VALÈNCIA. La història es torna a repetir. Des de fa una setmana, les màquines excavadores arrasen 60.000 metres quadrats d’horta per a fer espai als cotxes. Els llauradors i activistes que durant anys han lluitat contra una obra que no respecta la Llei de l’Horta de la Generalitat, ni el pla de mobilitat de València, ni cap dels estàndards mediambientals actuals es pregunten què hauria passat si les administracions valencianes s’hagueren plantat fermament contra un projecte executat a 300 kilòmetres d’allí, des d’un despatx del Ministeri de Foment a Madrid, en lloc de mantindre una posició que consideren massa “tèbia”.
Així ho pensa Lluís Fontelles, integrant de la plataforma Per l’Horta, que ha sigut el nexe de moltes de les veus que s’han oposat a l’ampliació de la V-21 d’entrada a València per la ronda nord. La protesta continuada i les moltes informacions bolcades al respecte han generat una indubtable sensibilitat social que, malgrat tot, tampoc no ha sigut suficient. Fontelles també es pregunta on estaríem ara si hi haguera hagut un múscul suficient per a, una vegada esgotades les vies administratives, plantar-se enfront de les màquines i dir ‘no’.
Però la realitat és intransigent. Tot el que s’ha aconseguit és que els 80.000 metres quadrats que anaven a ser expropiats passen a ser 60.000, una mesura que alguns consideren mer “maquillatge” i d’altres, directament, una broma de mal gust. El motiu és que aquests terrenys que continuaran en mans dels agricultors corresponen a bancals que, després d’haver sigut mutilats, queden com a illes de terra d’una àrea irrisòria i sense valor productiu. Fragments inconnexos de 500, 300 o 100 metres quadrats condemnats a ser abandonats perquè no poden ser integrats a les parcel·les veïnes, bé perquè són de distinta propietat, bé perquè la trama de sèquies ho impedeix.
La mesura, que sobre el paper permet dir que s’ha reduït en un quart l’afecció sobre l’horta, suposa en la pràctica un nou maldecap per als propietaris dels terrenys, ja que deixen de rebre la indemnització corresponent a canvi de quedar-se amb “les sobres” inservibles que deixa l’ampliació de la carretera al seu pas i es veuen abocats a acudir als tribunals per a exigir la deguda compensació. A açò se suma que, després de les expropiacions definitives que van tindre lloc el 9 de juny, els llauradors van parlar amb el Ministeri perquè respectaren la collita abans de començar les obres, però no ha sigut així i molts camps de xufa s’han tirat a perdre.
Marc Ferri, una altra de les veus de Per l’Horta, considera que no es tracta només de l’impacte sobre el paisatge tradicional valencià. “És una obra arcaica i fora de temps”, diu. Una actuació que ressalta les contradiccions, cada vegada més flagrants, entre l’emergència climàtica i el desenvolupament d’infraestructures que segueixen els vells paràmetres d’oportunitat econòmica aliena al cost mediambiental. La V-21, la ZAL i l’ampliació nord del port, sense eixir de l’àrea metropolitana de València, en són alguns exemples.
De fet, les obres d’ampliació de l’autovia ja són una primera expedició del que està plantejat que vinga després. Una d’elles és, precisament, la connexió amb l’accés nord del port, que vindria de la mà de la seua ampliació i, en cas que no es fera efectiva cap alternativa, conduiria el trànsit de camions a través dels Poblats Marítims i el Cabanyal. L’altra és l’obertura del pas per a una futura línia d’AVE en direcció a Castelló de la Plana.
OHL, l’empresa beneficiada
La tramitació del projecte d’ampliació va començar el 2014 com a resposta a les freqüents retencions a l’entrada a València i a l’urbanisme expansiu a costa de l’horta planificat pel govern de Rita Barberá, però el canvi polític en l’Ajuntament després 24 anys va aturar els plans de creixement de la ciutat. Els opositors a l’ampliació creuen que la solució a les eventuals retencions ha de ser la reducció del trànsit i no un augment de carrils que, en tot cas, derivarà en una major incorporació de vehicles a la via.
El gran beneficiat directe, això sí, és l’empresa adjudicatària de l’obra, pressupostada en vora 20 milions d’euros. Es tracta de la centenària constructora OHL, propietat de l’entramat empresarial d’un exministre durant el govern d’Arias Navarro, Juan Miguel Villar Mir, investigat en les trames Púnica, Lezo i la dels papers de Bárcenas per, entre d’altres, les sospites de la Guàrdia Civil sobre el fet que presumptament havia finançat el Partit Popular a canvi de contractes d’obres públiques. OHL es va imposar a la resta de les 29 candidatures amb una oferta que feia una rebaixa del 34% respecte del pressupost base de la licitació.
Una horta en continu perill
Per ara, les màquines arranquen les àrees de camp delimitades per unes estaques blaves que van començar a sorgir com a bolets, com a premonició del que havia de vindre. Serà al setembre quan comencen els enderrocs dels tres edificis que estan massa pròxims a la carretera. Dos d’ells formen part del famós Forn de la Barraca, una construcció centenària que abastia de pa tot Alboraia.
Al seu interior, ara trist i descuidat a causa de l’imminent desenllaç, encara resten a la paret els plànols de l’obra d’ampliació, amb la casa assenyalada en roig, penjats allí com a testimoni de la resistència que Lluís Fontelles i la resta d’activistes van plantar. La paret que dona a la carretera encara exhibeix el mural de l’artista Diego Mir, una carxofa en forma de cor que sagna en ser travessada per una fletxa. Al seu costat, el lema ‘L’horta és vida’, que els conductors hauran de continuar veient cada vegada que accedisquen a València fins que les màquines el tiren a terra.
Durant aquests dies, Fontelles, que pertany a la família que ha regentat el forn durant quatre generacions, se centra a rescatar el poc mobiliari que queda per a qui el puga fer servir. Li agradaria també recuperar algun dels taulells de principi de segle que coronen la façana de la casa, com a record i estímul per a les batalles en defensa d’una horta en continu perill que encara vindran. La pròxima, la del nou Pla General d’Alboraia, actualment en fase d’exposició i que Per l’Horta ja estudia perquè, segons han detectat, podria afectar més de 300.000 metres quadrats.
L’horta, abans i després de les obres.
