–Tu saps molt! – Exclama el Josep.
–Jo no sé res de res – Replica Empar.
En aquell precís moment, el mestre de naturals s’aturà en la seua explicació, es girà de sobte amb un to molt seriós i preguntà:
–Qui de vosaltres vol continuar amb l’explicació del tema? Perquè veig que molts de vosaltres ja el teniu més que clar!
En eixe moment, tota la classe es quedà muda, i el mestre continuà preguntant:
–Algú de vosaltres té alguna cosa a dir-me?
L’Empar alçà la mà i digué:
–Senyor mestre, és que les classes de vosté són molt avorrides, es passa l’hora de cara a la pissarra escrivint, i el que nosaltres volem és explorar, investigar, esbrinar i que les classes siguen més dinàmiques i entretingudes.
Quan Empar acabà de dir aquestes paraules, sonà el timbre del canvi de classe i tots els alumnes digueren:
–Salvats per la campana!
Arreplegaren els trastos i se n’anaren a la següent classe.
El senyor mestre, en anar-se’n tots, es queda pensant durant una bona estona en el que li havia dit l’Empar. Pensant, pensant, decidí preparar una sèrie de jocs relacionats amb la matèria que impartia.
L’endemà, el mestre i els alumnes entraren en classe i deixaren les motxilles. Quan els alumnes es disposaren a treure el llibre, el mestre els aturà i els digué:
–No, no tragueu el llibre que ara anirem al pati.
Tots els alumnes el miraren en cara de circumstàncies, però li feren cas. Mentre baixaven les escales anaven dient-se uns als altres:
–Què passa?
–Què farem al pati?
Quan tots estigueren al pati, el mestre els digué:
–Mireu, estem ací en el pati per a jugar a un joc que es diu troba la resposta adequada. En primer lloc, formarem cinc grups de tres alumnes. Jo us donaré un paper d’un color determinat –vermell, groc, blau, verd i gris–, i teniu deu minuts per trobar el sobre del vostre color i respondre les preguntes que conté aquest. Els sobres estan col·locats als arbres del pati.
Aleshores va repartir els colors a cada grup i començà el joc. Quan trobaren els sobres i respongueren les preguntes, el mestre els digué que pujaren a l’aula. Una vegada allí, arreplegà les preguntes i les respostes dels sobres i els digué:
–Mireu, ací tenim un bagul amb la seua clau i dintre hi ha una sorpresa per a cadascú de vosaltres, però, abans d’obrir-lo, heu d’acumular cadascú cent punts. Aquests s’aniran sumant en cada una de les respostes ben contestades dels jocs que farem en aquest curs.
Després, es disposà a corregir i a explicar cada pregunta.
A l’altre dia de classe es posà a ploure i els xiquets estaven decebuts, perquè, com que estava plovent, no podien eixir al pati a jugar i pensaren que es quedarien en classe donant les avorrides i monòtones lliçons d’abans. Però, el mestre els tenia una sorpresa preparada, i quan arribaren a l’aula veieren que les taules estaven formant tres grups de cinc alumnes, i el mestre es digué:
–Damunt de cada grup de taules teniu una baralla molt especial que he elaborat jo mateix per a jugar. El joc consisteix esbrinar quina és la carta que vos falta. Cada grup té dos temes. El primer grup: arbres i plantes; el segon grup: animals salvatges i domèstics, i el tercer grup: oceans i continents. Podeu utilitzar el llibre i qualsevol altre material que creieu convenient per esbrinar les respostes. Teniu deu minuts; després en donareu la resposta, posarem els punts i comentarem cadascuna de les respostes.
En finalitzar l’any, realitzaren el recompte dels punts de cada grup d’alumnes i s’adonaren que tenien més de cent punts acumulats per cada alumne. El mestre es dóna la clau, diguen-los:
–Aquesta és la clau estratègica. Us l’heu guanyada.
Li la donà a l’Empar, que va ser l’alumna que tingué el valor de dir-li que les seues classes eren avorrides. L’Empar s’acostà al bagul i l’obrí. En el bagul hi havia un paquet de llepolies per a cadascú i una carta del senyor mestre que posava:
–M’heu ensenyat un altre camí; espere que arribeu molt lluny en aquesta vida, espere que tots tingueu la vostra –clau estratègica– el dia de demà, com jo l’he trobada en vosaltres.
Aquesta classe passà tot l’any jugant i deprenent. Feien excursions relacionades amb aquesta assignatura i d’altres. Per al mestre va ser tota una revelació, entengué que els alumnes deprenen molt més així que de manera tradicional. També pensà que per a ell va ser tot un repte i que s’hagué de reinventar per a aconseguir un rendiment superior de l’alumnat. I tot gràcies a una de les seues alumnes, que se sincerà amb ell. Pensà que en tot l’any no va realitzar cap d’examen, perquè, quan feia una pregunta, tots volien contestar, tots alçaven la mà, tots tenien interés a deprendre jugant.
Ençà d’aquest any, el senyor mestre continua tots els anys posteriors amb la seua clau estratègica, amb excel·lents resultats acadèmics dels seus alumnes.
