“Oh foll Amor, sols vostre nom m’espanta” (Ausiàs March)

És evident que comence a filar aquestes ratlles el dia dels enamorats. El dia dels “altres” enamorats, perquè el nostre, el dels valencians, ja sabem que és el dia de sant Dionís; i tal com van les coses, hi ha certs mestissatges davant dels quals no estic disposada a claudicar. No va amb mi aquell discurs suat de l’eliminació de fronteres ni dels ciutadans del món. Bàsicament perquè jo no en sé, de fronteres, tot i que sóc una ciutadana d’un país petit de fronteres imposades. No som les cultures, però, les que les posem, i per tant reivindicar una identitat, una llengua, una memòria o unes tradicions determinades no és posar fronteres. És pur instint de supervivència davant la banal etiqueta de ciutadans universals que es posen alguns amb la burda pretensió d’amagar sota una pàtina de suposat progressisme el menyspreu i el desinterès per tota aquella cultura que no és la seua, sobretot si es tracta d’una cultura minoritària; per totes aquelles creences que no coincideixen amb les d’ells.

Tanmateix, no us penseu que és de fronteres del que volia escriure. No. És d’amor, com indique en el títol, que és el que toca aquesta setmana i del que parle últimament per no haver d’explicar la impotència i la ràbia que em desperten un grapat de ridículs i perillosos ciutadans universals amb corbata i amb toga que banalitzen la democràcia i la ferma voluntat d’un poble, i que atien impunement (perquè es creuen amos absoluts de la balança de la justícia) les flames de l’odi i de la desunió. D’una desunió que no té a veure amb les fronteres administratives ni polítiques. Una desunió que té a veure amb el caliu humà, amb la bona convivència, amb el respecte cap als altres i amb l’estima per la diversitat. Una fractura social, potser, irreparable.

D’amor volia parlar –dic– perquè he pres el primer cafè del dia llegint un article en el que s’informava que el 45% dels joves d’entre 18 i 38 anys afirmen haver tingut en més d’una ocasió un “follamigo” [SIC]. Com diria l’actor Xavi Castillo: “Que que què?” Dona romàntica de mena i un punt conservadora com sóc, ni se m’havia ocorregut. I (com també diria Castillo) “Això és de veres”. Però clar, llegit el titular, ja no he pogut evitar pensar que segurament el límit d’edat de 38 era pura necessitat d’ubicar les estadístiques de l’estudi; que els de 45 anys i fins i tot els seixanta i molts,també en poden tenir de “follamigos” d’aquells (Com seria en català? “Cardaamics”?). Quina paraula tan lletja de dir! Jo no en tindria ja només per no haver-la de pronunciar: “Et presente al meu follamic.” Ups! No m’hi veig… Per elegància, per pudor, per higiene (perquè les xifres que oferia l’estudi sobre la no utilització de preservatius eren alarmants) i –admetem-ho– per conservadorisme i ingenuïtat: jo sóc més de “follamor”, malgrat tot.

Em sembla magnífic, però, l’avanç que hem fet al llarg d’aquests quaranta anys en matèria d’educació i de llibertat sexuals. En aquest sentit, malgrat que encara ens queda molt camí per fer i moltes pedres per superar, no podem negar que la visibilització de l’homosexualitat, la bisexualitat, el poliamor, el model swinger, i fins i tot l’asexualitat, i afegiu tantes formes d’estimar o de disfrutar (les persones i la vida) com vulgueu, ens ha permès ser una societat més plural, més lliure, més feliç i més amable.

La por que tinc és que ara, els que poden guanyar les eleccions (pronunciar el seu nom m’espanta), els que en aquest precís moment ja s’autoproclamen senyors de la justícia, de la democràcia i del corralet, es tornen a creure els nostres amos i els amos de les nostres maneres d’estimar, i que condemnen els nostres fills a caminar pels racons més foscos i més sòrdids de la nit. I les estadístiques diuen que, per pocs que en siguen, tindran escons. Molts. Massa. Que que què?” Alguns –massa–els voten, està clar. “I això és de veres”. Potser és que no hem avançat tant en matèria d’educació (i no precisament sexual). Segurament hauríem avançat més si hagueren sabut respectar certs límits i determinades fronteres.

Comparteix

Icona de pantalla completa