VALÈNCIA. “La República va suposar un abans i un després per a les Falles”, ha afirmat aquest dijous el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, durant la presentació de La república de les falles. 1932-1936, l’exposició que acull el Museu Valencià d’Etnologia des d’aquest 28 de febrer fins al proper mes d’abril.
El període “va fer possible el desenvolupament de les tendències estètiques”, ha ressaltat el comissari de la mostra, Jesús Peris. Des del 32 fins al 39, les festes josefines van viure un procés d’expansió –es van plantar més de cent monuments, fins i tot més enllà de la ciutat de València–; es va convertir en una festa moderna i “poderosament crítica amb la societat” del seu moment, ha destacat el també president de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), i va esdevindre una festivitat popular i urbana.
L’exposició s’estructura a través d’aquestes tres característiques, que van marcar les falles durant el període republicà i que es poden seguir a través d’un centenar de peces cedides per col·leccionistes privats i institucions valencianes.
Durant aquest període apareix la figura de la Fallera Major –en contraposició al paper de Reina de les Falles–, però només assumeix un paper representatiu. En la República comencen a haver dones amb càrrecs executius, es creen comissions falleres femenines i treballen braç a braç als tallers dels artistes fallers. També comença la institucionalització de les falles a través de la implicació de l’Ajuntament de València per a dur endavant les celebracions de la Setmana Fallera, però qui decideix l’esdevenir és el Comité de Falles, un òrgan de coordinació que va ser suprimit per la dictadura i substituït per la Junta Central Fallera.
Aquest punt final de l’auge faller el va posar el franquisme. El canvi radical està recollit en l’epíleg de l’exposició, que mostra El rumbo de un Orden Nuevo, unes pautes imposades per la dictadura el 1940. Paral·lelament, es reflecteixen les falles plantades pels valencians exiliats, que van tractar de mantindre l’esperit dels monuments de l’etapa republicana.
Aquestes falles “eren plurals”, ha indicat Jesús Peris. Però, “el valencianisme tenia clar que eren un element identitari”, ha ressaltat el comissari. Per això, els monuments ,”amb una crítica que hui seria impensable”, ha recordat Xavier Rius, inclouen en els seus cartells explicatius reivindicacions polítiques, com ara un Estatut valencià. Aquesta demanda “es pot seguir” al llargs dels anys, fins que “serà absolutament escapçada” pel franquisme, ha recordat Jesús Peris.
