VALÈNCIA. L’IVAM tanca un any emblemàtic. L’aniversari d’aquest museu de València pioner en la conservació i difusió de l’art modern ha consolidat la intenció de la sala d’obrir-se encara a més públic i, especialment, al barri del Carme. Després dels dos grans projectes al voltant de Fernand Léger i Jean Dubuffet, ara el museu prepara unes cinc noves grans exposicions internacionals per al 2020, en les que destaca l’atenció a l’art mediterrani i, en especial, l’obra de les creadores Gülsün Karamustafa i Mona Hatoum. Al museu tornarà –una vegada més– el treball de Josep Renau, amb una mostra que desvetlarà una faceta desconeguda de l’artista.
El director de l’IVAM (Institut d’Art Modern) José Miguel García Cortés, i la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit han explicat que enfronten un 2020 apostant, com fins ara s’ha fet, per l’avantguarda i per la defensa de la modernitat. Per aquesta raó, el full de ruta per a l’any vinent inclou com a grans eixos apostar per l’obra d’artistes dones; donar difusió a la cultura mediterrània; potenciar la col·lecció pròpia i la col·laboració amb altres museus, i combinar la perspectiva internacional amb un enfocament en l’àmbit local.
La següent temporada comptarà amb cinc grans exposicions de caràcter internacional. La primera d’elles, Orientalismes, de març a juny, versarà sobre la discussió sobre les versions estereotipades de la cultura mediterrània, especialment sobre la imatge que es difon a Occident –a través dels mitjans de comunicació, del cinema o la publicitat– dels països del nord d’Àfrica. Per a fer-ho possible, la mostra inclou peces de 70 col·leccions públiques i privades, de reconeguts artistes com ara Goya, Picasso o Sorolla. A través d’aquestes obres, segons ha explicat Cortés, es posarà en qüestió la forma de representar la cultura per abandonar aquesta divisió binària i encotillada entre allò ‘oriental’ i ‘occidental’.
Com a continuació a aquesta mostra, a partir de juny i fins al setembre arribarà a l’IVAM la primera obra antològica en Espanya de Gülsun Karamustafa, una artista potser desconeguda per al públic però no així per al museu. L’obra de l’artista turca, sempre amb una visió sociopolítica, farà parada a València des de juny fins al setembre. Karamustafa ha desenvolupat des dels 70 la seua vocació artística on reflexiona sobre l’impacte de les nocions occidentals de la modernitat i la transició política al seu país. Tot i ser una artista reconeguda a Europa, la seua obra no s’ha fet lloc encara entre les sales espanyoles. És per això que des de l’IVAM se senten orgullosos per ser un dels primers a adquirir-ne part de la seua col·lecció: en concret, en l’exposició de 2019, Temps convulsos, s’exhibeixen dues de les seues peces pertanyents a la sèrie Pintures de presó.
De juliol a octubre, l’IVAM acollirà Des/ordre moral. Sexualitat i cultura visual a l’Europa d’entreguerres. La mostra compta amb les pintures d’Otto Dix, George Grosz i Rudolf Schlichter on es reflexionarà sobre la societat reprimida de l’Europa dels anys 30. Els canvis que es van produir en aquests pocs anys, amb un context de polítiques repressives, també es tracta d’abordar el canvi de paradigma de la llibertat personal i, sobretot, sexual. Part de les peces d’aquesta exposició s’han cedit d’altres galeries de caràcter internacional com ara el Centre Pompidou de París, la National Portrait Gallery de Londres o el Museu Reina Sofia de Madrid.
Ja per a finals d’any i obrint el gener del 2021, l’obra del valencià Josep Renau tornarà a ocupar l’IVAM. En una nova exposició, Els exilis valencians de Josep Renau, s’aborda la faceta de l’artista com a fotomuntador, cartellista i muralista. El director del museu ha ressaltat que queda com un nou “homenatge” al pioner de la introducció de l’avantguarda a la València republicana.
Finalment, les “grans” exposicions de l’IVAM tancaran el 2020 amb l’artista libanesa Mona Hatoum. De novembre fins al febrer del 2021, prendrà la Galeria 1 el treball aquesta creadora que juga amb mapes, amb escultures i figures geomètriques amb esperit polític. Guardonada amb el Premi Julio González 2020, l’artista comptarà amb un muntatge específic on reflexionarà sobre la idea tradicional de “llar”.
Els creadors valencians es fan lloc a l’IVAM
L’exposició Utopia, resistència, provocació: contracultures a València 1969-1990 posarà el segell valencià als inicis de 2020 amb una mostra que versa sobre el sentiment idealista dels anys 70 i la creença que la “cultura podia canviar les coses”, segons ha explicat García Cortés. Els tebeos d’il·lustradors com Carles Mira o Rafa Gassant ompliran així les parets del museu. Amb ell, també s’analitzarà l’obra de Miquel Navarro en un dels casos d’estudi de l’IVAM.
El disseny valencià també arribarà a l’IVAM en un moment en què està en boca de tots després que València haja sigut seleccionada com la Capital Mundial del Disseny per al 2020. L’exposició arribarà en aquest cas a la seu de l’IVAM a Alcoi, de la qual Tamarit ha lloat la capacitat per a vertebrar al territori. La programació en clau valenciana de l’IVAM tancarà l’any amb una exposició de Jorge Peris on l’artista torna al Palmar amb una instal·lació singular.
Estreta col·laboració internacional
Una de les línies mestres del 2020 i que no és nova, segons García Cortés, és la col·laboració amb altres grans sales d’altres punts del món. En concret, per l’any vinent l’IVAM prepara una exposició magna amb dotze instal·lacions monumentals junt amb el MAXXI de Roma. Where is our place? reflexiona sobre la concepció de l’espai en la vida contemporània.
A aquesta mostra se sumarà Imaginaris mecànics. El segle de les màquines en la col·lecció de l’IVAM. Junt amb el Museu Reina Sofia, l’exposició reuneix a artistes en la construcció dels mecanismes que han contribuït a transformar el disseny industrial. L’IVAM d’Alcoi també acollirà una última exposició col·laborativa sobre escultura espanyola amb obres de Julio González o Eduardo Chillida.
Les propostes experimentals de l’estatunidenc Robert Rauschenberg amb la ballarina Trisha Brown posen la cirereta a la programació de l’IVAM per al 2020. A través d’un cas d’estudi, l’IVAM explorarà en les imatges de l’artista en l’escenari del teatre de Minneapolis on la també coreògrafa va estrenar l’obra Glacial Decoy.
