«En nuestra tierra la cooficialidad lingüística nunca nos ha acomplejado, siempre ha sido un motivo de orgullo», ha dit la política Isabel Bonig. I aquesta candidata a la presidència de la Generalitat ha afegit: «Cuando gobernemos eliminaremos el requisito lingüístico para el ingreso en la función pública». Hi ha veus encara més intolerants que parlen, fins i tot, de suprimir la competència lingüística per als ensenyants. Deu ser això estar orgullós de la cooficialitat? Eliminar la capacitat dels ciutadans d’escollir amb quina llengua es dirigixen a l’administració és anar contra l’oficialitat del valencià.
Joan Fuster, en el pròleg a Idioma i prejudici del sociolingüista Rafael Ninyoles, va explicar clarament que, en una situació de desigualtat, «qui assegura que tant se val una llengua com l’altra, només intenta convèncer-nos que l’una no val tant com l’altra, i que, per consegüent, tant se val si l’abandonem». Assegurar que una llengua com el castellà siga coneguda entre els treballadors públics de la Generalitat, i que el valencià no ho siga, en condicions d’’igualtat, no és cap orgull. Això es diu supremacisme lingüístic.
Alguna cosa profundament injusta passa en el País Valencià quan l’ús de la llengua pròpia no és normal i generalitzat a la Generalitat Valenciana, institució de l’autogovern valencià. Ara mateix, segons la Llei d’Ús i Ensenyament, aprovada el 1983, els valencians tenim el dret a dirigir-nos a l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials, i a rebre la resposta en la mateixa llengua que hem usat. La senyora Bonig hauria d’explicar com es pot fer complir aquesta llei, si els treballadors públics no tenen per què saber una d’aquestes dues llengües oficials? Si les dues llengües són oficials, i si la cooficialitat és un motiu d’orgull, per què algú diu que si torna a governar eliminarà qualsevol tipus de competència lingüística en una d’estes?
La promoció del valencià és una resposta a la desigualtat social. Per això, des de la Plataforma per la Llengua, hem proposat 37 mesures per la promoció de l’ús del valencià als partits polítics que concorren a les properes eleccions autonòmiques. Cal dir que el partit de la senyora Bonig no ha volgut atendre la proposta de diàleg amb la nostra entitat.
Entre les mesures d’àmbit general, des de la Plataforma per la Llengua, volem que la Generalitat Valenciana participe en l’Institut Ramon Llull, que promou internacionalment la nostra llengua. Proposem la creació d’una campanya contra la discriminació lingüística, o un pla d’acollida a cada comunitat d’immigrants nouvinguda, on es considere que el valencià ha de ser un element central de la integració social.
En l’àmbit de l’administració pública, aspirem a aconseguir la capacitació de tots els treballadors públics en les dos llengües oficials. Igualment demanem promocionar el valencià en l’àmbit notarial i en el judicial. Un altre objectiu bàsic seria assegurar que la ciutadania puga expressar-se en valencià en els tràmits judicials, i que totes les proves d’accés a la funció pública es puguen fer en valencià.
La Plataforma per la Llengua està realitzant la campanya «La llengua no es toca», on demanem compromisos als partits polítics que concorren a les Eleccions de les Corts valencianes, a fi que defensen els drets del poble valencià a l’ús social, públic i general de la nostra llengua. Només amb la competència lingüística en valencià del funcionariat evitarem qualsevol discriminació, i la ciutadania valenciana podrà ser lliure de parlar la nostra llengua sense coaccions. I això sí que ha de ser un motiu d’orgull.
Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua País Valencià
