Diari La Veu del País Valencià
Estem parlant amb Educació per a veure què passa quan acabe el contracte i valorar la nostra permanència a la ciutat

Fa cinc anys que la Berklee College of Music de Boston va obrir la seua primera facultat fora dels Estats Unitats. Es va instal·lar a València –concretament en un dels baixos laterals de la Ciutat de les Arts i les Ciències, davant del Palau de les Arts– i, després d’un lustre, una plantilla de més de quaranta professors –de més de 15 nacionalitats diferents– han format més de 1.500 alumnes. Berklee València és una mena de Torre de Babel on l’anglés és fonamental per a relacionar-se i rebre les classes.

Com cada any, per juliol, el campus valencià celebra la Nit de Berklee, un concert multitudinari –en edicions anteriors va aplegar fins a 4.000 persones– on aquest dissabte es va nomenar Doctor Honoris Causa el guitarrista John McLaughlin. Aquest any, el centre celebra cinc anys d’estada a València. Una de les persones que ha estat al capdavant del projecte des de l’inici és Maria Martínez Iturriaga, la directora executiva de la universitat.

Quins van ser els motius perquè Berklee College of Music es fixara en València per a obrir el seu primer campus fora de Nord-Amèrica?

València tenia moltes condicions fantàstiques perquè un projecte d’aquestes característiques poguera eixir endavant. És una gran terra de músics i, per tant, sabíem que una universitat especialitzada en música trobaria un entorn molt familiaritzat que donaria la benvinguda al projecte. València, a més a més, és una ciutat que atrau molts estudiants estrangers, és un dels destins més sol·licitats pels estudiants Erasmus. Per a nosaltres, com a institució universitària nord-americana, era importat estar en una ciutat que siga amable amb els alumnes internacionals, amb infraestructura per a donar servei als alumnes que vénen de més de 30 països diferents. Aquesta ciutat està estratègicament posicionada per a connectar-nos des del punt de vista creatiu i cultural a totes les tradicions i músiques que hi ha a València, estem al Mediterrani i a Europa i, per tant, estem molt més pròxims a la indústria musical i a l’entorn europeu, i, després, existeix un pont entre Espanya i Llatinoamèrica que ens apropa a eixes cultures pròximes que són importants.

Ha citat el nombre de músics que hi ha a València com un mèrit per a triar aquest destí. En algun moment, ciutats austríaques o alemanyes, amb molts més músics i tradició universitària que València, van entrar en pugna per a ser seu de Berklee a Europa?

No, la veritat és que no. Espanya és un destí molt atractiu per a qualsevol persona del món, molt més que Alemanya o Àustria.

També ha citat la indústria musical com un factor determinant per a ubicar el campus a València. No obstant això, Barcelona té un sector empresarial molt més potent i també està en l’àmbit mediterrani. Mai no es va plantejar l’opció de declinar-se per la ciutat comtal?

També era important dur Berklee a un entorn on la universitat poguera tindre un impacte important i contribuir al teixit social, industrial i musical que ja existia. En eixe sentit, l’impacte que podíem tindre, i que estem tenint a València, és molt major ací, a una ciutat d’aquestes característiques, que a una ciutat més gran on, tal vegada, el nostre impacte seria com una gota en un oceà. De fet, els alumnes apunten que un dels avantatges d’estar ací és que l’entorn és molt més familiar, on es fomenta molt la creativitat i la connexió amb altres músics. En el món de la música és molt important el contacte personal i professional, i València, per les seues dimensions i la seua naturalesa, permet això molt més que si estiguérem a Madrid, Barcelona o Londres que, efectivament, tenen atractiu industrial. Nosaltres acudim a fires de la indústria musical a Londres, però com a seu pensem que València és molt més atractiva.

Martínez Iturriaga: “El compromís de Berklee, com a fundació que som, té molt en compte contribuir a la societat”. / DANIEL GARCÍA-SALA

Vèieu un nínxol de mercat pel que fa a la indústria musical que podíeu omplir molt més que a Barcelona?

No necessàriament. Quasi el 95% dels alumnes que vénen a Berklee València provenen de fora d’Espanya. No vam mesurar la ciutat per si hi havia un mercat existent o no; el més important era trobar un entorn que reunira les condicions perquè una activitat educativa i formativa poguera desenvolupar-se amb les condicions ideals. Ací, els alumnes tenen temps per a poder desenvolupar els seus projectes i, per tant, el fet que València no presente moltes complicacions, que es puguen adaptar ràpidament, era important. La indústria musical també era important, perquè Berklee està especialitzada en aquest àmbit, però no era un factor condicionant.

Quin paper va jugar fa cinc anys el govern valencià? Va oferir alguna cosa perquè Berklee s’instal·lara a la ciutat?

Aquest entorn és un espai públic i, en aquest sentit, el govern valencià es va mostrar favorable i ens va donar el seu suport perquè una institució com Berklee, que és líder en el món en formació musical, instal·lara la seua primera facultat fora de Boston ací, a València. No tindre’l en contra per suposat que va ser una cosa bona. Aleshores vam poder arribar a un acord per a llogar l’espai on estem i va afavorir que estiguérem ací.

Us van demanar alguna cosa a canvi en algun moment?

El compromís de Berklee, com a fundació que som, té molt en compte contribuir a la societat. Creiem que revertim a la societat on estem amb la nostra activitat, ja que fem més de 40 concerts a l’any oberts al públic. Els nostres alumnes toquen en molts llocs de València però també fem activitats socials en hospitals, fem concerts benèfics per a associacions i fundacions. Però això no ens ho ha demanat ningú, sinó que ho hem fet nosaltres motu proprio.

Han rebut alguna petició de l’actual conselleria d’Educació per a revisar alguna condició?

Nosaltres mantenim un contacte regular amb la Conselleria perquè són els propietaris de l’immoble. Portem un temps en converses perquè tenim un contracte amb aquestes instal·lacions i estem parlant (amb Educació) per a veure què passa quan acabe el contracte i valorar la nostra permanència a la ciutat. Per la nostra part tenim tota la intenció de quedar-nos però el que volem veure és si quan acabe el termini inicial, tenim l’oportunitat de continuar.

“Si no tenim una seguretat de permanència en l’horitzó, ens és molt difícil apostar per inversions importants”. / DANIEL GARCÍA-SALA

El contracte està acabant?

El contracte inicial és de deu anys i en portem ja cinc.

Per a quants anys voleu renovar la permanència?

No tenim dates en concret. Per a nosaltres és important tindre un horitzó a llarg termini perquè estem molt feliços d’estar a València, creiem que podem aportar molt més a la ciutat, atraure i retindre talent que creiem que és bo per a la ciutat i la indústria musical. Estem amb la il·lusió de poder fer més coses, més inversions però, lògicament, si no tenim una seguretat de permanència en l’horitzó, ens és molt difícil apostar per inversions importants o uns compromisos majors.

Un alumne que vulga matricular-se en el Campus Berklee València, què ha de fer?

Oferim programes de màster que són oficials, un programa per a estudiants que estan fent el grau a Boston i, per primera vegada en la història de Berklee, oferim en setembre el grau ací a València. També tenim cursos d’estiu que estan enfocats en diferents especialitats: música i producció, música per a cinema i gestió musical. Hem oferit tres beques per a alumnes valencians de les quals actualment s’estan beneficiant tres persones. Per a poder fer els màsters cal haver acabat el grau superior, tindre una experiència professional determinada per a demostrar els mèrits en eixa àrea, tindre un nivell suficient d’anglés perquè totes les classes es fan en aquesta llengua i, després, presentar un dossier d’aprenentage o fer una audició, depén del programa, on s’avalua el treball fet.

Berklee és competència dels Conservatoris Superiors de Música?

Per a res. Els màsters que ofereix Berklee no s’ofereixen en cap altre conservatori valencià. Són programes molt especialitzats. Rebem alumnes de tot el món que estan interessats en el currículum específic que estem oferint ací i entrar en l’entramat que és Berklee com a universitat. No veig competència perquè són programes molt diferents i, al contrari, tractem de mantindre bones relacions i col·laboracions amb els conservatoris. Busquem sempre eixe ‘win-win’ col·laborant amb l’entorn.

“Ací, a València, es donen beques malgrat que el projecte valencià no dóna beneficis”. / DANIEL GARCÍA-SALA

En algun moment, Berklee ha tingut facilitats per a oferir especialitats que els centres públics no poden o per a les quals troben dificultats legislatives?

La llei és igual per a tots, els nostres programes de màster estan acreditats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca, per la seua sigla en castellà) i hem seguit el mateix procés pel qual passen els conservatoris per a homologar els seus títols.

Quants alumnes hi ha actualment i d’on provenen?

En els programes de màster es graduen ara 137 alumnes que vénen de més de 30 països diferents i, en els programes on vénen alumnes de Boston, rebrem al voltant de 150 alumnes en setembre. Durant l’any passen entre 250 i 300 alumnes. En els programes d’estiu passen també unes 250 persones. La majoria dels alumnes són dels Estats Units, amb diferència. Després, hi ha un altre top five on solen estar Xina, Índia, Itàlia, Espanya i Regne Unit i, després, Mèxic i Colòmbia. El passat curs vam tindre set alumnes valencians i, al llarg d’aquests cinc anys, han passat més de 30 alumnes, això sense comptar els programes de bandes.

Com funciona el sistema de beques?

Tots els qui cursen els màsters tenen accés a les beques, tenint en compte els mèrits i la situació financera. Al voltant del 80% dels nostres alumnes tenen algun tipus de beca. Des que vam arribar a València, fa cinc anys, hem donat més de quatre milions de dòlars en beques.

Si tots els alumnes paguen matrícula, com s’explica que Berklee siga una institució sense ànim de lucre?

Tots els alumnes paguen matrícula però, pel fet que som una fundació i no una empresa, la nostra missió és donar formació educativa perquè es dediquen a la música i tots els beneficis es revertisquen. Ací, a València, es donen beques malgrat que el projecte valencià no dóna beneficis però, per a nosaltres, és molt important donar accés a les persones que s’ho mereixen i que demostren que tenen talent. Eixa dotació forma part del compromís de la institució.

Des d’un punt de vista econòmic, Berklee València és deficitària?

De moment és deficitària. És un projecte que té una aposta a llarg termini perquè siga sostenible.

La universitat no rep cap tipus de subvenció o ajuda del Ministeri o del govern valencià?

No rebem cap ajuda. Berklee és un projecte privat com a fundació que gestiona la institució amb fons propis.

“Si creixen els alumnes, valorarem la possibilitat de poder ampliar les instal·lacions a uns altres llocs”. / DANIEL GARCÍA-SALA

Com està el mercat laboral musical a València?

Hi ha un percentatge important dels nostres alumnes que s’han quedat ací perquè han trobat un entorn favorable i bones oportunitats per a col·laborar amb altres músics. Als nostres alumnes els inculquem que tinguen una visió global de la indústria. La gent que vol dedicar-se a la indústria musical ha de tindre un major control dels mitjans digitals perquè cal arribar a quanta més gent millor per a plantejar-se el públic internacional com a mercat propi. València, com a ciutat on establir el domicili, és molt atractiva perquè és una ciutat amb accés a altres músics. Hi ha uns 40 alumnes que s’han quedat ací a viure i des d’ací viatgen per tot Europa.

A nivell de concerts hi ha molta activitat, però, com veieu el teixit industrial: discogràfiques, productores o gestió musical?

Durant els cinc anys que Berklee està a València veig que la situació ha millorat, el sector s’ha activat bastant, s’han obert locals nous de música en viu, hi ha una xarxa de persones que treballaven fora i que han tornat a la ciutat i han apostat per València com un centre amb potencial per a desenvolupar unes indústries creatives en creixement.

Tenim antics alumnes que estan contribuint, creant treball. El Centre Yamaha o Playground, un centre de música i arts escèniques, són projectes d’antics alumnes de Berklee. Tant l’alumnat com el professorat veu que hi ha un ressorgiment de les indústries culturals a València. Les indústries creatives passen per un moment interessant i esperem que vagen a més.

Pot fer una valoració d’aquest primer lustre i un repte per al següent?

Vindre a València va ser una molt bona decisió, és l’entorn ideal per a desenvolupar aquest projecte. Alumnes i docents se senten a gust, ja que el nombre d’alumnes ha crescut de manera important, amb la qual cosa no ens hem equivocat triant València com a destí.

Com a repte per al futur volem seguir contribuint a l’entorn de la ciutat i crec que durant aquests cinc anys ens hem posicionat a nivell internacional com un centre de referència de formació especialitzada en les àrees d’innovació, tecnologia, producció i música. Espere que eixe reconeixement seguisca posant Berklee i la ciutat de València en el mapa. I, per últim, esperem que siga un pol d’atracció per al talent i poder crear una revolució de la formació en la música i en les arts.

Si creixen els alumnes, vos haureu de plantejar canviar de lloc per falta d’espai, no?

No tenim intenció de canviar d’ubicació. Si creixen els alumnes, valorarem la possibilitat de poder ampliar les instal·lacions a uns altres llocs. Però això és una cosa que haurem de preveure a llarg termini, si confirmem la nostra permanència ací, en la nostra ubicació actual. El nostre desig és poder créixer, ampliar les instal·lacions i seguir donant accés a gent amb talent per a donar-los la millor formació.

Comparteix

Icona de pantalla completa