VALÈNCIA. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil considera que l’exdiputada del PP en les Corts Elvira Suanzes va mantindre un paper d'”intermediària” amb l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i el seu germà, l’advocat Saturnino Suanzes, en relació amb l’operació per al retorn des d’Andorra dels diners que es calcula que la xarxa tenia al país veí, procedents de presumptes suborns, i que xifren en uns 6,4 milions d’euros moguts fins allí des de tres societats panamenyes.
Així consta també en l’escrit de la Fiscalia Anticorrupció davant el Jutjat d’Instrucció número 8, que ha alçat el secret del sumari del cas Erial, en el qual figuren com a investigats Zaplana; la seua dona, Rosa Barceló; part de la família Cotino; persones que van tindre vinculació laboral amb Zaplana; dos presumptes testaferros; Saturnino Suanzes i, segons ha revelat aquesta part de la causa, la germana d’aquest últim i exdiputada, Elvira Suanzes; María Zaplana, i el seu marit, Luis Iglesias, entre d’altres.
D’acord amb el fiscal, s’evidencien indicis de la participació d’Elvira Suanzes en l’entramat per a retornar els diners i, segons la Guàrdia Civil, té “relació” amb l’expresident i és germana de l’advocat investigat per blanqueig. Així es desprén de les converses intervingudes, missatges de WhatsApp i documents confiscats en els registres.
A més, assenyala que l’exdiputada del PP va rebre part dels béns i estris que Zaplana va traure d’un habitatge a Madrid, segons acredita el comunicat de l’empresa transportista, per la qual cosa va demanar a la magistrada instructora un escorcoll del domicili de Suanzes a Barcelona; l’accés i intervenció a suports informàtics de qualsevol classe, i al correu electrònic de la mercantil en la qual va treballar i des del qual es van produir converses en relació amb la causa.
Així, la jutgessa va acordar aquest escorcoll perquè, segons consta en una interlocutòria consultada per Europa Press, “va quedar evident” la presumpta participació en els fets de l’advocat Saturnino Suanzes però també s’infereix el “coneixement exacte” de la seua germana, –”a qui, per motius diversos, se la relaciona amb Eduardo Zaplana”– sobre l’entramat i, especialment, del relacionat amb l’expresident de la Generalitat i Joaquín Miguel Barceló, considerat presumpte testaferro del també exministre de Treball.
“Prova evident”
Així mateix, veu una “prova evident” del seu coneixement i participació dels fets, en unes fotografies enviades al seu germà de documents relacionats i “servint a més ella de contacte amb Eduardo Zaplana, amb qui queda el seu germà a vegades, amb una de les societats panamenyes, ADUA SA, amb les directrius marcades per Washintong Fernando Belhot per a contestar el que l’entitat bancària andorrana necessita en la seua investigació”.
Amb això, segons la jutgessa, es demostra que Elvira Suanzes és posseïdora de documentació relativa als investigats i les seues societats i existeixen correus entre els tres –ella, el seu germà i Barceló– en els quals esmenten altres societats implicades en la trama “i en els quals es denota poder de decisió” en l’exparlamentària.
Finalment, inclou com a indici que part dels mobles de l’habitatge de Núñez de Balboa a Madrid, a nom de la mercantil Costera del Glorio però el titular real del qual seria Zaplana i que es pressuposa adquirida amb diners del blanqueig, es van portar al domicili d’Elvira Suanzes a Barcelona, el registre del qual la jutgessa va acordar.
Diners a Andorra
En l’informe de l’UCO on es vincula a Elvira Suanzes amb la causa, els investigadors apunten que s’ha determinat la relació de Joaquín Barceló amb diferents productes bancaris a Andorra, bé directament o a través de tres societats panamenyes: Plaza Fountains SA; Puncak Services o ADUA S.A. La informació va revelar l’existència d’abonaments, principalment en efectiu, en un compte bancari numerat, aparentment titulada per Barceló i pertanyent a la Banca Privada d’Andorra, que ascendeixen a 6,4 milions d’euros entre el 2004 i el 2007.
Posteriorment, el 2007, una part important d’eixa quantitat, al voltant de 5,6 milions d’euros, es va traspassar a un compte andorrà titulat per Puncak Services, quantitats que acabarien emprant-se en determinades operacions de deute.
Les intervencions telefòniques van permetre comprovar l’existència de problemes d’índole jurídica relacionats amb els productes bancaris, la qual cosa va provocar reunions, telefonades i gestions en les quals van participar Barceló, Belhot, el mateix Zaplana; Francisco Grau –considerat presumpte dissenyador de la xarxa societària– i Saturnino Suanzes, interlocutor de tots ells i amb organismes andorrans.
