VALÈNCIA. Investigadors de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) han constatat “la bona qualitat” general dels sediments del litoral valencià amb relació als nivells de concentració de metalls.
L’estudi ha estimat les concentracions de metalls i el seu origen en 24 masses d’aigua del litoral valencià durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2015. Així, ha conclòs que els majors nivells de concentració de metalls es produeixen en la zona nord, especialment per fonts naturals.
En línies generals, la qualitat dels sediments del litoral valencià és “bona”, encara que el seu estat varia en funció de la massa d’aigua analitzada, segons han assenyalat a EFE els investigadors de l’IIAMA-UPV.
Segons han explicat, els metalls que són transportats als ecosistemes litorals des de fonts d’origen natural i antròpiques es depositen finalment en els sediments aquàtics.
Aquests sediments poden considerar-se un “magatzem” de metalls i d’altres substàncies contaminants amb concentracions de magnitud superior a les de les aigües adjacents. Per tant, la localització i el seguiment d’aquestes concentracions als sediments és un factor important per a garantir la qualitat de l’ecosistema aquàtic.
En el seu treball, els investigadors de la UPV van analitzar les concentracions i tipologia d’origen –antropogènic i natural– de metalls pesants de les 24 masses d’aigua.
La investigadora Remedios Martínez ha incidit que han avaluat els nivells de crom, cadmi, níquel, zinc, arsènic, mercuri, coure, plom i ferro durant tres anys seguits “per a comprovar que no es produeixen increments de concentració en els metalls estudiats, tal com indica la Directiva Marc d’Aigua”.
“Posteriorment, l’any 2015 vam analitzar de nou les concentracions de metalls en les mateixes zones i vam comprovar que els nivells no s’havien incrementat en aquest quart any”, ha agregat.
Per a realitzar l’estudi i valorar els nivells de contaminació –tenint en compte les concentracions existents en els sediments litorals–, s’han aplicat Guies de Qualitat del Sediment (Sediment Quality Guidelines).
Aquests documents es basen en índexs geoquímics que tenen en compte els nivells de fons i índexs de risc ecològic que avaluen la probabilitat de produir efectes adversos en diversos organismes, com ara estreles de mar, caragols, crustacis, corals o cavallets marins, entre d’altres.
“Durant la investigació no vam trobar valors ‘històrics’ de concentració de metalls amb els quals comparar els resultats obtinguts en els sediments, per la qual cosa va ser necessari determinar valors de referència aplicant mètodes estadístics”, apunta la investigadora María Pachés.
En les zones del sud, encara que presenten menors concentracions de metalls, l’origen d’aquests és antròpic, per la qual cosa, segons Martínez, “si es desenvoluparen tota una sèrie d’actuacions per a millorar l’estat de les zones litorals, l’efecte d’aquestes actuacions es percebria més al sud que al nord”.
També han ressaltat que els resultats obtinguts en aplicar els índexs de risc ecològic i les Guies de Qualitat del Sediment estableixen que la probabilitat que els nivells de metalls produïsquen efectes adversos en els organismes aquàtics que viuen en el sediment “és molt baixa” i poden donar-se “només ocasionalment”.
A més de Martínez i Pachés, en l’estudi, que s’ha publicat en la revista Science of the Total Enviroment, han participat els investigadors Daniel Aigualit, Inmaculada Romero i José Ferrer.
