Diari La Veu del País Valencià
La Generalitat prepara un pla sobre intel·ligència artificial per a afrontar la Quarta Revolució Industrial

VALÈNCIA. La Quarta Revolució Industrial ja està ací i els sectors productius valencians han de treballar per a no quedar-se arrere. La intel·ligència artificial i tot el mercat laboral que s’obri al seu voltant són el motor d’aquesta nova revolució, comparable a la que va suposar l’electricitat per a la Segona Revolució Industrial. Històricament, les transformacions dels models productius provocades per les diverses revolucions han deixat arrere els sectors i les persones que no han sigut capaços de transformar-se i adaptar-se als nous temps, i això és el que es pretén evitar en aquesta ocasió.

Per això, des de la Generalitat s’ha iniciat un procés de col·laboració amb les universitats i altres sectors implicats per a dissenyar una estratègia que permeta abordar la intel·ligència artificial perquè la seua implantació es faça des d’una perspectiva transversal i amb un vessant de cohesió social que no deixe ningú en l’estacada.

Aquestes són les primeres pinzellades que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va donar aquest dilluns sobre els plans de futur per a abordar la transformació que ve de la mà de les aplicacions i els softwares en un acte al qual van assistir la consellera d’Innovació, Carolina Pascual; el ministre de ciència en funcions, Pedro Duque, i la doctora en Telecomunicacions i experta en intel·ligència artificial Núria Oliver.

Així, l’objectiu principal és aprofitar la Quarta Revolució Industrial per a augmentar la productivitat de l’economia valenciana, que en aquests moments està per sota de la mitjana estatal i europea. El president va assenyalar que el repte és aconseguir un progrés inclusiu i garantir la redistribució econòmica i l’Estat del Benestar.

Estratègia d’intel·ligència artificial

Segons van detallar Puig i Oliver, l’estratègia valenciana se sustenta en tres punts fonamentals: l’impuls d’un ecosistema productiu innovador i integrador; la preparació d’aquest ecosistema per als canvis socioeconòmics, i l’adopció de la intel·ligència artificial en l’Administració Pública.

El primer pilar consisteix en el reforç de la capacitat innovadora atraient nou talent i recuperant el perdut durant els anys de la crisi. En aquest sentit es vol implantar la intel·ligència artificial al teixit empresarial, tot fomentant l’emprenedoria i donant suport econòmic –mitjançant l’AVI i l’IVF– a les empreses emergents de caràcter tecnològic.

Tot això complementat amb una major implantació de la intel·ligència artificial en les universitats i en la formació professional. Al respecte, el ministre va assenyalar que “cal aprendre d’èpoques passades en les quals una revolució ens ha deixat arrere” i, perquè aquesta situació no es repetisca, escometre una reforma del sistema formatiu. En aquest sentit, va garantir que des de l’Estat es “farà el que faça falta” perquè les lleis generals permeten “reformes regionals del calat necessari” perquè “ningú es quede arrere”.

En aquesta línia, va advocar per una reforma de “tot el sistema universitari” perquè la creació de nous graus i màsters relacionats amb els nous coneixements siga més àgil”. “És molt important que no siga tan difícil crear una cosa nova dins de les Universitats i que tampoc s’obligue al fet que qualsevol cosa nova demanen a les comunitats més i més recursos, sinó que existisca una agilitat suficient perquè l’increment de recursos siga suficient però l’adaptació als nous temps siga molt més ràpida”, va exposar.

D’igual manera, va defensar la implantació de cursos de Formació Professional que atenguen les necessitats dels nous llocs laborals que demanda la intel·ligència artificial. Així, es va mostrar “totalment partidari” d’unir les polítiques actives d’ocupació i la gerència d’FP perquè “no poden ser dos sistemes que treballen de manera disjunta”.

El segon pilar consisteix a garantir un progrés social inclusiu i impulsar una economia “capaç de generar creixement i millorar la productivitat” perquè s’incrementen els salaris, va assenyalar el president. En definitiva, millorar la competitivitat.

Puig va reiterar que la intel·ligència artificial és “una enorme oportunitat” perquè molts sectors econòmics valencians que estan “madurs” guanyen en productivitat, ja que estem per davall de la mitjana perquè és “l’única manera de millorar la competitivitat”. “Cal estar en els llocs d’eixida per a poder competir amb uns altres països”, va apuntar.

Així mateix, va assenyalar que aquesta nova revolució ha d’aprofitar-se per a “superar les diferències” i guanyar en cohesió social. “No es pot deixar ningú al marge”, ha constatat. En eixe sentit, va ressaltar la importància que Alacant siga seu d’un dels centres de referència en investigació en intel·ligència artificial a Europa, la xarxa Ellis i les oportunitats que suposarà.

Finalment, pel que fa al tercer punt, Puig va reconéixer que cal millorar la implantació de la intel·ligència artificial en les administracions públiques. Al respecte va advocar a escometre “una revolució administrativa per a no desaprofitar la gran oportunitat” que brinda la intel·ligència artificial.

Així, ha constatat que, tot i l'”esforç” que s’ha realitzat, la situació és “manifestament millorable” perquè ni tan sols s’ha arribat a la digitalització bàsica. Per a això, ha defensat invertir en capacitació del funcionariat, acabar amb un sistema burocràtic en molts aspectes “ineficaç” i canviar un entramat legal que resulta “molt difícil per a la convivència” amb aquest nou mercat.

Comparteix

Icona de pantalla completa