A principis de la dècada del 1950, les formes abstractes i dinàmiques de les espirals prenien importància en les escultures de Louise Bourgeois. Trossos de fusta, guix, suro i altres materials clavats en barres metàl·liques adquirien aquesta disposició tan suggeridora. Algunes peces, com Spiral Woman (1951-52) per exemple, donarien peu a altres amb més corporeïtat dutes a terme més de trenta anys després. Altres peces en què apareixen clarament carn i plecs dels quals sorgeixen cames i braços, i que pengen del sostre i giravolten. Nines de caire surrealista que mostren una visió distorsionada del cos. En una versió del 2003, va superposar l’anatomia femenina i la masculina: “És un gir. De petita, després de rentar els tapissos al riu, els girava i els retorçava. Més endavant, vaig somiar amb l’amant del meu pare. Li estrenyia el coll. L’espiral -m’encanta l’espiral- representa el control i la llibertat”, va dir l’artista.
