Chambon i Bonnet, un científic i un enginyer suïssos a qui les altes esferes de poder europees havien defenestrat, van idear l’invent més extraordinari que mai s’havia realitzat. Treballant en la clandestinitat, van fabricar una màquina que els permetia viatjar a qualsevol època. Abans de fer públic el seu descobriment, van voler provar-lo personalment. D’aquesta manera, Chambon, més intrèpid que el seu company, entrava dins l’aparell i Bonnet el configurava per tal que el transportés dos-cents anys endavant.
Una mica atordit i sense saber quanta estona havia passat dins l’artefacte, Chambon obria la porta per tal de sortir a l’exterior i fer un cop d’ull al seu voltant. Desconeixia l’indret on es trobava però, pel que percebia, semblava un barri residencial: cases adossades, automòbils i fins hi tot un parc on s’albiraven algunes persones passejant. Una mica més llunyà, sobresortint per damunt dels til·lers del parc, hi distingia indústries i un aire enfosquit per la contaminació. “Com pot ser que després de dos-cents anys res no hagi canviat? Potser l’aparell no ha funcionat bé i no he viatjat en el temps.”, es qüestionava el suïs desconcertat.
Mentre tornava cap a la màquina capcot, va veure com una nena el saludava a una certa distància. Chambon, encuriosit, s’hi va apropar. La petita estava acompanyada per un grup nombrós de gent. L’aspecte de tots ells era d’una perfecció captivadora. De sobte, una trompada el va fer rodolar per terra. Una barrera d’un vidre quasi imperceptible li obstruïa el pas. Va ser llavors quan va escoltar aquella pertorbadora gravació que li va fer descobrir quin seria el futur de la seva espècie:
“Es recorda a tots els androides que visiten el parc temàtic que està totalment prohibit traspassar les zones de seguretat que els separa dels humans. Gràcies. Recordin que a la sortida trobaran una botiga en la qual podran comprar tota mena d’objectes utilitzats pels humans al llarg de la seva història”.
Santi Sala Garcia
