VALÈNCIA. Realment, tot l’art és fill del seu temps. I és el compromís de l’artista i la seua obra el que el posiciona en un lloc o un altre. Sovint, aquesta responsabilitat se li demana a la creació, mentre que el paper del museu passa a ser el d’un contenidor i col·leccionista. En canvi, “l’IVAM és fill d’un temps i d’un país”, va dir aquest dimecres el president de la Generalitat, Ximo Puig, durant la inauguració de l’exposició Temps convulsos, una mostra amb 375 peces del fons del museu de 125 artistes de nacionalitats diverses.
El cap del Consell va parafrasejar la cançó de Raimon per a referir-se a l’IVAM, un museu que “va connectar València amb les avantguardes europees” fa 30 anys, “un símbol nacional valencià” que celebra tres dècades de vida, va emfatitzar Puig. De fet, l’Institut ja exerceix nacionalitat des de la posada en marxa de la subseu a Alcoi (l’Alcoià) a les darreries de 2018.
Al caliu del 30é aniversari, l’IVAM va reunir aquest dimecres els responsables polítics que un 18 de febrer del 1989 van inaugurar l’edifici del carrer de Guillem de Castro de València. L’expresident de la Generalitat, Joan Lerma, i l’exconseller de Cultura, Ciprià Císcar, així com exdirectors del museu, van fer costat a l’actual Consell, encapçalat per Ximo Puig i el conseller de Cultura, Vicent Marzà, com a responsable polític del museu.
Amb el naixement de l’IVAM s’establia una “connexió amb la València republicana dels anys 30”, va destacar Marzà. I una cosa quedava clara, al País Valencià, malgrat la “llarg nit” del franquisme, “teníem matèria primera, però faltava la institució”, va recordar el conseller. Després de cinc anys de gestació, apareixia l’IVAM fent “un colp damunt de la taula” i va aconseguir “en un temps rècord fer-se un lloc al circuit d’art contemporani”, va destacar Vicent Marzà.
L’IVAM és fruit de “les ànsies d’un poble de gaudir de la cultura”, va defensar Puig. I “va ser un èxit”, va celebrar el cap del Consell, perquè “va connectar amb la ciutat de València i la nostra mediterraneïtat” i amb “altres pobles d’Europa”. L’Institut Valencià d’Art Modern ha “trencat la visió que es tenia dels museus i de l’art”, va ressaltar el president.
Després de 30 anys d’art modern a València, “l’IVAM és un imant per a atraure turisme cultural”, va enaltir l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, qui va afirmar que l’Institut “exerceix de cap i casal artístic” i que ho farà més encara, ja que està previst que aquesta primavera “la relació amb la ciutat s’amplie amb el patí obert” de la part posterior de l’edifici, que comptarà amb un jardí d’escultures d’autors valencians i una zona de jocs infantils que connectarà, encara més, el museu amb el barri del Carme.
Tothom va celebrar que “l’IVAM torne a ser l’IVAM”, que torne a ser notícia per la seua activitat, per les exposicions i per les xifres de visitants, és a dir, “per mèrits propis”, va emfatitzar Puig. Ningú va nomenar Consuelo Císcar i la seua etapa com a directora del museu, quan va botar a les portades pels casos de corrupció, però tots van destacar que calia que, d’ara endavant, “cap altra etapa fosca torne a ocultar l’IVAM”, va dir el president. “Després d’una etapa d’incertesa, el Botànic es conjura per a recuperar el prestigi –com l’aprovació de la Llei de l’IVAM i més dotació pressupostària–, per a mirar al futur amb esperança”, va defensar el conseller Marzà.
Alborch en la memòria
El director del museu, José Miguel G. Cortés, va demanar “construir l’IVAM del futur”; si més no, “el dels propers 30 anys”. A més, com en altres ocasions ha manifestat l’actual gestor de l’Institut, va agrair el compromís dels 800 amics de l’IVAM i va lamentar “la gran pèrdua” de la primera directora de l’IVAM, Carmen Alborch.
“Carmen Alborch va treballar amb molta dedicació per a fer de l’IVAM un projecte de futur. Va ser una dona que trobem a faltar i que mai oblidarem”, va recordar Puig.
L’exconsellera i ministra de Cultura socialista va estar en la memòria dels dirigents en una nit de gran afluència a eixe IVAM que sosté “un compromís amb la llibertat” a través de l’art modern, va apuntar el cap del Consell.
L’absència del PPCV i el ministeri
La inauguració de Temps convulsos, una de les exposicions commemoratives del 30é aniversari va aplegar a l’IVAM el president de les Corts, Enric Morera; la vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el de Transparència, Manuel Alcaraz, i la de Medi Ambient, Elena Cebrián, a més del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.
També diversos regidors de l’Ajuntament de València van acudir a la celebració, com Sandra Gómez, Sergi Campillo i Giuseppe Grezzi. De l’àmbit cultural, van assistir representants del Consell Valencià de Cultura, així com la directora del Museu de Belles Arts de València, Margarita Vila, i el director del Museu Valencià de la I·lustració i la Modernitat, Rafael Company.
La mostra va reunir polítics de l’oposició com Merche Ventura de Ciutadans i el precandidat a la Generalitat de la coalició taronja, Toni Cantó –qui va arribar quasi finalitzant la visita oficial. Tanmateix, tal com van confirmar fonts de l’IVAM a aquest diari, cap representat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) va confirmar la seua assistència a la celebració. Així com tampoc cap membre del Ministeri de Cultura va acudir a València, si bé, segons va informar García Cortes, fa unes setmanes es va traslladar la invitació tant al ministeri com a la casa reial, però aquestos van adduir una visita al Marroc que coincidia amb la inauguració d’aquest dimecres. Això no obstant, no va vindre cap alt càrrec de Madrid, tot i que el director general de Cultura, Roman Férnadez-Baca, es va reunir el passat dimarts amb el Patronat del Museu de Belles Arts, a València.
