Sense dubte, la identitat personal, la llibertat individual, té molt a veure amb el tipus de règim polític on es desenvolupa l’individu; no és el mateix viure en una dictadura, en una pseudodemocracia o en una democràcia quasi plena. La llibertat de les dones a poder exercir l’avortament, decidir plenament del seu cos, com vestir-se, a quines hores volen eixir al carrer, lluitar per la igualtat, també en l’àmbit laboral, etc. D’igual forma les persones en general, al marge del sexe, en una democràcia quasi plena, cada persona pot triar que tipus de sexualitat vol exercir, com vol relacionar-se en parella, si vol confessar amb alguna religió o pel contrari vol viure sense cap condicionament, que no siga el purament ètic cap ell mateix i de cara a la societat, el dret a rebre una educació pública i laica, exercir la seua llibertat, inclòs en l’ambient familiar; en definitiva, poder decidir per ell mateix. Tot això influeix en la identitat personal, ja que cada individu que es desenvolupa al llarg de la seua vida (malgrat que a vegades amb massa influències), adquireix una personalitat pròpia; per tant, lògicament hauria d’optar pel màxim d’autonomia per a desenvolupar-se com a persona i aportar a la societat la seua diversitat, i així evitar estereotips que encotillen la societat i van contra la diversitat i l’evolució.
Si passem a l’àmbit col·lectiu, també dependrà del sistema polític, del nivell de democràcia assolit… En les societats occidentals o països “desenvolupats” no és tot de color rosa ni molt menys… El dret al treball, no és tal… El dret a l’habitatge, viure dignament té molt a desitjar, la llibertat d’expressió és en gran part teòrica, ja que, a l’hora d’exercir el que s’ha expressat de forma continuada, té veritables problemes de portar-lo a la pràctica, l’espoli i la guerra cap a tercers és continu, el dret a rebre informació fiable i contrastada té molt a desitjar, els grans mitjans de comunicació són autèntics monopolis. La manipulació informàtica està garantida, la sobreexplotació del planeta ens porta al col·lapse. El sistema econòmic i financer en xifres macroeconòmiques va en una sola direcció, el capitalisme/liberalisme/imperialisme…, com a efecte perniciós la insolidaritat dels estats.
Per tant, a l’hora de defensar la nostra identitat personal i col·lectiva, hem de situar-nos en els nostres orígens. Per una banda, els nostres avantpassats més directes, els avis, el pares…, què podem aprendre d’ells? Quines coses podem descartar per estar desfasades o no encaixen amb la nostra personalitat? Si passem a l’àmbit col·lectiu, és molt important conéixer la nostra història, com a poble identitari, dins d’una col·lectivitat, ben siga nacional, estatal…, dins d’una societat globalitzada en l’àmbit europeu i internacional. Saber analitzar si la nostra història es digna d’emular, en allò positiu, quins avatars ha sofert, el perquè, a quins interessos hi han respost. En definitiva, conéixer els nostres orígens com a poble, conéixer la nostra història, superar els estereotips racials com a identitat nacional, recuperar, créixer en una identitat col·lectiva que ens permeta també projectar una diversitat ètnica. Recuperar i dotar-nos d’eines fortes de comunicació, com és la llengua pròpia –el català/valencià– per a poder compartir amb altres llengües amb igualtat de condicions i garantir la supervivència de la nostra llengua en un món molt internacionalitzat i amb unes polítiques lingüístiques inquisitorials.
Poder autodeterminar-se com a persona, també com a col·lectivitat, és fonamental per a exercir amb plena llibertat amb qui ens relacionem individualment i col·lectivament. Des del perfecte autoreconeixement, des de la identificació de la nostra personalitat, és com podrem desenvolupar-nos en igualtat de condicions i amb plena llibertat, com administrar i garantir els nostres recursos…. Sense dubte, serem lliures del nostre destí i serà garantia d’una convivència entre pobles iguals. Amb aquests criteris millorarien les relacions internacionals entre
nacions i pobles, entre aquelles que tingueren voluntat de reconéixer-nos
com a iguals.
