Als Estats Units d’Amèrica, el Green New Deal abanderat per una jove Alexandria Ocasio-Cortez ha inundat el debat públic. El nom té un cert ressò de canvi profund i d’un nou pacte social. Sona a transformació de la vida quotidiana i a reducció de la jornada laboral. La direcció proposada pel nou sector demòcrata advoca per una enorme inversió públic-privada en energies renovables, transport i tecnologia que genere treball de qualitat. Ara, amb les primàries del partit blau tocant a la porta, algunes veus ja auguren que l’escenari serà Trump o Sanders i el Green New Deal.
A Europa, el jove moviment de Fridays for Future es manifesta cada divendres davant de parlaments i governs. Per a alguns, és el moviment supranacional més continuat que hem conegut. Les elits, però, no arriben a entendre que adolescents fills de l’era digital sacsegen les entranyes d’una Europa sense aparent full de ruta. Mentrestant, els verds aconseguiren l’èxit més gran de la seua història en les darreres eleccions al Parlament Europeu i a Alemanya les últimes enquestes ja situen al partit verd alemany per davant de la CDU de l’actual kanciller Angela Merkel. Al parlament britànic, de majoria conservadora i enfrascat en lluites pel Brèxit, es va declarar l’emergència climàtica fa mes i mig. I a Espanya ja ressona la idea que Pedro Sánchez crearà una vicepresidència climàtica a càrrec de l’actual ministra Teresa Ribera.
Si ajustem més encara l’òptica, en el panorama valencià l’ecologisme ha irromput amb força. El Fridays For Future aconseguí que tots els partits, a excepció de Vox, signaren un compromís amb mesures concretes per actuar contra l’emergència. Emergència que Puig ja ha proposat a les Corts declarar. Aquesta última setmana, les competències en mediambient i canvi climàtic han protagonitzat el trencaclosques més difícil de les negociacions botàniques. I així i tot, resulten curioses algunes expressions i Gifs d’incomprensió. Per què es barallen per una “maria” així? Què els passa amb el tema verd com perquè perillen les negociacions? I les coses importants? Coses importants com refugiats climàtics, dic jo. O com si els límits físics de la terra no estigueren reforçant un procés de centrifugació neoliberal envers la desigualtat. No podem ignorar que la transició a què estem abocats els pròxims anys tindrà dues característiques: la primera, que és inevitable i, la segona, que tindrà l’ecologia com a vector principal.
Diumenge nit coneguérem que la persona que coordinarà la futura Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica serà Mireia Mollà, de Compromís. No tindrà ni poca feina ni poques responsabilitats: tirar endavant una llei autonòmica, transversalitzar les polítiques climàtiques, protegir els paratges naturals, atendre la necessària adaptació de la nostra agricultura, del nostre model econòmic que i un recurs hídric cada volta més escàs. En definitiva, hi ha una tasca pendent que requereix esforç i de coordinació amb altres conselleries i governs, la qual cosa pot arribar a ser moltes coses però no una maria. “Maria” era l’assignatura de tutoria o, fins i tot, la d’alternativa, a l’institut. És que les lluites no són futures, són presents. Si no ho foren, no arribem a 2030.
