VALÈNCIA. El proper 26 de març, l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) o, com actualment es denominen, el sindicat d’actors, celebra el lliurament dels seus premis. La festa dels intèrprets teatrals coincideix amb el 30é aniversari del col·lectiu, una cerimònia que, alhora, arriba pràcticament amb l’actual legislatura esgotada.
Les cerimònies dels premis d’AAPV dels últims anys han sigut un moment d’autoreconeixement de la tasca realitzada pels actors. Sense guardons institucionals, sense televisió pública i amb un govern, el del Botànic, que ha tractat de redreçar la desfeta del sector, un ensorrament que els mateixos protagonistes reconeixen que encara cueja, els professionals manifesten que, tot plegat, els canvis han sigut lents.
Les gales dels actors sempre han tingut un caràcter altament reivindicatiu. Prova d’això va ser que, a mode de queixa pel tancament de l’antiga RTVV, el sindicat va deixar de lliurar els reconeixements al doblatge i a l’audiovisual, uns premis que han recuperat per a aquesta edició amb el retorn d’una televisió pública.
El sindicat arriba a l’efemèride amb nou presidenta: Iolanda Muñoz, qui encapçala un col·lectiu que actualment compta amb 404 afiliats. L’actriu serà l’encarrega de fer el discurs de balanç durant un acte que enguany també canvia d’escenari, ja que abandona el Rialto per a celebrar la festa a la Rambleta. Mentre arriba la cerimònia, la presidenta del sindicat d’actors i actrius fa balanç dels últims quatre anys.
S’acaba una legislatura on s’ha signat el conveni laboral d’actors i s’ha intentat avançar i s’han implementat les subvencions. S’han complit les reivindicacions?
Signar el conveni de teatre era una finalitat que hem perseguit durant molts anys i era una de les coses més importants per a nosaltres. Teníem el de l’audiovisual i el de doblatge, però ens faltava el de teatre. Però també és cert que nosaltres vam signar el conveni amb les empreses i aquestes estan acomplint-lo, com també ho està fent, per descomptat, l’Institut Valencià de Cultura (IVC), però aquest darrer no el té signat. És una cosa que a nosaltres ens agradaria que passara abans de les eleccions i, de fet, fa poc vam preguntar si això seria possible i sembla que des de l’Administració tenen la intenció de fer-ho, però hi ha unes qüestions burocràtiques que s’han de resoldre, que ja fa molt de temps que tracten de solucionar i, per tant, no crec que el signen abans d’eleccions. Encara que ens diuen que no ens preocupem, que el conveni està garantit i que si canviara el govern tot seguiria igual, però…
Aleshores, hi ha hagut èxits però també fracassos?
S’ha de tindre en compte que partíem d’una situació molt precària i les institucions d’avui en dia, els partits que governen, ens ho recorden i és veritat. També és cert que nosaltres teníem moltes esperances posades i per això pensem que la recuperació està sent molt lenta. Si haguérem d’enumerar algun fracàs seria el Teatre Escalante. No sabem què va a passar. Fa poc, l’Ajuntament (de València) el va declarar BIC (Bé d’Interés Cultural) per a poder començar el procés de recuperació, però això serà molt lent i tenim por, ja no que sols perille l’edifici, sinó inclús el projecte teatral.
