MADRID. L’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha assegurat aquest dimarts en la seua declaració davant del Tribunal Suprem pel judici de l’1-O que no va “participar” ni va “dirigir cap estratègia” per a aconseguir la independència. “Em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament”, ha assegurat en respostes a la fiscal Consuelo Madrigal.
També ha dit que no recorda haver participat en una reunió per a definir els passos a seguir segons quina fora la resposta de l’Estat ni de demanar informes jurídics per afrontar cap estratègia. Per contra, Forcadell ha reconegut que la coalició de Junts pel Sí (JxSí) esperava aconseguir la majoria absoluta a les eleccions al Parlament del 2015.
En la línia que ja apuntava l’escrit presentat per la seua defensa, Forcadell ha limitat la seua activitat a la parlamentària i s’ha desvinculat de qualsevol decisió estratègica. De fet, ha remarcat que la Mesa de la cambra “no té la potestat de valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries”. Segons ha assegurat, “d’acord amb la jurisprudència, només ha de valorar temps i forma, perquè si no limitaria i controlaria el debat parlamentari, que no està en les seves funcions”.
Forcadell ha apel·lat a la protecció de la “inviolabilitat parlamentària” quan la fiscal li ha preguntat si havia votat la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015 i ha recordat que la va ser votada per un total de 72 diputats.
En respostes a la fiscal Madrigal, ha explicat que va deixar la presidència de l’ANC una vegada se li acabava el mandat segons els estatuts de l’entitat i que en aquell moment no tenia previst presentar-se a cap elecció. Va ser posteriorment, quan els partits van pactar la coalició de JxSí, Artur Mas li va proposar de presentar-se com a independent.
Però ha afegit que no va tindre “res a veure amb el programa electoral de JxSí” ni amb cap partit i que el full de ruta aprovat per partits i entitats el març del 2015 –que Forcadell va subscriure en representació de l’ANC– va “perdre sentit” després de la formació de la coalició JxSí perquè això ja permetia considerar les eleccions “plebiscitàries”.
Convertir el parlament en “un òrgan censor”
L’expresidenta del Parlament Català també ha assegurat davant del Tribunal Suprem que el Constitucional demanava a la Mesa “una cosa impossible”, que era convertir-se en un “òrgan censor” que decidisca “de què es pot parlar i de què no”. Per Forcadell, la Mesa “ha d’afavorir el debat i la paraula, que han de ser lliures”. En respostes a la fiscal, Forcadell ha dit “respectar” el Constitucional, tribunal que ni ella ni la Mesa volien “desobeir”. Però ha afegit que és un òrgan “polititzat” que en algunes decisions sobre Catalunya ha “usat criteris polítics i no jurídics”. Durant la seua declaració ha assegurat que no va participar ni dirigir “cap estratègia”, que es va limitar a les tasques del seu càrrec i ha apel·lat a la “inviolabilitat parlamentària”.
La fiscal ha preguntat a Forcadell què hauria fet si algun grup haguera demanat debatre a la cambra catalana “sobre la legislació del tràfic de persones”. Forcadell li ha recordat que ja li va fer la mateixa pregunta el 9 de novembre del 2017, en la fase d’instrucció, i que aleshores ja li va respondre que el seu “únic límit a la llibertat d’expressió i el debat parlamentari és el respecte als drets humans”. “I cap grup parlamentari pretendria que es parlés de l’esclavitud en un parlament democràtic”, ha afegit. “Qui declara els drets humans, vostè?”, li ha replicat Madrigal, que també li ha preguntat si estava “per sobre del Tribunal Constitucional” en la interpretació de la Constitució.
Reunions amb líders independentistes
La fiscal ha preguntat per diverses reunions on hauria participat Forcadell de la mà d’altres líders independentistes. Forcadell n’ha reconegut només alguna d’elles, com la del 22 de setembre amb Puigdemont i altres membres del govern català i ha dit que la va convocar l’expresident perquè “era la primera vegada a la història del Parlament” català que es faria un debat per la qüestió de confiança, la setmana següent. És aleshores quan Puigdemont els comunica que proposaria un referèndum, segons ha relatat.
La fiscal també li ha preguntat per una “cimera” el dia 23 de desembre de 2016 i Forcadell ha corregit Madrigal i li ha dit que es va tractar d’una trobada del Pacte nacional per al Referèndum al Parlament català.
“Els informes dels lletrats no són vinculants”
Preguntada sobre les lleis del referèndum, Forcadell ha negat que facilitara l’aprovació i votació de les lleis de desconnexió. “No, jo em vaig limitar a complir el reglament i respectar els drets fonamentals”. Sobre els advertiments dels lletrats del Parlament, Forcadell ha recordat que “no són vinculants” i que tots els informes sempre “es van traslladar al ple com a òrgan suprem”.
Forcadell ha defensat que va tramitar moltes propostes de reconsideració de diferents grups parlamentaris i que el ple del dia 6 va acabar “tan tard per no vulnerar els drets de ningú”. “Les vam motivar i les vam reconsiderar, no és cap obligació estimar-les”, ha dit.
