VALÈNCIA (EFE). La Guàrdia Civil ha informat el jutjat que investiga el conegut com a cas Imelsa que l’empresa pública CIEGSA, utilitzada pels governs del Partit Popular per a la construcció de col·legis, va servir per al finançament il·legal del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i del Partit Popular de la Província de València, sota les presidències de Francisco Camps i Alfonso Rus.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha remés al jutjat d’instrucció número 18 de València l”Informe sobre les irregularitats detectades en el funcionament de l’empresa pública CIEGSA i la seua relació amb el desviament de fons públics’. Aquesta anàlisi s’incorpora a una de les peces separades del citat cas Imelsa, la G, dedicada en exclusiva a la investigació de les comissions il·legals que van poder cobrar alts càrrecs del PP amb responsabilitat en CIEGSA després de manipular diverses adjudicacions d’obres amb un doble propòsit: el lucre personal i el finançament il·legal del partit.
La Guàrdia Civil recorda que la Intervenció de la Generalitat ja va qüestionar el conveni (del 2001) que va regular les relacions entre CIEGSA i la Conselleria d’Educació per “buidar de competències la Conselleria” i constituir “una porta oberta al frau”.
En aquest sentit, l’UCO subratlla que “els màxims responsables de CIEGSA –empresa dependent de la Conselleria d’Educació– han sigut càrrecs de confiança del president de la Generalitat”, i cita concretament Máximo Caturla –investigat en aquesta i altres peces–, nomenat secretari autonòmic d’Educació el 30 juny del 2003 i posteriorment conseller delegat de CIEGSA des de desembre del 2004.
“El desembre del 2003, Caturla hauria promogut una sèrie de canvis en els procediments de contractació, en l’organigrama de l’empresa i en el personal de la mateixa que li haurien dotat d’una major capacitat de decisió i control respecte a les decisions i funcionament de CIEGSA”, segons l’UCO. Un d’aquests canvis va ser la creació d’un lloc de treball i l’atribució de competències en valoració d’ofertes, confecció de plecs i licitació.
Per al lloc va contractar Joan Vergara, una persona “sense experiència laboral i amb la qual mantenia una relació prèvia per haver coincidit en el seu anterior càrrec en la Conselleria de Sanitat”. En el seu informe, la Guàrdia Civil detalla com Vergara va modificar una adjudicació de 43 milions d’euros tres dies després de la seua incorporació a l’empresa, de manera que, finalment, totes les empreses licitadores van ser valencianes.
“Aquest extrem resulta d’interés atenent a l’exposat per Máximo Caturla en la reunió interna de CIEGSA, que va tindre lloc el gener del 2004 i la finalitat de la qual era comunicar el resultat d’aquesta licitació”, segons l’UCO.
Els investigadors citen les anotacions d’un exempleat de CIEGSA assistent a aquesta reunió, que va escriure: “Caturla va exposar que des de llavors s’anaven a prevaldre les empreses valencianes enfront de les ‘estrangeres’; que a partir d’aquest moment ell seria la persona encarregada de comunicar a les empreses adjudicatàries aquest extrem”, i que “en aquesta empresa mana el conseller, i el conseller fa el que li ix dels collons, i que quan el conseller no està, mane jo”.
Per a aprofundir en aquesta “estratègia de recaptació i finançament basat en el cobrament de comissions il·legals i la finalitat de les quals seria la de finançar el Partit Popular de València, tant en l’àmbit provincial com en l’autonòmic”, la Guàrdia Civil cita també els àudios aportats a la investigació per l’exgerent d’Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, Marcos Benavent.
Es tracta d’una conversa entre Benavent i Caturla en la qual s’afirma que el segon estaria “recaptant” i que la destinació seria el partit –en referència al Partit Popular–; a la qual cosa Caturla respon: “Ja, ja ho sé. Jo faig el que puc i tu ho saps, perquè jo tinc poques licitacions”.
D’aquest àudio, segons l’UCO, s’evidencia a més la vinculació de Víctor Campos –aleshores vicepresident de la Generalitat Valenciana– amb el finançament irregular del Partit Popular, “cosa que ha quedat acreditada en la Sentència 3/2018 del jutjat central penal número 1”.
En un altre dels àudios, sobre adjudicació de la construcció de l’IES 4 en la localitat de Torrevella a la mercantil CLEOP, Caturla afirma que “ja estaria efectuant els càlculs necessaris per a aprovar un projecte modificat amb el qual compensar la baixa realitzada per l’empresa adjudicatària”.
“Després de calcular l’import del projecte modificat, procedeix a calcular l’import de la comissió a sol·licitar a l’empresari, i es dedueix que l’import del projecte modificat li servirà per a negociar la comissió a cobrar”, segons l’UCO. “En la citada conversa, es posa de manifest en diferents moments que un dels beneficiaris d’aquesta comissió seria, a més dels interlocutors, Alfonso Rus”.
L’informe també recull pagaments, per part de la constructora BM3 Obras y Servicios, adjudicatària de l’IPF El Cabanyal, a diverses empreses de Caturla per més de 160.000 euros entre el 2007 i el 2009.
