. El caso Alcàsser, dirigida per Elías León Siminiani, és una sèrie documental original de Netflix de cinc capítols, d’una hora de durada cadascun, que analitza i investiga el triple assassinat de tres adolescents de 14 i 15 anys de la localitat d’Alcàsser. El crim va commocionar l’estat espanyol el 1992 per la seua duresa i per la impactant retransmissió mediàtica.
Més de dues dècades després, la resolució del cas i les seues conseqüències segueixen generant polèmica. Elías León Siminiani ha explicat que “els ha interessat què va passar, com es va explicar i com va afectar la societat. Són tan importants els fets com el relat d’aquests”. El caso Alcàsser és una creació de Bambú Producciones, està produïda per Ramón Campos i s’estrenarà el 14 de juny a Netflix. El primer capítol, però, es projectarà aquest dimarts a l’Auditori del CCCB, dins del DocsBarcelona.
L’equip de la sèrie documental ha gravat 228 hores d’entrevistes. Durant la investigació, s’ha contactat i parlat amb 160 persones, de les quals finalment se n’han gravat 58. A més, s’han visionat 392 hores de judici i 220 hores d’altres continguts relacionats directament amb el judici. En les diverses fases de la sèrie han treballat 135 persones.
Així, un material de gran transcendència amb què va comptar l’equip de la sèrie documental són les 400 hores de judici del cas. El judici es va gravar amb diverses càmeres i Canal 9 va arribar a un acord amb el tribunal per a fer dues còpies de la gravació; una se la va quedar Canal 9 i l’altra, el tribunal. El judici es va gravar sencer, però es desconeixien on estaven les cintes de les quals només s’emetien 10 minuts al dia. També hi ha testimonis que no han parlat mai.
“Explicar la història de manera profunda durant cinc hores”
En el primer capítol es narra la cerca de Míriam, Toñi i Desiré fins al dia que es troben els seus cossos sense vida. Més enllà d’això, s’analitza com els mitjans van cobrir aquells fets, en especial el programa que va fer Nieves Herrero amb la família i tot el poble d’Alcàsser el mateix dia en què van aparéixer els cossos de les tres joves.
Elías León Siminiani ha fet èmfasi en “el fet de tindre temps per a explicar les històries, per a poder investigar i madurar-ho”. En aquest cas, han aconseguit poder explicar la història de manera profunda durant cinc hores. “Posar el temps en valor és una cosa que agraïsc molt”, ha declarat. Ramón Campos ha dit que era important per a ells que els ciutadans d’Alcàsser no els veieren com “uns més que hi anaven a gravar per a després marxar corrent, sinó que li volíem dedicar molt temps. En la mesura que anàvem agafant testimonis, anàvem ampliant la història”.
León Siminiani ha explicat que van parlar amb molta gent i que sempre hi va haver moltes trobades prèvies. Cada entrevista “porta moltes hores prèvies i no té res a veure amb el tractament mediàtic que es veu al primer capítol de la sèrie”, defensa. Pel que fa a eixa cobertura dels mitjans, no creu que hi haja penediment, però sí que va marcar un abans i un després de la forma d’abordar la crònica negra.
Per la seua banda, Campos ha explicat que el cas d’Alcàsser va generar moltes ferides i “moltes encara no estan tancades”, i ha considerat que no havien de forçar la participació de ningú.
