VALÈNCIA. La ciutat de València ha tancat el mes de juny amb un dels seus millors resultats d’arribada de turistes. Les últimes enquestes del sector de l’hostaleria mostren que acomiada els primers mesos d’estiu amb un 90% d’ocupació hostelera, mentre que la tendència durant l’any ha superat part de les expectatives: més de 2,5 milions de persones han fet nit en algun establiment de la ciutat. Dades que, tot i això, no preveien part dels turistes allotjats en apartaments particulars; molts d’ells, fora del marc legal i, la gran majoria, ubicats en l’epicentre històric de la ciutat.
Aquestes dades arriben precisament en la fase final d’aprovació del Pla Especial de Protecció (PEP) de la Ciutat Vella, la nova normativa urbanística que passaria a regular els Béns d’Interés Cultural de tot el cas històric de València. El pla suscita les crítiques des de la seua primera concepció el juliol del 2018 i, segons replicaven en aquell moment des del consistori, naix com una eina per a lluitar contra la turistificació amb un focus concret: fer front a la proliferació d’apartaments turístics per la ciutat.
Només a l’abril, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ja explicava que tenien registrades unes 5.000 vivendes turístiques; aquestes, legals. Tot i això, quedaven aquelles de les quals encara no es té constància. Va ser en aquest moment quan des de la Generalitat es va començar un pla per a localitzar i identificar aquest tipus d’habitatges en finques que no compliren les condicions necessàries.
També era el cas de les cinc vivendes turístiques que va denunciar l’Ajuntament. En aquest, una sentència del Tribunal Suprem finalment li va donar la raó. Aquests habitatges incomplien la normativa urbanística de la ciutat, que determina que tan sols podien dedicar-se a aquest ús les vivendes ubicades en edificis d’ús residencial que es trobaren en planta baixa i primera planta.
Segons l’Ajuntament, aquesta sentència atorgava al consistori la capacitat per a tancar els apartaments turístics que no comptaren amb aquestes condicions, tal com marcava la Llei del Turisme, independentment de la data en la qual hagueren sigut registrats. Tot i això, l’Associació d’Habitatges de Lloguer per a Estades Curtes de València assegurava que el pronunciament del Suprem sobre els apartaments turístics només suposava una inadmissió a tràmit. En aquest sentit, allò que havia assegurat la regidora d’Urbanisme Sandra Gómez sobre que l’Ajuntament recuperava la potestat per a regular els apartaments turístics no s’acabava de concretar.
El PEP, una oportunitat perduda?
El Pla Especial és un pas més en la normativa urbanística per A definir quin tipus d’ús han de tindre les edificacions, seguint les directrius de Pla General d’Ordenació Urbana. El pla, en principi, introdueix una reordenació de les àrees degradades, recull els usos de cadascun dels habitatges –residencial o terciari– i estableix un registre d’immobles protegits. Segons anunciava l’Ajuntament la setmana passada, el pla entrava en fase final d’aprovació, a la qual se sumaven 412 immobles nous i, per tant, acabaven 2.078 immobles protegits. Tot i que encara no se sap la data d’aprovació, primer s’hauria de passar a tràmit per la Conselleria de Cultura perquè done el vistiplau a tot aquell patrimoni sotmés a protecció.
Això sí, en el cas de l’ús d’apartaments turístics, el Pla Especial respon a la Llei Autonòmica de Turisme, Oci i Hospitalitat, aprovada el passat juliol i, per tant, aquesta voluntat d’acabar amb els apartaments turístics remet de nou a la normativa general urbana i, en certa forma, no acaba de concloure en quina forma podia repercutir el turisme. Una vegada superat l’últim període d’al·legacions del pla, tot apunta que després de l’estiu podria entrar en fase d’aprovació, cosa que suposaria vint anys d’ordenació urbanística –la vigència del pla– dictada sense una regulació concloent sobre els apartaments turístics.
Veïnat en peu de guerra
Aquest buit sobre la regulació dels apartaments turístics és una de les raons de la disconformitat dels veïns amb el nou PEP. La proliferació dels apartaments turístics, el progressiu deteriorament del barri i la pèrdua del teixit veïnal són algunes de les raons per les quals els residents de Ciutat Vella se situen en peu de guerra, per la difícil situació. En el seu últim comunicat, l’entitat Amics del Carme criticava que l’Ajuntament publicitara “a so de bombo i platerets” el Pla mentre donava l’esquena a la terciarització del barri.
L’associació veïnal també criticava que l’Ajuntament no es movia gens ni mica en “la postura favorable de destrucció del seu barri històric; la destrucció del comerç tradicional i del teixit residencial”. De fet, els veïns critiquen el tractament de favor que se li dona a determinades places en favor de la indústria turística mentre no es recupera la trama històrica en altres punts “extremadament sensibles”, com són l’entorn dels Sants Joans o l’entorn del barri de Velluters.
