VALÈNCIA. Nou autonomies han recuperat el nivell d’inversió en polítiques socials previ a les retallades provocades per la crisi econòmica del 2008. Entre aquest territoris hi figura el País Valencià, que és la segona autonomia en la qual més ha augmentat la despesa social en la darrera dècada, amb un increment del 6,14%, fins als 702 milions.
Aquestes dades, que la Generalitat ha celebrat com a l’evidència de la reversió de les retallades practicades pels governs del Partit Popular, formen part d’un informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials sobre l’evolució d’aquesta despesa en quanties absolutes entre el 2009 i el 2018, publicat aquest dilluns.
Segons l’estudi, la despesa social –que preveu el gasto en sanitat, educació i serveis socials– suposa el 59,9% del pressupost total de la Generalitat, huit dècimes per baix de la mitjana estatal (60,7%), i una despesa per habitant de 2.445,60 euros enfront dels 2.420,15 euros estatals.
En Serveis Socials, el País Valencià lidera el creixement en aquest període amb un augment de la despesa del 82,43%, 546 milions més. Aquesta despesa suposa el 6% del total del seu pressupost, encara que està per davall de la mitjana estatal (7,1%), i una despesa per habitant de 243,4 euros, la tercera a la cua i per davall dels 283,7 euros de mitjana del conjunt d’autonomies.
De la mateixa manera, en Educació es lidera també el creixement de la despesa, amb un 11,36% més des del 2009 fins al 2018, la qual cosa es tradueix en 500,7 milions més. Aquesta despesa suposa el 22,47% del total del seu pressupost, la tercera que més inverteix, i una despesa per habitant de 916,79 euros enfront dels 840,60 euros de mitjana.
En el capítol sanitari, la inversió ha augmentat un 0,24%, 15,2 milions més, la qual cosa suposa un 31,5% del total de pressuposts enfront del 32,5% de mitjana estatal i una despesa per habitant de 1.285,05 euros enfront dels 1.295,82 euros del conjunt de tot l’Estat.
Davant d’aquestes dades, la directora general d’Atenció Primària i Autonomia Personal, Mercé Llopis, ha afirmat que el Consell “continuarà treballant perquè la Comunitat Valenciana continue sent la primera autonomia on més creix la despesa en serveis socials”, que, respecte a l’any 2009, ha crescut un 82,4%.
En l’àrea concreta de serveis socials l’informe recull que el major creixement en despesa per habitant en serveis socials “s’ha produït en els anys 2017 i 2018, que es va fixar l’any passat en 243,4 euros per habitant”. Aquesta quantitat suposa un increment del 43,5% respecte a la quantitat destinada l’any 2015, que va ser de 169,7 euros.
La directora general assegura que aquests resultats reconeixen “el canvi de tendència dels serveis socials” que s’ha produït en els últims anys i els avanços des del 2015 en el desenvolupament del Sistema Públic de Serveis Socials. L’objectiu, ha ressaltat, ha sigut “posar ordre i prestigiar els serveis socials com la quarta pota de l’estat de benestar”, amb un sistema “coherent, sòlid i efectiu al servei de les persones”.
La responsable d’Atenció Primària i Autonomia Personal ha indicat que aquest increment d’inversió en polítiques socials s’ha fet malgrat l’infrafinançament “que pateix la Comunitat Valenciana”, i ha incidit que, des de la Vicepresidència, “es continuarà treballant perquè aquesta falta de finançament no afecte els drets dels valencians i per a situar a la Comunitat en la mitjana espanyola quant a la despesa social”.
La directora general ha assenyalat en un comunicat que, a més d’incrementar les inversions, també s’han posat en marxa “importants iniciatives que blindaran” els serveis socials com un dret subjectiu. S’ha referit així a la nova Llei de Serveis Socials Inclusius, que converteix aquesta autonomia en “la primera comunitat autònoma que, per llei, declara els serveis socials universals, essencials i d’interés general”.
La llei, ha incidit, “reconeix i garanteix” l’accés al sistema públic valencià de serveis socials a totes les persones amb residència efectiva en territori valencià que ho requerisquen “donant cos normatiu a la quarta pota de l’estat del benestar, que transforma les pràctiques assistencialistes i caritatives d’èpoques passades en una concepció moderna de drets subjectius i d’abast universal”.
