VALÈNCIA. La titular del jutjat d’instrucció número 17 de València ha rebutjat el recurs presentat per l’Advocacia de la Generalitat contra la negativa de la magistrada a practicar diligències complementàries o suplementàries en la causa per presumptes irregularitats en la construcció del circuit urbà de Fórmula 1, segons consta en una interlocutòria a què ha tingut accés Europa Press. En concret, argumenta que ja ha passat el termini per a acordar una pericial sobre el possible perjudici del cost del traçat.
En aquest procediment, la jutgessa ha obert judici oral a l’expresident de la Generalitat Francisco Camps, a altres exalts càrrecs, a empresaris i a diverses mercantils.
L’Advocacia demanava com a diligències que la jutgessa acordara que els mitjans tècnics que corresponguen determinaren si hi va haver desviació en els costs de l’obra del circuit, que no va poder analitzar l’interventor en el seu informe.
En una interlocutòria del passat 4 de juny, la instructora va respondre amb una negativa a aquesta sol·licitud de l’Advocacia perquè, argumentava, ja està tancada la instrucció i, per tant, considera que no és possible demanar noves diligències.
L’Advocacia va formular aquest escrit després que la magistrada acordara, en una primera interlocutòria del 2 de maig, el processament de Camps; de l’exvicepresident Vicente Rambla; de l’exconseller d’Infraestructures Mario Flores, i de càrrecs de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat i empresaris, en la causa per la construcció del circuit urbà de València, una actuació que va suposar un cost pròxim als 89 milions d’euros entre el 2007 i el 2008.
La jutgessa ha decidit obrir judici oral a Camps –per a qui l’acusació particular demana quasi huit anys de presó per malversació i tràfic d’influències– i 13 processats més en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va sol·licitar el sobreseïment per prescripció de la causa perquè, segons exposava en el seu escrit, la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas que fora constitutiva de delicte, estaria prescrita.
A més de la interlocutòria d’obertura de judici, la magistrada va emetre una altra interlocutòria divendres passat en la qual desestima el recurs de l’Advocacia de la Generalitat perquè sosté que la negativa a la pràctica de noves diligències “no vulnera el dret a la tutela judicial efectiva”, ja que “no li causa indefensió” a aquesta part.
“L’Advocacia no aporta cap dada”
La instructora argumenta que l’Advocacia “no aporta” en el seu recurs “cap dada o fet rellevant i nou que no s’haja pres en consideració”. Per a la magistrada, eixe recurs es limita a considerar que no es comparteix el criteri pel que fa a la valoració del possible perjudici.
L’Advocacia de la Generalitat entén que eixe possible mal econòmic “no deriva de dades comptables sinó que caldria valorar l’import dels pressupostos base de licitació i els preus dels contractes analitzats per a apreciar si són adequats al mercat en el moment en què es van licitar, igual que en l’avaluació de les ofertes tècniques o la valoració de si eren correctes les modificacions dels contractes”.
La jutgessa, però, sosté que aquesta petició “requereix uns pressuposts processals per a la seua viabilitat que no són els que concorren”, ja que “ni existeixen revelacions o retractacions inesperades” ni “coneixement d’una cosa desconeguda”; per tot això, com que el procés es troba en fase de judici oral, la petició de noves proves suposaria “una causa de suspensió”.
Així, conclou la magistrada la “impossibilitat de sol·licitar diligències complementàries” perquè no s’ha fet ús de “les facultats per a prorrogar els terminis marcats per la llei”, raó per la qual aquesta acusació “perd la possibilitat de fer ús de la facultat de demanar diligències complementàries, una vegada esgotat el termini ordinari”.
Interpretacions “errònies” de la Fiscalia i les defenses
Pel que fa als arguments de la Fiscalia i les defenses per a sol·licitar l’arxivament de la causa basats en l’Informe de la Intervenció, la jutgessa afirma que les interpretacions d’aquestes parts resulten “inexactes” i “errònies”, atés que “la mateixa Intervenció reconeix que el seu informe no pot estimar-se complet, ja que li falten factures i documentació”, de manera que admet aquest òrgan de control que l’informe és “incomplet”, a més de la seua “incapacitat i ineptitud” per a realitzar la valoració.
“Assumeix el mateix organisme la seua insatisfacció en emetre un informe en els termes en els quals el realitza” en emprar expressions com que “no es constata fefaentment” i finalitzant amb l’expressió “existència d’un perjudici econòmic directe per a la Generalitat, avaluable econòmicament”, la qual cosa, afegeix la magistrada, “de cap manera significa que no existisca perjudici econòmic i menys encara inexistència de l’il·lícit penal de malversació”. “Encara que satisfaça els interessos dels lletrats de les defenses i servisca de fonament i suport al Ministeri Fiscal per a la seua petició de sobreseïment”, agrega.
Per tot això, conclou que del conjunt de diligències practicades “sí que existeixen suficients, sòlids i consistents indicis contra els investigats” i això “sense perjudici de la prova que es practique en l’acte del judici oral o les diligències a realitzar en fase d’execució de sentència per a concretar l’import al fet que ascendeix la responsabilitat civil”, tanca la resolució.
