La región negra és una antología dels quatre llibres de poemes de Pogačar en què es pot apreciar el talent d’aquest poeta que és l’autèntica revelació de la literatura croata recent. Són poemes brillantment dotats tant de cervell com de carnalitat, tant de veu com de sentit.
D’ell han dit:
Marko Pogačar és un miracle; no és gaire clar com i d’on ha eixit – el que és obvié s que és ací entre nosaltres, al centre. Ell és el germà terrible dels altres grans poemes que foren abans els seus esqueixos; ell gradua la llum. Amb Pogačar no només la croata, sinó la poesía mundial eleva les copes dels seus arbres.
Tomaž Šalamun
¿Estava a punt de dir: el Rimbaud de la poesia croata y de tota la regió? Probablement sí. Si eres fan de la poesia i encara no has llegit aquest llibre, corre a fer-ho. Si pel contrari no ho ets, aquest llibre farà que te’n convertisques!
Vladimir Arsenić, E-novine
Per si algú encara no se n’ha adonat, Marko Pogačar és un dels artistas joves més importants de Croàcia i més enllà.
Jagna Pogačnik, Jutarnji list
I ací en teniu una mostra:
PLAZA DE SAN MARCOS
Algo está pasando, pero no sé el qué.
un pecho expandiendo y contrayéndose,
las paredes venosas constriñendo, esas ranuras, glándulas,
secretando un inmenso amargor sobre Zagreb.
así es como está el cielo estos días: una pesadilla
sin rastro alguno de santidad. un bloc en el que muchas cosas
han sido y no han sido dibujadas, el rumor
de millones de piernas en movimiento.
pesadilla, repiten voces, pesadilla
repites. rayas afiladas por las que la lluvia
desciende a sus regueros; uñas, seguramente uñas.
hojas trenzadas alrededor de los pulsos, porque es otoño y estas cosas
pueden ocurrir sin que nada pase. hay agua hirviendo
en ollas. perros florecen en negro. todos los que se me acercan
se acercan a una maldad roma: pesadilla, repito,
pesadilla, repiten. el cielo entero
amontonado en la clavícula, y entre el puro ruido
nadie puede escuchar al otro. todo es nuevo, y todo es
repugnante, todo en Zagreb. ojos, platos, cosas
a través de las cuales nos miramos unos a otros. todo santo, todo cortante
todo perros, todo nuestras densas voces. el discurso
de una ciudad impaciente por morder, pinos, una bandada, algo
en el aire, bajo el suelo, en las paredes; algo
encima de nosotros y en otra parte. algo está pasando,
no sé el qué.
Biobibliografía:
Marko Pogačar va nàixer el 1984 a la ciutat de Split, actual Croacia, aleshores Iugoslàvia. Ha publicat quatre llibres de poesía, tres d’assaig i un de relats. Fa d’editor de dues publicacions especialitzades la revista literaria Quorum i la revista cultural i social Zarez. Ha estat guardonat com a poeta, prosista i assagista i textos seus s’han traduït a prop de trenta llengües. En català se’n va traduir una mostra al llibre Cada oliva es un estel fos (Denes, 2011), resultat del XIX Seminari de Traducció Poètica de Farrera. També es poden llegir un parell de poemes seus en castellà, català i altres llengües al número 59 de la revista seriealfa.com.
Pau Sanchis Ferrer
