L'exconsellera catalana Dolors Bassa reconeix "l'autoritat del Constitucional" i assegura que va fer tot el possible per a no incomplir el seu mandat

L'exresponsable de treball assegura que el 80% de la població volia un referèndum
20 febrer 2019 17:53h
L'exconsellera ha reconegut que va rebre entre quatre i cinc advertiments del Tribunal Constitucional. / ACN

MADRID. L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha reconegut "l'autoritat" del Tribunal Constitucional i ha assegurat que un cop suspesa la llei del referèndum "no va fer res més". Quan el fiscal Fidel Cadena li ha preguntat què va fer per "acatar" els advertiments del Tribunal Constitucional ha dit que va fer tot el que estava en les seues mans i que no va fer res "per no complir" amb els avisos de l'alt tribunal. Sobre el paper del Tribunal Constitucional, ha dit que entenia que es tractava d'un "conflicte competencial i jurídic transitori" i també s'ha referit com un "conflicte d'interessos". També ha recordat que només al seu departament hi havia 18 sentències del Tribunal Constitucional que obligaven el govern espanyol i que no es complien. Tanmateix, ha defensat que el referèndum era "legal" perquè s'havia despenalitzat el 2005 i ha negat la malversació.

L'exconsellera ha reconegut que va rebre entre quatre i cinc advertiments del Tribunal Constitucional i ha defensat que, un cop suspesa la Llei del referèndum, no va fer res més. "Vaig fer el que estava a les meves mans, no vaig fer res a partir de la suspensió de la llei", ha subratllat. De fet, ha dit que l'acord signat el 7 de setembre que encarregava als departaments contractacions per materialitzar l'1-O no es va portar a terme perquè l'endemà el Constitucional va suspendre la llei. "Aquesta era la intenció abans de suspendre's la llei, però després ja no es va fer res més", ha reblat.

Bassa ha defensat que hi havia un 80% de la població que volia un referèndum i que més de 4.000 entitats formaven el Pacte Nacional pel Referèndum i que, per tant, ella entenia que convocar l'1-O "no era cap delicte". Amb tot, ha apuntat que considera que s'estava al davant d'un "conflicte competencial jurídic que seria transitori" i ha afegit que era el mateix que passava amb altres conflictes on prenia part del Constitucional.

Sobre la delegació als consellers de la signatura última de qualsevol despesa, ha dit que es va fer per una qüestió "organitzativa". Ha recordat que l'estiu del 2017, per la intervenció de les finances, el govern estatal els feia enviar setmanalment totes les despeses compromeses o pagades i que, si signaven els consellers, tenien competències de fer-ho "si la interventora no ho podia assumir". 

Mantenia "disciplina de vot"

Sobre el ple del 6 i 7 de setembre, Bassa ha explicat que ella com a consellera i diputada, no entrava a negociar els detalls de les resolucions parlamentàries i simplement mantenia la disciplina de vot. Així, ha dit que es van aprovar la llei de convocatòria del referèndum i de transitorietat, i que ella, com tot el govern català, va signar el decret de convocatòria de l'1-O. En tot cas, ha dit que la signatura no es va fer a la nit expressament perquè Constitucional no poguera anul·lar la llei i el decret, sinó que va ser un ple "molt actiu" i com "molts altres" es va acabar molt tard.

En aquest punt, ha insistit que sí que van acatar l'endemà la suspensió per part del Tribunal Constitucional, ja que no es va aplicar la llei, com per exemple en el cas de la Sindicatura Electoral. També ha dit que va acatar la suspensió de la llei de transitorietat, ja que tampoc es va aplicar "cap dels seus preceptes". No obstant això, preguntada per si aquestes lleis incomplien requeriments anteriors del Constitucional, Bassa ha dit que el govern català ni s'ho va "plantejar".

Sobre la llei de transitorietat, ha dit que estava inclosa al programa electoral de JxSí, en el qual ella no va participar en l'elaboració però se'l va llegir a fons i "no va ser qüestionat ni invalidat". Segons ella, la llei es basava en el pacte entre Escòcia i el Regne Unit, que preveia un període de transició de 18 mesos. "Vam estar 21 mesos i si no ens haguessin destituït segurament hauríem estat més temps", ha explicat.

De fet, ha justificat els preparatius previstos en la llei de transitorietat perquè la voluntat real del govern català era negociar amb el govern espanyol fins a l'últim moment, però "si s'arriba a un pacte calia tenir alguna cosa preparada".

Nega malversació 

Bassa també ha negat la malversació. "No es va fer cap despesa a partir del 7 de setembre, quan se suspèn la llei", ha manifestat. No obstant això, ha dit que no pot assegurar què va passar abans perquè "no controla" tots els departaments.

El fiscal li ha exhibit unes suposades factures emeses per Unipost i que la fiscalia sosté que les va emetre la Generalitat catalana. Un extrem que Bassa ha negat. "No les havia vist en la vida, si fossin del meu departament segur que ho sabria", ha afirmat. Segons el ministeri fiscal, el seu departament va facturar més de 297.000 euros. En aquest punt, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha pres la paraula i ja dit que el tribunal haurà de decidir quina versió dona per bona. 

A més, Bassa ha explicat que havien treballat prèviament amb Unipost i que havien tingut "algun problema". Ha relatat que un funcionari havia retornat alguna factura perquè considerava que "no tenien res en aquell departament". "De vegades Unipost enviava alguna cosa que no corresponia al nostre departament", ha defensat.

next