Presidenta de l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP) consellera delegada de l’agència de viatges Europa Travel, vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Agències de Viatges i membre dels consells d’administració de l’Associació Europea i Mundial d’Agències de Viatges. El currículum d’Eva Blasco no s’acaba mai. A més, el passat més de març va ser escollida presidenta del Consell Provincial de València de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).
Blasco defensa que els impediments amb què es troben les dones per a progressar professionalment no estan ahí de forma innata, sinó que els crea la societat. Per això considera que cal un canvi en tots els àmbits de la societat per a “canviar la foto” i aconseguir que les dones ocupen el lloc que els correspon.
Què suposa per a vosté el seu nou càrrec en la CEV?
És sobretot un gran repte i una gran responsabilitat perquè defensar els interessos de tots els sectors, empreses i territoris de tota la província de València sé que requerirà un gran esforç personal, però també sé que l’esforç em pot donar grans satisfaccions. Defensar l’interés general crec que és una cosa molt gran i molt important. Jo he sigut educada en la defensa de l’interés general i és una cosa en la qual crec per sobre d’interessos personals o particulars.
Quins són els seus objectius en la direcció de la CEV valenciana?
El meu principal objectiu és aconseguir una acció conjunta i cohesionada de tots els sectors, empreses i territoris i fer-ho, a més, amb una visió de col·laboració total amb les altres províncies que integren la Comunitat Valenciana, com no pot ser d’una altra forma. La Comunitat és un tot. Evidentment existeixen diferències i diversitats provincials, però l’important és que treballem conjuntament perquè d’eixa forma guanyarem tots els que en aquesta comunitat vivim i treballem.
Vosté també dirigeix l’EVAP. Quina és la labor d’aquesta organització?
EVAP és una associació d’empresàries, directives i professionals que va nàixer fa ja 15 anys. És una associació que naix i segueix evolucionant amb un objectiu clar, que és visibilitzar dones referents i empoderar altres dones. Què vull dir amb açò? Que el que volem és demostrar a les dones que sí que es pot, que cal fer el pas per a transformar la societat. Som una associació que actua en el món empresarial i econòmic. Açò és el que ens diferencia d’altres associacions de dones perquè nosaltres som empresàries, directives i professionals i el que volem és canviar eixa realitat empresarial i directiva on la dona ha estat sempre infrarepresentada. Les dones representem més del 50% de la societat, però sabem que en l’àmbit empresarial i directiu els percentatges són molt baixos.
Recentment l’EVAP i la CEV han arribat a un acord per a potenciar el paper de les dones en el món de l’empresa i també per a visibilitzar-les.
Sí, vam signar un conveni al gener la finalitat del qual és treballar conjuntament amb la CEV i amb els sectors productius. Què vull dir? Treballar amb les associacions que s’integren en la CEV en la nostra província perquè en alguns sectors hi ha molt poques dones. Els òrgans de govern dels grans sectors tradicionals, com poden ser el metall, el transport, el sector químic i alguns altres estan molt masculinitzats. I cite expressament aquests tres perquè estan especialment interessats en el que jo anomene canviar la foto. No hi ha pràcticament dones en llocs directius, però sí que n’hi ha en la base associativa. Per tant, el que volem fer, de forma coherent amb la nostra tasca a EVAP de visibilitzar i empoderar, és ajudar a l’empoderament d’eixes dones perquè facen un pas més enllà dins de les seues sectorials i territorials. Aquesta serà la forma de canviar després la cúpula directiva. Considerem que cal canviar en tots els àmbits i treballar molt dur sobre les bases per a modificar també la cúspide de la piràmide.
La vaga del 8-M va ser una jornada històrica…
Cal destacar que com a CEV no va donar suport a la vaga laboral, a l’atur de treball. Però no perquè no es done suport a la reivindicació del que és el moviment, sinó perquè des de l’àmbit empresarial la convocatòria d’una vaga que comporta unes ineficiències i conseqüències productives no es creu la forma més adequada per a fer les reivindicacions. Però la manifestació va ser històrica a tot Espanya. Va ser una jornada en què es va evidenciar que dones de tots els àmbits i de totes les edats i ideologies estaven unides reivindicant d’una forma comuna eixa igualtat real. Tenim ja la igualtat formal, però ara volem la real. El que m’agradaria és que no es quede tot en la foto del 8 de març. Que no es quede en eixa mobilització massiva de dones, sinó que açò continue amb canvis reals en tots els àmbits.
On pensa que cal centrar els esforços per a aconseguir la igualtat real?
Un àmbit molt important és el de l’educació. Cal canviar molts estereotips i moltes tradicions que existeixen en la societat. Però al mateix temps cal fer un esforç des de l’àmbit empresarial i sindical. Per exemple, en les negociacions de convenis seria convenient que hi haguera més dones tant en la part sindical com en l’empresarial. Però en definitiva crec que cal treballar absolutament en tots els àmbits. L’administració fa un esforç en l’àmbit polític, s’està fent un esforç per a aconseguir la paritat. Però aquests esforços cal ampliar-los en tots els àmbits.
Quins són els principals problemes amb els quals es pot trobar una dona per a arribar a llocs elevats en l’àmbit professional?
Depén molt de les organitzacions i de les dones, però amb freqüència el que passa s’atribueix molt a les aturades que en la carrera professional pot suposar la maternitat. És cert que açò és assumible, però ha d’existir un entorn que no penalitze la dona respecte de l’home. És cert que hi ha una tendència respecte a les dones, perquè siguen elles les que assumeixen la major càrrega en la cura de descendents i d’ascendents. Cal articular mecanismes especialment en un estat de benestar que ajuden al fet que aquestes tasques ja no recaiguen en el pare o en la mare, sinó que hi haja un suport per part de les administracions. Al mateix temps jo també reclame coresponsabilitat. Es parla molt de conciliació, però cal interioritzar que la cura d’ascendents i descendents és responsabilitat d’homes i dones, no exclusivament de dones. En la mesura que açò avance, les possibles traves, que jo crec que no ho són, però se’ns posen, s’aniran difuminant.
Un permís de paternitat equiparable al de maternitat seria una opció?
Com a CEV no puc defensar eixa postura. Però, personalment, com a Eva Blasco i des d’EVAP, vull diferenciar molt clarament el meu posicionament. Després d’una primera etapa en la qual se’m plantejaven seriosos dubtes he arribat al convenciment que sí, que en determinats moments cal forçar el canvi. I amb mesures d’aquest tipus és com forces la transformació de la societat espanyola.
Quines traves s’ha trobat Eva Blasco per a aconseguir arribar on està?
He patit discriminació per raó de gènere. En un moment donat de la meua carrera se’m va dir obertament que no se m’anava a incorporar en un comité de direcció perquè el nombre de dones seria excessivament elevat. He de dir que eixa no incorporació em va portar a altres reptes que potser em van permetre desenvolupar-me més professionalment. Però, encara així, no deixa de ser dur escoltar aquest tipus de comentaris. També he de dir que en l’àmbit d’empresa familiar, com la meua, afavoreix que les coses vagen un poc més fluïdes. Però així i tot et trobes en reunions en què la presència de dones és minoritària i tu acudeixes amb un home i, encara que ell tinga un càrrec inferior al teu, perceps que en determinats cercles sembla que les seues paraules tinguen major pes. I açò ho segueixes percebent hui en dia. Cada vegada menys, però també perquè vaig avançant en edat i eixa edat em dóna un punt d’experiència i respecte. Però en la mateixa edat segueix existint una tendència a creure que l’home porta la veu cantant.
Hui en dia té problemes de conciliació?
Tinc un fill de 12 anys i estic separada. La càrrega del meu fill la tinc bàsicament jo. Com l’assumisc? Organitzant-me. He de dir que compte amb una gran ajuda i que he tingut, en etapes en les quals el xiquet era més xicotet, persones que m’ajudaven, perquè sinó hauria sigut molt complicat. Tinc el suport també de la meua mare. És cert que acabem recorrent a aquest suport familiar, però en definitiva si comptes amb ell… Així i tot és important que el món educatiu estiga adequat a la realitat laboral.
Es parla de la conciliació d’horari. Bé, el meu fill estudia en un institut públic. Molt bé, la jornada és de 8 a 14 hores. Però açò no es correspon amb la realitat laboral del nostre país. A mi em sembla excel·lent que el professorat preferisca aquest tipus d’horaris, però ens hem de fer un replantejament perquè els horaris escolars s’han de correspondre també amb els horaris laborals. Si no, es necessita un esforç econòmic. Jo, afortunadament, sempre he estat en condicions de pagar una persona externa perquè la meua retribució m’ho permet, però no tothom pot. Després, moltes d’eixes persones, i açò hauria de ser cosa tant homes com de dones, opten per agafar treballs a temps parcial perquè econòmicament no els compensa eixa realitat.
Quin consell o missatge llançaria a algunes dones que es plantegen deixar la seua carrera professional per a cuidar dels seus fills o dels seus majors?
Jo les animaria dient que sí que es pot. Les dones no han d’obsessionar-se amb la quantitat. Què vull dir amb açò? És una cosa que jo amb freqüència li dic al meu fill: l’important és la qualitat. El temps que dediques als teus ha de ser de qualitat. Si tu et sents satisfeta amb tu mateixa i sents que tens un desenvolupament personal i professional ple, les relacions amb els teus fills, amb els teus pares, seran més plenes. Evidentment no faràs hores de parc; jo no n’he fet. Però amb açò he privat el meu fill de coses? Al parc està per a jugar amb els seus amics. Que la seua mare estiga asseguda en un banc parlant amb altres mares no li aporta res. Ara sí, el temps que li dedique a ell és ple. No cal sentir-se culpable per no estar present tot el temps; estàs donant el millor de tu.
Quines ajudes proposaria vosté perquè les dones no vegen la maternitat com un problema per a seguir desenvolupant-se professionalment?
Jo més que ajudes d’àmbit econòmic crec que cal un nou plantejament de tot l’entorn. Cal una conciliació dels horaris escolars amb la realitat laboral. Calen uns serveis assistencials per a menors de tres anys que permeten seguir treballant als qui el seu nivell retributiu no els permet contractar aquest tipus de serveis. Algunes persones gasten tot el sou en escoletes. D’altra banda, les dones han de plantejar-se què els aporta desenvolupar-se professionalment i si necessiten suport. Però cal també un canvi de mentalitat d’homes i dones.
Parlant ara sobre el seu sector, com ha vist l’evolució del turisme en els últims anys?
L’evolució del turisme, i caminant pel carrer es percep, és molt positiva. S’han incrementat molt les rutes que connecten València amb altres ciutats D’aquesta manera, València s’ha aproximat més a altres llocs i ens ha facilitat la captació de turistes a la nostra ciutat. Vull aclarar, i açò sempre m’agrada, que perquè açò funcione han de funcionar dues potes: l’emissora i la receptiva. És necessari que l’economia valenciana funcione adequadament i que els valencians viatgen. Perquè si els valencians no viatgen, les rutes aèries no es mantenen i es dificulta l’accés dels turistes a la nostra destinació. L’evolució jo crec que és molt favorable i crec que s’està fent bé. S’està aconseguint un nivell sostenible del turisme. Encara així cal insistir que el turisme és transversal i genera riquesa, no solament per als sectors que generalment s’identifiquen amb ell. Els supermercats venen més, les botigues també venen més. El turisme és transversal i dinamitza tota l’activitat econòmica i açò és una cosa que la ciutadania ha de tenir clar. Perquè eixa serà la forma de captar més i més turisme d’una forma sostenible i sense generar conflictes innecessaris.
En algunes ciutats com Barcelona, també a València, està començant una reacció contra el turisme, també provocada per la proliferació d’apartaments turístics…
Ací està el tema dels apartaments turístics. Jo en aquest tema sempre ho dic, crec que és una opció per al turista, però crec que també cal demanar un joc just. És el mateix que demane per a les plataformes digitals que venen viatges. Ho dic perquè s’ha parlat molt que les agències estan mortes perquè es fa tot per Internet, però no. I demane el mateix que amb els allotjaments en qualsevol activitat, les mateixes regles de joc. És molt important que tributen. Aquestes grans plataformes mundials que estan entrant en tots els àmbits de la distribució, i no solament en la turística, un dels principals problemes que generen és el de la fiscalitat. No estan jugant amb les mateixes regles que les agències presencials amb seu física a València, ni amb els hotelers. A part que tot açò resta riquesa perquè si no hi ha tributació ací, perdem com a territori.
Com està afectant Internet a les agències de viatges?
Jo ací sempre aclarisc una cosa, jo sóc vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Agències de Viatges i estic dins també de l’Associació Mundial i Europea, en els consells d’administració i en els consells de direcció d’ambdues. Agències de viatges som tant les presencials, com les online. Edreams, Destinia… jo també defense els seus interessos, són agències de viatges online que tributen i que estan subjectes a les mateixes garanties de cara al consumidor que jo. Per tant, en el meu àmbit, més que parlar de venda en agència o de venda en Internet, cal parlar de venda en agència o de venda directa del proveïdor.
Certament, molts productes del sector aeri, bàsicament la mitjana, diguem-ne, de companyies de baix cost, es venen un 50% en agència i un 50% directament. Però si ens n’anem a les companyies que anomenen tradicionals, encara que no hi ha pràcticament diferències entre low cost i tradicional, ni en preu ni en servei, estem parlant que un 80% es venen en agència i el 20% per venda directa del proveïdor. Per tant, ahí hi ha molta labor de màrqueting del proveïdor, que difon la idea que no es ven en agència. Però se segueix venent molt. El que ha de saber l’agència és on posicionar-se. Si et dediques al presencial, has d’especialitzar-te, has de donar un valor afegit al que ofereixes al client, com un bon assessor. I si estàs en el viatge en línia, has de tenir uns desenvolupaments tecnològics molt potents.
Jo solc dir que els clients són de tres tipus: hi ha clients purament online, que mai assistiran a una agència presencial encara que puga eixir més barat, perquè no comparen; després, hi ha un segment purament offline, que és el segment de client que més està decreixent, però també hi ha, i finalment hi ha una immensa majoria de client mixt, és a dir, que en funció de la tipologia o dels requeriments del viatge, acudeix al canal online o al presencial. L’executiu mitjà alt amb poca disponibilitat de temps és un client molt qualificat per a comprar online, però compra els viatges complexos per agència. La compra online requereix un temps que eixa persona no té. De fet, les agències de viatges online tenen mesurades les IP públiques i moltes de les vendes les fan en horari de treball des de llocs de treball. Qui no té eixe temps en el lloc de treball, opta per l’agència.
