VALÈNCIA. La Guàrdia Civil creu que la suposada trama corrupta liderada per l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana es va fer almenys amb 12,8 milions d’euros provinents de comissions cobrades després del procés de privatització de les ITV valencianes.
Aquesta xifra es recull en un informe que la Guàrdia Civil va remetre al Jutjat d’Instrucció número 8 de València el juny passat, en el marc del cas Erial, en el qual s’investiguen, entre d’altres, suposats delictes de suborn, prevaricació i malversació de cabals públics.
“Vinculats directament o indirectament al grup personal conformat per Eduardo Zaplana, Joaquín Miguel Barceló, Francisco Grau i Fernando Belhot –encara que existeix participació d’altres persones amb un paper secundari– apareixen dues fonts principals de fons d’aparent origen il·lícit”, segons els investigadors.
En aquest sentit esmenten les transferències emeses a la mercantil luxemburguesa Imison International des de l’espanyola Asedes Capital (Sedesa a l’inrevés, una firma controlada pels nebots de l’exdirector general de la Policia, exvicepresident del Consell i expresident de les Corts, Juan Cotino) per import de 6,4 milions d’euros.
D’altra banda, també es refereixen als ingressos efectuats –principalment en efectiu– en un compte numerat radicat al Principat d’Andorra “aparentment titulada” per Joaquín Barceló per un import aproximat també de 6,4 milions d’euros.
Part d’eixos fons, segons la Guàrdia Civil, estarien controlats actualment per l’advocat uruguaià Fernando Belhot, bé a través de les mercantils uruguaianes Misnely i Disfey, bé a través de la societat panamenya Vansley International.
Per això, “hauria mediat en diferents operatives societàries o bancàries, entre les quals principalment es troba la dissolució d’Imison International en favor de les societats uruguaianes o, d’altra banda, una sèrie de traspassos de fons, molts dels quals presenten la característica d’haver-se produït a través de disposicions i imposicions d’efectiu i no mitjançant transferències directes, la qual cosa podria ser indicatiu de la intencionalitat i finalitat d’aquestes”.
“Dins d’aquestes operatives destaca l’aparent instrumentalització de determinades mercantils radicades a Panamà, entre les quals es trobarien les mercantils Plaza Fountains, Puncak Services i Adua”, que la Guàrdia Civil atribueix al suposat testaferro de Zaplana Joaquín Barceló.
El ‘pelotazo’ en la privatització de les ITV
Els investigadors del cas Erial creuen que part dels suborns pagats per la família Cotino a l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i els seus col·laboradors van anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada pels nebots de l’exdirector general de la Policia i expresident de les Corts, que van transferir 6,4 i 2,18 milions d’euros.
Aquests pagaments van ser efectuats, sempre segons el relat dels investigadors, durant els anys 2005 i 2006 pel grup dels Cotino (Sedesa) utilitzant part dels beneficis obtinguts en la societat concessionària de les ITV.
En el procés de privatització, les ITV valencianes van ser dividides en cinc lots: el primer es va adjudicar a Sedesa (vinculada a la família Cotino); el segon, a Lubasa i Bancaixa; el tercer, a Aguas de Valencia; el quart, a Atecsa, i el cinqué, a Pavasal i Mayve.
Aquestes empreses es van convertir en adjudicatàries d’un servei que va començar a funcionar el 1998, d’acord amb un plec de condicions que recollia que les segones inspeccions, fins aleshores gratuïtes, tindrien un cost del 75%. A més, es van sumar beneficis no recollits en el plec, com ara l’actualització de les tarifes a l’IPC del 2001 al 2009.
Posteriorment, el govern valencià va introduir proves noves mitjançant un decret, com ara la sonometria –només obligatòria al País Valencià – i la de gasos contaminants, que van suposar que les ITV passaren de costar de mitjana 18,47 euros a 46,59 euros el 2009.
D’aquesta forma, l’any 1997 es van adjudicar unes ITV que entre el 2000 i el 2003 van augmentar les seues tarifes de 18 a 46 euros. Després, el 2004, les adjudicatàries van vendre les seues participacions i es van emportar uns beneficis “milionaris”, ja que, per exemple, el lot d’Atecsa es va adjudicar per 8 milions i es va vendre per 47,9 milions d’euros, segons consta en un contracte privat que va fer públic recentment Compromís.
