VALÈNCIA (EP). La magistrada de reforç adscrita al jutjat d’instrucció núm. 21 de València ha obert procediment abreujat contra l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar per un presumpte frau milionari en l’adquisició de reproduccions d’obres de l’escultor mort Gerardo Rueda.
La jutgessa confirma també l’existència d’indicis criminals en l’actuació d’altres dos investigats: l’exdirector econòmic administratiu del museu, Juan Carlos Lledó, i el fill i hereu de l’artista, José Luis Rueda.
Aquestes diligències constitueixen la peça separada número 2 de les suposades irregularitats en la gestió del museu públic que van ser denunciades el 2015 per la Fiscalia Anticorrupció, detalla el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià en un comunicat.
La interlocutòria de transformació d’aquestes diligències en procediment abreujat, que pot ser recorregut, recull que els fets investigats podrien ser constitutius de delictes continuats de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i falsedat en document oficial. La instructora detalla en 109 pàgines el suposat frau perpetrat per la cúpula directiva de l’IVAM mitjançant la compra, amb càrrec als fons públics, de 58 reproduccions d’obres de Gerardo Rueda.
Eixes creacions van ser adquirides, junt amb altres 40 del mateix escultor, mort el 1996, a preu d’obres d’art originals –explica la magistrada–, “contravenint amb això el subscrit en els contractes i enriquint amb això il·lícitament” José Luis Rueda en la quantia de 2.944.325 euros.
Un import que ha de sumar-se als 512.524 euros que va pagar l’IVAM a una fundació privada per a fondre 44 de les obres. A més, algunes d’eixes peces van ser promocionades “de forma indeguda” amb exposicions organitzades i sufragades per l’IVAM, i que van comptar amb la intervenció directa del fill de Gerardo Rueda per a “encobrir i estendre l’engany”, amb un desemborsament afegit de quasi 720.000 euros, precisa en la interlocutòria.
Expedients sota sospita
Dos són els expedients d’adquisició sota sospita. El primer, datat el 2004, es va iniciar amb una carta enviada per la Fundació Rueda a Consuelo Ciscar en la qual s’oferia a l’IVAM l’obra El Gran Relieve, que havia sigut exposada en el mateix museu al maig del 1996, per 360.000 euros, com a condició prèvia per a la donació d’altres tretze creacions de l’artista.
Totes eixes obres, segons la instructora, no havien sigut realitzades en vida per l’escultor, sinó que van ser reproduïdes després de la seua mort en la fosa Eduardo Capa, la qual cosa no concorda “amb els pactes estipulats en els diferents documents” on es justificaven eixes compres.
El segon expedient d’adquisició analitzat és de l’any 2006 i comprén la compra d’altres set obres de Rueda per un import total pròxim als 2,6 milions d’euros, sense que conste una proposta de venda prèvia efectuada pel fill de l’artista. El contracte en el qual es va formalitzar l’operació, que incloïa la donació de 77 peces més, obligava l’IVAM a assumir les despeses de fosa de 44 d’elles.
La jutgessa explica que en els documents relatius a eixa adquisició “no es fa ús de termes com a prova d’autor, còpia, reproducció, edició de sèrie limitada o realització post mortem i per contra sí que s’usa el terme obra original o obres l’autor de les quals és Gerardo Rueda”.
“Les obres adquirides per l’IVAM objecte d’anàlisi en la present resolució, havent abonat per elles amb càrrec als fons públics la quantitat total de 3.456.876 euros, són simples reproduccions, la qual cosa en cap moment es va determinar en els contractes subscrits, i malgrat la qual cosa, i sabent que eren còpies post mortem, s’adquireixen a preu d’obra d’art original”, precisa la magistrada.
La instructora al·ludeix a diversos correus electrònics interns d’empleats de l’IVAM i a informes pericials, entre altres proves, per a concloure que els aleshores dirigents del museu eren plenament conscients que compraven reproduccions i que estaven pagant per elles preus “desproporcionats” i “desmesurats”.
La interlocutòria, notificada aquest divendres, 4 d’octubre, a les parts, emplaça la Fiscalia i altres acusacions a demanar l’obertura de judici oral, o el sobreseïment de la causa, en el termini de deu dies.
