Este dilluns, 16 de febrer, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País Valencià (RSEAPV) i Acció Ecologista-Agró, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Biòlegs de València i la Fundació Ambiental FUNDEM, et conviden a una nova sessió de l’Aula Cavanilles. Concretament a la taula redona “El Parc Natural de l’Albufera: Interessos en conflicte?”. Esta convocatòria, que tindrà lloc a partir de les 19:000 hores al Saló d’Actes del Conservatori de Música Professional de València, té com a objectiu debatre sobre el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de l’Albufera de València redactat per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient i que ara es troba sotmés a un procés de participació publica.
L’Albufera de València és un espai estretament unit a la història i l’economia de les comarques de l’Horta i les Riberes i en particular dels tretze municipis que la comprenen. És també un espai natural singular d’excepcional riquesa biològica continguda en qualsevol de les zones que la formen: el llac, la restinga litoral o la marjal, llocs de refugi de nombroses espècies de fauna i flora, algunes en perill d’extinció i la majoria sensibles als impactes ambientals derivats de moltes activitats humanes, motiu pel què la legislació internacional, estatal i autonòmica han previst la seua protecció legal materialitzada en la figura de Parc Natural, que mitjançant un Decret del Consell va ser aprovada en 1986.
Però, esta no era la primera vegada que l’Albufera es protegia legalment. En 1761, Carles III ja va dictar una ordre reial establint normes d’ús i bon govern del llac i la devesa i donant instruccions per a la preservació d’estos paratges, regulant fins i tot el funcionament dels canals i de les goles. En la cartografia ordenada pel monarca, el llac comprenia 13.972 ha. Trenta anys després el botànic que dona nom a este fòrum, Antoni Josep Cavanilles, tornava a cartografiar el llac certificant la reducció de la seua superfície a 8.190 ha. En l’actualitat el llac ocupa una superfície de 2.837 ha.
Les amenaces del Parc Natural durant el Segle XX i el que porten del XXI no han segut poques: la contaminació procedent de les indústries de les poblacions limítrofes, la continuació d’aterraments del llac, la urbanització desenfrenada que en els anys seixanta i setanta pretengué urbanitzar tota la Devesa del Saler, infraestructures desmesurades i greument impactants… A més a més, hui cal afegir la incerta gestió d’un recurs escàs com és l’aigua provinent del Xúquer, sense el qual l’Albufera pot deixar d’existir tal i com ara la coneixem. Totes sumades han constituït bona part dels motius que han mobilitzat la consciència social conservacionista, tal i com va passar amb la històrica campanya del Saler per al Poble, que venia precedida pel mític programa del naturalista Fèlix Rodríguez de la Fuente. Esta campanya acabaria doblegant la voluntat urbanitzadora de les administracions del tardofranquisme i propiciant el naixement de l’ecologisme valencià.
Les amenaces hui no han desaparegut i el repte que en este moment té la societat valenciana respecte al Par Natural és fer compatible les activitats humanes amb la necessària racionalització dels recursos naturals, la conservació dels ecosistemes i la diversitat biològica que contenen sense perdre de vista el valor emergent del paisatge. L’instrument legal que hauria de garantir esta compatibilitat és el nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), que la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha redactat i que en estos moments es troba sotmés a un procés de participació publica en el que nombroses entitats socials estan involucrades.
En este context volem emmarcar esta nova sessió de l’Aula Cavanilles, la taula redona “El Parc Natural de l’Albufera: Interessos en conflicte?”, que comptarà amb la participació de Salomé Pradas Ten, Directora General de Medi Natural (Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient); José Pascual Fortea, agricultor, President de la Comunitat de Regants de Sueca i Secretari de la Junta de Desaigües de l’Albufera; Víctor Navarro Matheu, biòleg, membre de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró i vocal de la nostra organització en la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera; I Julio José López Ruiz, Doctor en Dret i assessor jurídic d’APEPNA (Associació de Propietaris i Empresaris del Parc Natural de l’Albufera).
ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ
