VALÈNCIA. Frauke Büttner (Renania del Nord-Westfalia, 1966) és politòloga especialitzada en l’extrema dreta i la prevenció del racisme. A més, durant els últims temps s’ha dedicat a investigar qüestions més concretes, com ara el paper de les dones dins dels moviments d’ultradreta a Alemanya, el seu país d’origen; un treball que s’emmarca en la idea que “és important una anàlisi tan clara com siga possible per a saber com enfrontar-se als diferents corrents de l’extrema dreta”.
Büttner defensa que, lluny d’emmarcar tots aquests moviments en una categoria genèrica com ara “ultradreta” o “feixisme”, cal diferenciar aquests corrents diversos quant a “metes i ideologia”, però no sols teòricament, sinó “anant al fons i veient què és el que volen i reivindiquen; quina forma d’estat busquen; quin tipus de societat…”. I, d’acord amb açò, apuntar també “quines són les coses que ho impedeixen”.
“Molts venen disfressats de burgesos i demòcrates, encara que el seu concepte de democràcia critica molt el sistema parlamentari actual, al qual sempre intenten debilitar perquè diuen que no representa els interessos del poble. Tenen una altra idea de democràcia”, assenyala.
Aquesta metodologia d’ubicar clarament la idiosincràsia i aspiracions de cada moviment polític és la clau per a no deixar-se endur per una extrema dreta que “de vegades es disfressa de burgesa” i que potser no enarbora una ideologia més explícitament “radical” o “clarament feixista”. Açò ha permés, per exemple, que l’Alternativa per Alemanya (AfD, per les seues sigles en alemany) –que ja copa el 27 o el 23% d’alguns parlaments regionals– haja pogut ajuntar corrents des de la dreta neoliberal conservadora fins als més ultradretans, una postura aquesta última “cap a la qual s’estan movent cada vegada més”.
DANIEL GARCÍA-SALA
“Fins a l’arribada d’AfD el 2013 no hi havia hagut cap partit a les institucions amb força per a absorbir grans parts de la societat”, assenyala. En el cas de l’estat espanyol –que coneix bé, ja que ha viscut i investigat en ell– sempre “hi ha hagut partits d’extrema dreta molt marginals pel fet que hi havia un partit conservador molt fort”. Aquesta aglutinació del vot de dreta en una sola opció electoral va ser dinamitada primerament per la irrupció de Ciutadans i, després, per la de Vox. El partit d’Abascal, no obstant això, ha entrat en les institucions amb menys força que els seus homòlegs alemanys.
La ultradreta i el revisionisme històric
Els paral·lelismes entre totes dues formacions –l’AfD i Vox– són importants, a parer de Büttner. “Tot el discurs antiimmigratori i l’empeny a vincular migració amb criminalitat; el discurs antifeminista i en contra de la diversitat sexual, etc., són temes compartits, també, amb la resta de la dreta populista d’Europa”. Ara bé, en el cas espanyol, creu que Vox destaca perquè té “una vinculació molt propera al catolicisme i al dogmatisme conservador”. “Està molt més vinculat a aquesta tradició”, afirma.
Una tradició conservadora que, en aquest cas, té un lligam directe amb el recent passat franquista de l’estat espanyol. De fet, el revisionisme històric s’ha convertit en una de les claus de l’argumentari de Vox. El seu secretari general, Javier Ortega Smith, va assegurar aquesta setmana que les Tretze Roses –afusellades el 1939 perquè pertanyien a les Joventuts Socialistes Unificades– “eren dones que torturaven, mataven i violaven vilment”.
“A Alemanya un partit que no es distancia del nacionalsocialisme ho té molt difícil per a tindre acceptació entre el públic”, explica Büttner, tot comparant els dos casos. En el cas de l’AfD, el discurs consisteix a insistir que “és necessari que Alemanya confie una altra vegada en ella mateixa i que estiga orgullosa de la seua cultura, que és la millor”, la qual cosa s’ha de fer “relativitzant i apagant la història del nazisme”. “No entren en la confrontació directa negant l’Holocaust [cosa que, a més, és delicte], però el relativitzen”, insisteix.
La reacció davant del feminisme i la immigració
Quin paper reserven aquests moviments polítics a la dona en una Europa on el feminisme avança imparable? Büttner creu que lluiten per “l’hegemonia cultural que el model de convivència principal siga el de la família heterosexual amb un pare, una mare, uns fills…”; un context en què el rol de la dona torna a ser el d’antany: “Tindre fills i cuidar-los”. “Clar que la dona pot anar a treballar, vivim en un món modern! Però la prioritat és la família i la normalització d’aquest model”, resumeix respecte al pensament d’aquesta extrema dreta.
“És una qüestió perillosa, perquè d’aquesta manera aconsegueixen menejar la societat cap al conservadorisme i l’antifeminisme, i plantegen aquest últim, també, com un perill contra la llibertat d’opinió dels homes. Tot perquè creuen que el feminisme destrossa els pilars de la societat basada en la família heterosexual”, indica.
DANIEL GARCÍA-SALA
D’altra banda, si hi ha dos temes de discussió que han aglutinat adeptes en la ultradreta, aquests han sigut la migració i la identitat nacional. “És el discurs que ha fet gran l’AfD”, recorda, “sobretot a partir de la crisi administrativa del 2015, en què no va ser possible acollir en condicions la gent [refugiada] que arribava al país”.
Per a ella, combatre en aquest camp dialèctic passa per “no caure en la trampa de repetir els seus temes de la mateixa manera, sinó de buscar-ne els propis; fer fortes les teues visions sobre la societat i reafirmar-les”. En aquest sentit, es refereix a plantar-se i afirmar: “Sí, som una societat de migrants i vivim en un món on la gent migra; hem de trobar maneres d’establir una bona convivència”. “Però si sempre es reacciona als temes de la dreta, al final tot el discurs va cap a on ells volen”, afirma. “Cal tindre clara la posició pròpia, també davant del nacionalisme”, afegeix.
Un debat social i econòmic inexistent
I on queda el debat sobre el model econòmic que volem en aquesta confrontació amb l’extrema dreta? Büttner assenyala que aquesta qüestió “no es toca” per part d’aquests moviments. “No toquen el debat de política social i econòmica”, per la qual cosa “hauria de formar part”, d’una manera més present, en les formacions de l’esquerra. “Crec que falta una posició més clara des dels àmbits de l’esquerra. Fins ara, no hi ha conceptes ben elaborats que siguen discutits en amplis sectors de la societat. I els necessitem”, conclou.
